Governança de la dada, la casa per la teulada i aterratges forçosos – Xavier Altafulla

Font: Mario López a Flickr sota llicència CC BY-NC-ND 2.0

Des de ja fa alguns anys, un bon nombre d’administracions han iniciat projectes de governança de la dada. Aquests projectes solen començar definint els primers equips que s’encarregaran d’executar algunes funcions relacionades amb un tractament correcte de la dada en tot el seu cicle de vida. Una de les primeres tasques que solen dur a terme aquests equips és fer-ne un inventari de manera conjunta amb els departaments. Aquest enfocament, tot i ser molt majoritari, no és l’únic possible. Hi ha administracions a altres països que fan una aproximació menys pautada, menys endreçada, però també més ràpida, aterrada i centrada en la creació de valor. Comencen la casa per la teulada: comencen per les preguntes.Llegeix més »

Risc vs. incertesa: una reflexió sobre la gestió pública el 2024 – Albert Cañigueral Bagó
Cicle de seminaris web sobre innovació pública

Autoria: Thomas Cern

Sovint fem servir les paraules risc i incertesa com a sinònims intercanviables, però no ho són. Per aprofundir en les diferències entre el risc i la incertesa, Giulio Quaggiotto ens comparteix una diagnosi i unes línies d’actuació al voltant de com cal dissenyar tant les formes i els processos com el desenvolupament de les activitats en el sector públic i els governs per tal de poder contribuir de manera més eficaç a la gestió dels reptes complexos del segle XXI.Llegeix més »

Govern i Administració. Apunts d’un diàleg – Marc Vilalta Reixach

Un dels objectius del Màster en Direcció Pública que organitza l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) consisteix a oferir als seus estudiants els coneixements teoricopràctics necessaris per exercir la direcció pública en marcs polítics i legals de gran complexitat i entorns en canvi continu. És per això que, junt amb la docència de les diferents assignatures que conformen el pla docent del Màster, s’han programat també diferents diàlegs entre càrrecs electes, directius i personal de les administracions, amb la finalitat d’oferir una visió complementària sobre experiències de direcció i gestió públiques actuals.

En aquest context, el divendres dia 28 de gener, va tenir lloc el primer d’aquests diàlegs ─moderat per Elisenda Malaret i Garcia, catedràtica de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona i codirectora del Màster─, el qual va comptar amb la participació de Jordi Hereu i Boher, exalcalde de Barcelona i actual president d’Hispasat, SA, i de Jordi Cases Pallarès, secretari general de l’Ajuntament de Barcelona.

Llegeix més »

L’abordatge de l’ètica a la Generalitat. Un reconeixement dels comitès d’ètica – Isidre Obregon Gomà

El repte de la societat del futur és reduir la contradicció entre els valors i els actes.
Rémy Oudghiri, sociòleg

 

Reunió del Comitè d'Ètica a la Sala del Consell de l'EAPCEls comitès ètics desenvolupen una funció essencial a les organitzacions públiques
Com es pot garantir l’atenció a la persona malalta, considerant tota la seva integritat, sense desatendre una comunitat en risc o amb patiment i potser encara no atesa, mentre es gestionen uns recursos potser ja no només limitats sinó veritablement escassos? És la pregunta que recentment s’ha fet el Comitè de Bioètica de Catalunya en el document «Consideracions sobre la limitació de recursos i decisions clíniques en la pandèmia COVID19».

Sabem que a les institucions públiques es duen a terme activitats molt complexes. Davant de situacions determinades, i d’acord amb la missió de les institucions, els equips professionals responen, prenen decisions i actuen. I aquests actes es corresponen amb pràctiques professionals que es consideren adequades en funció de determinats valors.Llegeix més »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

Persones treballant al projecte Hort al Terrat en un terrat de la ciutat de Barcelona
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Llegeix més »