Acompanyant la ciutadania en un nou context digital – Ester Manzano Peláez

Acompanyant la ciutadania en un context digital

L’avenç del món digital sembla que porta associada la desaparició dels espais i serveis presencials administratius, però aquesta visió no respon a l’estratègia que estem impulsant a la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana (DGSEC). Els serveis presencials formen part del model d’atenció ciutadana integral, proactiu, personalitzat, àgil i sostenible amb visió omnicanal, des del disseny a la prestació del servei, que volem assolir. Una de les claus d’aquest model és la manera com ens apropem i acompanyem la ciutadania en aquest context, cada cop més digital, que implica, d’una banda, una nova manera de fer, prestar i accedir als serveis públics i, de l’altra, una bretxa digital que pot ser de diferents tipus (econòmica, social, de connectivitat, territorial, de competències, etc.). Cal tenir present que l’Administració s’adreça a tota la ciutadania: tant a persones amb un nivell alt o molt alt de competència digital (nadius digitals i ja digitalitzats), com a persones amb un nivell mitjà o baix (més allunyades del món digital o que es van familiaritzant a poc a poc). Davant aquesta situació es fa palesa la necessitat d’acompanyar la ciutadania per facilitar la seva incorporació al món digital. Recordes quan vas aprendre a anar en bicicleta de dues rodes? Una persona adulta aguantava la bicicleta i anava amb tu mentre pedalejaves. Quan veia que anaves bé, feia veure que aguantava la bicicleta sense dir-te que anaves sol. En aquell moment el percentatge d’opcions de caure era molt alt. Aquesta persona adulta et donava confiança, seguretat i força per anar sol quan veia que ho tenies controlat. Aleshores, deies: Ja puc jo!!! Aquests valors, sensació i comportament són els que volem traslladar a la ciutadania quan es relacioni amb l’Administració i, per aquest motiu, estem impulsant les següents actuacions:Llegeix més »

Causes i conseqüències de la corrupció – Agustí Cerrillo

El diàleg Causes i conseqüències de la corrupció, organitzat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya l’1 de juliol en el marc del Màster en Direcció Pública, va comptar amb la intervenció d’Elisenda Malaret, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster en Direcció Pública, i Miguel Ángel Gimeno, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). El debat va ser moderat per Agustí Cerrillo, codirector del Màster.

El diàleg es va organitzar al voltant de dos blocs en què es va parlar sobre les causes institucionals de la corrupció i el paper dels directius i directives públics en la corrupció i en les estratègies anticorrupció.

El primer bloc del diàleg es va iniciar amb una intervenció de Malaret en què va subratllar la importància del disseny institucional per a la prevenció de la corrupció. En aquesta direcció, va recordar com els països amb millor disseny institucional –com ara els països nòrdics, Canadà i Nova Zelanda– són els que, de manera més eficient, tenen millor rendiment institucional.Llegeix més »

Pla de desenvolupament directiu. La resposta a la detecció de necessitats de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat – Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC

Autoria: Sandra Serrano Uría del Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en col·laboració amb l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives i de desenvolupament per als càrrecs de comandament de l’Administració.

Els resultats d’aquesta enquesta es van donar a conèixer a través d’un article al blog de l’EAPC, el 3 de maig de 2022, que portava per títol Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat?

Com explicava l’article, l’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total van respondre l’enquesta 985 persones d’un univers de 4.018.Llegeix més »

Vitamines per als comandaments: preparats per avaluar l’acompliment dels vostres equips? – Cristina Fumadó i Marta Sabaté

El retorn a les oficines públiques després de la pandèmia ha implicat el desplegament del model de treball híbrid, una realitat on gairebé 17.000 empleats fan teletreball algun dia a la setmana (segons dades del portal de l’empleat) i una dada on caldria afegir tots els treballadors del sector públic que també han adoptat aquesta modalitat.

És una bona notícia per a molts treballadors que han guanyat autonomia i flexibilitat, però aquest model també ha fet entrar en crisi les velles regles de l’organització i la gestió dels equips. L’escenari actual es un món de reunions virtuals inacabables, fraccionament dels espais de treball en formats físics i virtuals i una certa desconfiança o desconeixement sobre el rendiment real de les persones i el seu temps de treball. Els comandaments han d’improvisar sobre la marxa noves estratègies sense gaires recursos ni directrius sobre aquest canvi cultural quant a l’organització. I es pot pensar que la desaparició dels papers també s’ha emportat les velles habilitats per gestionar persones i supervisar tasques.Llegeix més »

Quines habilitats i competències directives requereixen accions de formació i desenvolupament per part dels càrrecs de comandament de la Generalitat? – Laura López Ortells

Autoria: Servei de Desenvolupament i Gestió del Talent EAPC
Cliqueu a la imatge per ampliar-la.

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), com a responsable de la formació i desenvolupament dels i les professionals de l’Administració pública catalana, va impulsar l’octubre de 2021 una enquesta diagnòstica de les necessitats formatives per als càrrecs de comandament de l’Administració (fins a subdirector/a general). Aquesta diagnosi vol generar informació sobre aquells àmbits de coneixement i competències que requereixen formació de forma prioritària i adequar la seva oferta formativa i de desenvolupament a les necessitats emergents que ha d’encarar l’Administració pública.

L’enquesta s’adreçava al personal funcionari de la Generalitat de Catalunya que ocupa els llocs professionals de subdirector/a, cap de servei, cap de secció, cap d’àrea i llocs singulars assimilats de nivell igual o superior a 23. En total, l’univers estava format per 4.018 persones i han respost completament l’enquesta un total de 985 respostes, fet que suposa una taxa de resposta del 25 % i mostra un interès elevat envers la temàtica.Llegeix més »