En un apunt en aquest mateix blog, fa prop de dos anys, reflexionàvem sobre el fet de si som una organització que aprèn i de quina manera posem en pràctica a l’Administració la gestió del coneixement. Una de les conclusions a les quals arribàvem és que a l’Administració, davant de la velocitat a què van els nous reptes i projectes, d’acord amb la hiperacceleració de la societat, molts aspectes han de ser impulsats de manera àgil, sense definir grans plans, ja que cal prioritzar donar resposta a les necessitats. Sobre això precisament reflexionava Pia Andrews en la seva conferència organitzada per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), en el marc del “Cicle de seminaris web sobre innovació pública”, que Albert Cañigueral va relatar en un apunt titulat “Polítiques públiques àgils en un món volàtil”.
Ja ho emfasitzàvem aleshores: “el context actual acaba sent un catalitzador exponencial de canvis”.Llegeix més »
Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.Llegeix més »
Durant el 2017 s’han publicat un total de 48 articles i han obtingut 36.614 lectures, de les quals el 4,3% han estat de fora de l’estat espanyol. En relació a les interaccions els lectors han fet 117 comentaris i han marcat com a favorits 28 articles.
Els deu articles més llegits del 2017 van ser els següents:
Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional. El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. Ens vénen al cap tres raons:
Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…
Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.
Ens dóna nou alè.
I ¿què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem? ¿Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant el llibre de meravellesen permanent procés d’escriptura que és la vida?
Som-hi, doncs! Que tingueu un bon estiu! I no deixeu de comentar-nos les vostres impressions sobre el tema…
Aquests dies s’estan realitzant els primers actes de commemoració del Centenari de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. L’Escola ha estat protagonitzada per moltes persones i per una gran diversitat de noms en aquest segle d’història. Tothom coincidirà a destacar el paper cabdal del fundador, Enric Prat de la Riba, o d’aquelles persones que en diferents moments van lluitar perquè l’Escola tornés a obrir en ser tancada pels diferents règims dictatorials. Però l’Escola també té altres protagonistes: alumnat, docents, autors de publicacions, directors i directores, membres del Consell rector, consellers i conselleres de la Generalitat, treballadors i treballadores, i persones de totes les administracions catalanes.
Les organitzacions, també les públiques, s’impregnen de les maneres de fer de les persones que les formen i l’Escola, l’han format i la formen moltes persones que, d’una manera o altra, creuen i participen activament en una institució fundada per legitimar, professionalitzar i dignificar les persones que han dedicat i dediquen la seva professió al servei públic.
L’Escola és l’espai de connexió dels empleats i empleades públiques de Catalunya; un centre on “tothom hi passa un dia o altre”. Aquesta entrada al bloc vol ser un retrobament de les vostres experiències amb l’Escola. Estem segurs que teniu alguna cosa a explicar-nos: anècdotes, sensacions, el vostre “primer dia” amb nosaltres… ens agradaria que compartíssiu aquestes vivències amb nosaltres i la resta de companyes i companys que, com dèiem, han conformat la memòria col·lectiva de la nostra centenària institució… esperem amb aquesta entrada que també en sigueu testimonis i que ens ajudeu a contribuir a la història de l’Escola en aquests primers 100 anys d’existència. Volem aprofitar el nostre aniversari per fer-vos copartíceps d’aquesta commemoració i per felicitar-nos i felicitar-vos per aquest Centenari…
Moltes gràcies per compartir, en aquest bloc, les vostres vivències amb l’Escola!!!
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.