Apostar per la compra pública d’innovació – Lluís Juncà Pujol

La compra pública d’innovació és un dels instruments més potents a l’abast de l’Administració pública per impulsar la transformació dels serveis públics i la competitivitat del teixit empresarial. De fet, és un dels principals instruments per articular la col·laboració dels agents de la quàdruple hèlix (administracions públiques, universitats i centres de recerca i innovació, empreses i usuaris dels serveis) per desenvolupar nous productes i serveis que donin respostes més efectives a les necessitats de les persones i als reptes que tenim com a societat.

En aquest sentit, els processos d’innovació col·laborativa que promou la compra pública d’innovació aporten beneficis a totes les parts: a l’Administració i la ciutadania, perquè facilita l’eficàcia i l’eficiència dels serveis públics, i a les empreses, les universitats i els centres de recerca i tecnològics, perquè els ofereix l’oportunitat de desenvolupar nous productes i serveis que responguin a demandes socials reals.Read More »

The commitment to public procurement of innovation – Lluís Juncà Pujol

Public procurement of innovation is one of the most powerful tools available to government to promote the transformation of public services and enhance the competitiveness of the business sector. Moreover, it is one of the main instruments available to articulate the cooperation of quadruple helix players (government, universities and research and innovation centres, companies, and users of services) in developing new products and services that can provide more effective responses to the needs of people and societal challenges.

Accordingly, collaborative innovation processes promoted by public procurement of innovation generate benefits for all stakeholders: government and citizens, because it helps to increase the effectiveness and efficiency of public services; and companies, universities and research and innovation centres because it offers them the opportunity to develop new products and services that respond to real social demands.Read More »

Formulant l’Administració pública digital – Ester Manzano Peláez

Cada cop més, la nostra societat es caracteritza per la immediatesa i la necessitat de poder accedir a tot tipus de serveis de manera fàcil i a través de diferents canals. L’Administració pública no queda al marge d’aquesta realitat. Els seus usuaris demanden, exigeixen, una nova manera d’interrelacionar-se i de rebre els serveis públics. És en aquest marc en què l’Administració es prepara per fer un salt endavant en l’anomenada Administració digital, però què és i què suposa ser una Administració digital?

Una Administració que no només escolta els seus usuaris, sinó que els fa partícips del disseny dels serveis públics. Una Administració que adequa el seu model de relació i gestió i que aprofita tot el potencial de la innovació i la tecnologia. Una Administració que promou un canvi cultural dins les organitzacions per tal d’aconseguir el canvi de dins cap a fora.

El nostre objectiu se centra en la prestació de serveis públics digitals, proactius i personalitzats, però per arribar a aquesta fita encara ens queda camí per recórrer. Us imagineu rebre directament una subvenció que no heu sol·licitat i us correspon? Amb la inspiració de Víctor Kuppers, l’Administració digital es podria formular de la manera següent:Read More »

El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies

La igualtat efectiva de dones i homes és un principi fonamental de la nostra societat i de l’actuació de totes les administracions publiques que cal incorporar a tots els nivells i àmbits, també a tot allò que produeixen comunicativament totes les administracions, interna i externament.

L’article 25 de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes determina que tots els mitjans de comunicació han de garantir la no difusió de continguts sexistes que justifiquin o banalitza la violència contra les dones o incitin a practicar-la; han de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil; i han de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

Fer un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge; garantir la difusió de les activitats polítiques, socials i culturals promogudes per dones o destinades a dones en condicions d’igualtat, i també les que n’afavoreixin l’apoderament; promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva; mostrar la diversitat d’orígens i les realitats culturals que hi ha a Catalunya, les realitats i les expectatives de les dones, i establir mecanismes que garanteixin la visibilitat de les aportacions de les dones al progrés social al llarg de la història, son altres aspectes sobre els quals la norma catalana legisla.

Aquest text legal també estableix que els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques han de reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-les en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència; i que cal promoure el desenvolupament i la formació d’un esperit crític amb relació als continguts i biaixos sexistes.Read More »

Fent créixer la Comunitat de jammers, resum de la 2a trobada

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha estat en els darrers anys la seu de la Barcelona GovJam, un esdeveniment sobre disseny de serveis públics organitzat per l’estudi de disseny de serveis We Question Our Project en el marc de la Global GovJam, on cada any han participat alhora altres 30 a 50 ciutats arreu del món.

Un dels valors que s’han anat generant en tots aquests anys de l’esdeveniment ha estat la creació, informal, d’una comunitat de persones, majoritàriament treballadors i treballadores del sector públic de Catalunya, que mogudes per les “ganes de més innovació”, han insistit en cada edició, en la necessitat de seguir en contacte per continuar compartint, aprenent i explorant, més enllà de l’esdeveniment de 48 hores–– Barcelona Govjam.  Arran d’això el 2017 i el 2018 s’han dut a terme algunes activitats que giren al voltant d’aquesta idea: crear la Comunitat de la Barcelona GovJam. La primera de les activitats va ser el 2017 amb la celebració de la 1a Trobada anual que donava inici a l’embrió de la pròpia comunitat, en aquella sessió es va establir, amb les persones participants, com havia de ser aquesta comunitat.

El 2018 es van dur a terme dues accions més, per una banda la 1a Trobada territorial de Jammers amb l’objectiu de descentralitzar el concepte d’innovació a través de la co-creació de serveis públics, aquesta trobada va ser a l’estiu i es va fer a Reus, va ser l’oportunitat que els membres de la comunitat s’estrenessin com a dinamitzadors-mentors d’una activitat formativa de co-creació de serveis públics i l’oportunitat d’incrementar la xarxa de persones, especialment a les administracions del Camp de Tarragona.

A finals de 2018 es va fer la 2a trobada que va servir per seguir definint el futur de la Comunitat.  La sessió va començar amb un Open Space (si no sabeu el que és ho podeu aprendre a l’article de la 1a trobada a aquest mateix blog) i en aquesta primera part es van tractar algunes propostes que els propis participants van voler presentar sobre innovació i co-creació de serveis públics. Read More »