Avaluació per a l’acreditació positiva de funcions directives de gestió clínica i plans de desenvolupament individual associats – Àngels Sandín Sobrino
Premi Alfons Ortuño 2020 en la categoria "Desenvolupament d'equips i de persones"

L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb aproximadament 50.000 professionals que presten servei a gairebé sis milions de persones de tot el territori. Gestiona 283 equips d’atenció primària (EAP), tres grans hospitals terciaris d’alta tecnologia (HU Vall d’Hebron, HU Bellvitge i HU Germans Trias) a Barcelona, quatre hospitals de referència territorial (HU Arnau de Vilanova de Lleida, HU Joan XXIII de Tarragona, HU Josep Trueta de Girona i H Verge de la Cinta de Tortosa) i un hospital comarcal (H Viladecans).Llegeix més »

L’espai de treball i les noves formes de gestió local – Marga Bonmatí

És una evidència que la pandèmia provocada pel virus de la COVID-19 ens ha portat de forma accelerada a un estil de vida diferent, ha canviat la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn, i el canal digital s’ha convertit en la principal via de relació. Durant molts mesos, l’única forma de treballar, establir contacte amb familiars i amics, comprar, realitzar gestions i gaudir de l’entreteniment i de l’oci ha estat a través de mitjans i plataformes digitals.

Moltes d’aquestes formes de relació digital que hem posat en marxa de manera exprés i improvisada en molts casos han arribat per quedar-se. Potser modificades, adaptades a noves realitats i aplicant-hi millores, però tenim l’oportunitat i la responsabilitat de normalitzar i obtenir valor d’allò que hem viscut en temps d’aïllament i que ha donat bons resultats, que ens ha obert una nova forma de viure que aporta beneficis.

Una d’aquestes formes és la relació del treballador amb el seu entorn professional, amb els companys i col·laboradors, amb els clients i usuaris, amb el negoci i amb les eines de treball, és a dir: una nova forma de treballar.Llegeix més »

El nou flow de la gestió en l’Administració digital – Mario Alguacil Sanz

Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.Llegeix més »

Per què un Màster en Direcció Pública? – Imma Alsina Rius

Quan a la tardor del 2016 em va arribar el butlletí informatiu del Màster en Direcció Pública (MDP), organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), immediatament em va interessar. Vaig pensar que m’agradaria aprofundir en els coneixements de polítiques públiques i dret administratiu, així com millorar en la gestió i direcció d’equips. Vaig pensar que compartia i em sentia identificada amb els objectius del Màster en Direcció Pública i que seria un gran èxit personal i professional poder assolir-los en l’exercici de les meves funcions com a directiu públic.Llegeix més »

Com podíem viure sense teletreballar? – Lluís Casado Esquius

El teletreball aporta uns avantatges molt clars, però també significa un repte per a les organitzacions, que han de revisar els seus principis i sistemes de gestió. En aquesta entrada es plantegen alguns d’aquests factors imprescindibles per tal d’assolir un bon resultat amb el teletreball.

La pandèmia causada per la COVID-19 està tenint molts efectes sanitaris, econòmics, psicològics, i també en el món del treball. Per pura necessitat, i de manera urgent, moltes empreses van haver d’improvisar sistemes de teletreball per a les tasques que el permetien, atès que d’una altra manera haurien hagut d’interrompre la seva activitat. Va ser una bona resposta enfront d’una situació d’emergència i, per tant, els efectes secundaris negatius eren disculpables.Llegeix més »