La comunitat de mentoria de l’EAPC – Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent de l’EAPC

Si ens remuntem als orígens, el concepte mentoria procedeix del mite grec segons el qual Odisseu (en la mitologia romana se’l coneix com Ulisses), abans de partir cap a la Guerra de Troia, va confiar la transmissió dels valors i de l’educació del seu fill Telèmac al seu amic, anomenat Mentor. Al llarg dels segles aquest terme ha quedat en el nostre llenguatge com a sinònim d’algú amb experiència reconeguda que ajuda al desenvolupament d’una altra persona.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en la seva aposta pels nous models d’aprenentatge, l’any 2017 va organitzar un programa pilot de mentoria, un programa d’aprenentatge entre iguals en què una persona amb experiència (mentor/a) ajuda i acompanya una altra persona (mentorat/ada) en el seu desenvolupament personal i professional.Llegeix més »

Els reptes de la intel·ligència artificial a l’Administració pública – Ramon Galindo Caldés

El diàleg “Els reptes de la intel·ligència artificial a l’Administració pública”, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya el 3 de febrer en el marc del Màster en Direcció Pública, va comptar amb la intervenció d’Agustí Cerrillo, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya i codirector del Màster en Direcció Pública, i Michael Donaldson, comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona. El debat va ser moderat per Ramon Galindo, professor agregat de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya.

L’impacte de la intel·ligència artificial ha esdevingut, en els darrers anys, un dels temes més rellevants en els debats al voltant de la transformació de l’Administració. Els ponents van destacar que, efectivament, les experiències d’implantació de solucions d’intel·ligència artificial s’estan obrint pas en el sector públic. No obstant això, la major part de les iniciatives tenen més a veure amb l’automatització de processos que amb solucions d’intel·ligència artificial.Llegeix més »

Acompanyant la ciutadania en un nou context digital – Ester Manzano Peláez

Acompanyant la ciutadania en un context digital

L’avenç del món digital sembla que porta associada la desaparició dels espais i serveis presencials administratius, però aquesta visió no respon a l’estratègia que estem impulsant a la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana (DGSEC). Els serveis presencials formen part del model d’atenció ciutadana integral, proactiu, personalitzat, àgil i sostenible amb visió omnicanal, des del disseny a la prestació del servei, que volem assolir. Una de les claus d’aquest model és la manera com ens apropem i acompanyem la ciutadania en aquest context, cada cop més digital, que implica, d’una banda, una nova manera de fer, prestar i accedir als serveis públics i, de l’altra, una bretxa digital que pot ser de diferents tipus (econòmica, social, de connectivitat, territorial, de competències, etc.). Cal tenir present que l’Administració s’adreça a tota la ciutadania: tant a persones amb un nivell alt o molt alt de competència digital (nadius digitals i ja digitalitzats), com a persones amb un nivell mitjà o baix (més allunyades del món digital o que es van familiaritzant a poc a poc). Davant aquesta situació es fa palesa la necessitat d’acompanyar la ciutadania per facilitar la seva incorporació al món digital. Recordes quan vas aprendre a anar en bicicleta de dues rodes? Una persona adulta aguantava la bicicleta i anava amb tu mentre pedalejaves. Quan veia que anaves bé, feia veure que aguantava la bicicleta sense dir-te que anaves sol. En aquell moment el percentatge d’opcions de caure era molt alt. Aquesta persona adulta et donava confiança, seguretat i força per anar sol quan veia que ho tenies controlat. Aleshores, deies: Ja puc jo!!! Aquests valors, sensació i comportament són els que volem traslladar a la ciutadania quan es relacioni amb l’Administració i, per aquest motiu, estem impulsant les següents actuacions:Llegeix més »

Causes i conseqüències de la corrupció – Agustí Cerrillo

El diàleg Causes i conseqüències de la corrupció, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya l’1 de juliol en el marc del Màster en Direcció Pública, va comptar amb la intervenció d’Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Direcció Pública, i Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El debat va ser moderat per Agustí Cerrillo, codirector del Màster.

El diàleg es va organitzar al voltant de dos blocs en què es va parlar sobre les causes institucionals de la corrupció i el paper dels directius i directives públics en la corrupció i en les estratègies anticorrupció.

El primer bloc del diàleg es va iniciar amb una intervenció de Malaret en què va subratllar la importància del disseny institucional per a la prevenció de la corrupció. En aquesta direcció, va recordar com els països amb millor disseny institucional –com ara els països nòrdics, Canadà i Nova Zelanda– són els que, de manera més eficient, tenen millor rendiment institucional.Llegeix més »

Pla de desenvolupament directiu. La resposta a la detecció de necessitats de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat – Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC

Autoria: Sandra Serrano Uría del Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en col·laboració amb l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives i de desenvolupament per als càrrecs de comandament de l’Administració.

Els resultats d’aquesta enquesta es van donar a conèixer a través d’un article al blog de l’EAPC, el 3 de maig de 2022, que portava per títol Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat?

Com explicava l’article, l’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total van respondre l’enquesta 985 persones d’un univers de 4.018.Llegeix més »