RIS3CAT 2021-2027 and transformative innovation policy – Tatiana Fernández and Alberto Pezzi
Promoting sustainable and inclusive development pathways to overcome the COVID 19 crisis

The COVID-19 crisis poses key questions as to what lessons will be learnt and, above all, what will need to change in order to promote sustainable and inclusive development pathways aligned with the Sustainable Development Goals (SDGs).

The latter is a relevant question when it comes to developing the Research and Innovation Strategy for the Smart Specialisation of Catalonia 2021-2027 (hereafter, RIS3CAT 2021-2027). RIS3CAT 2021-2027 is a transformative research and innovation agenda, co-financed by European funds, the main objective of which is to mobilise the efforts of the Catalan research and innovation ecosystem to respond to the major social and environmental challenges that face the region. Meeting these challenges, which are set out in the 2030 Agenda, requires in-depth discussions about transformations at three levels: the economic system, social relations and the relationship between people and the natural environment.Read More »

Tasques essencials que resol la gestió documental – Joan Soler Jiménez

La pandèmia de la COVID-19 ens impacta amb duresa aquestes setmanes. Res no feia pensar fa un parell de mesos que ens trobaríem en circumstàncies tan excepcionals com les que ens toca viure. Tots els àmbits de la vida se’n veuen afectats i, per descomptat, també els laborals. En època de confinament, molts han hagut d’aprendre a teletreballar de manera productiva des de casa seva, a la vegada que moltes organitzacions públiques han hagut de superar dures proves d’estrès dels seus sistemes d’informació. El nivell de producció de dades, informació i documents potser ha disminuït, però la rellevància del capital informacional que s’està elaborant aquests dies és de molt alt nivell. Estem parlant de sistemes d’informació que creen dades, informació i documents essencials per donar suport i cobertura jurídica a tasques igualment essencials. I és que no hi ha res més essencial que poder salvar vides compromeses per un virus que no hi entén de temps i que té pressa per sobreviure. Qualsevol organisme reacciona davant dels riscos i, en aquest sentit, totes les administracions públiques, com qualsevol organisme, han reaccionat per no aturar dramàticament els seus serveis. Els serveis públics són més importants que mai davant de la intensa sacsejada provocada pel coronavirus.Read More »

L’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya – Daniel Marco Pàrraga

Cartell d el'eastratègia Catalonia.AILa intel·ligència artificial és una tecnologia digital avançada que permet a les màquines reproduir o superar algunes de les habilitats que requereixen intel·ligència quan són realitzades per humans. Això inclou tecnologies que permeten a les màquines aprendre i adaptar-se, sentir i interactuar, raonar i planificar, optimitzar els procediments i paràmetres, per extreure coneixement de grans quantitats de dades i operar de manera autònoma.

La intel·ligència artificial és una realitat que ja influeix en les nostres decisions, la nostra seguretat, les estratègies de màrqueting i comunicació i, fins i tot, els nostres tractaments mèdics. Les màquines encara no tenen una intel·ligència generalista ni s’ha aconseguit dotar-les de sentit comú, però disposen d’intel·ligències per a tasques molt concretes, que en molts casos superen l’eficiència dels humans.Read More »

Noves formes de fer a l’Administració digital, què ens implica? – Ester Manzano Peláez

Cartell dle Manual de transformació digital de l'empleat públicUn dels majors reptes a encarar en el camí cap a l’Administració digital és el canvi cultural que implica l’adopció de noves maneres de fer i de treballar en l’era digital. La transformació digital sotmetrà tres aspectes a una gran evolució:

  • Feina: la naturalesa de la feina canviarà, tota ella estarà orientada a resultats de negoci i es requeriran noves competències i capacitats donada l’evolució tecnològica en matèria d’automatització i capacitació.
  • Lloc de treball: l’espai que permeti dur a terme la feina de manera transversal, on es maximitzi la col·laboració i l’eficàcia, sense restriccions de mobilitat, amb espais físics ergonòmics i personalitzats i amb solucions tecnològiques.
  • Estructures humanes: els equips encarregats de dur a terme la feina han d’evolucionar per reduir gaps de capacitat a través de l’organització multidisciplinària, atraure nous talents i dotar de noves competències els equips existents.

Read More »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

Persones treballant al projecte Hort al Terrat en un terrat de la ciutat de Barcelona
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Read More »