La regulació de la participació ciutadana a debat – Andrea Conte Santiago

Font: Pixabay. Autoria: geralt

L’Avantprojecte de llei de participació ciutadana, que ha estat objecte d’una sessió de debat el 7 de març passat, inclou alguns reptes de caràcter jurídic sobre com regular la participació o, més ben dit, com la regulació sobre participació pot ajudar a crear les condicions necessàries perquè tota la població pugui incidir de manera efectiva en les polítiques públiques. A l’espera de poder disposar dels resultats de la sessió de debat i en relació amb les qüestions plantejades, assenyalem a continuació alguns punts forts i alguns punts febles de la norma que es proposa, amb la voluntat d’aportar elements per a la reflexió que seguirà els propers mesos.Llegeix més »

Ciutadans escollits per sorteig fent política amb la Generalitat – Pablo García Arcos
Setmana del Govern Obert

Font: Pexels. Autoria: Ryutaro Tsukata

Escollir ciutadans de forma aleatòria per participar en la presa de decisions públiques s’està consolidant com una fórmula d’innovació democràtica arreu del món[1] i, actualment, la Generalitat de Catalunya també està treballant amb ella. Tanmateix, aquesta idea ja es va desenvolupar fa molts segles a l’antiga Grècia com a un element central del seu model de democràcia. Els seus magistrats, els que havien de preparar i executar les decisions més importants de la polis, s’escollien per sorteig d’entre els ciutadans amb dret a participar a l’Assemblea.

El motiu pel qual actualment s’estan recuperant aquestes idees com a fórmules innovadores de participació ciutadana, la manera com ho estem treballant a la Generalitat i les possibilitats que ens pot oferir és el que volem explicar en aquest article del blog.Llegeix més »

Nova Llei de participació ciutadana. Parlem de democràcia – Laura Suñé
Setmana del Govern Obert

Persones caminant pel carrer.
Font: Pixabay. Autoria: Marisa_Sias

Al desembre del 2003 s’inaugurava la primera Direcció General de Participació Ciutadana a la Generalitat de Catalunya.

Ara, gairebé 20 anys després, ens trobem amb l’oportunitat de consensuar un marc jurídic que contribueixi a millorar les polítiques de participació, per avançar cap a una participació més efectiva i més equitativa, que millori la qualitat democràtica del nostre país i de les nostres institucions i que ho faci posant en valor els aprenentatges que hem anat adquirint.Llegeix més »

La participació: els reptes que tenim entre mans – Jaume López Hernández
Setmana del Govern Obert

La participació dins del govern obert

Saber, poder, confiar. Des de la Direcció General de Bon Govern, Innovació i Qualitat Democràtiques ens plantegem aquesta tríada com un recordatori de la nostra missió dins de l’Administració de la Generalitat.

Tot govern democràtic ha de tenir una unitat especialitzada en la promoció de la democràcia. I quan dic promoció no em refereixo a l’elaboració de campanyes de màrqueting, més o menys buides, sobre les bondats d’aquesta forma de govern. Em refereixo al fet que totes les coses es desgasten. Totes. I, per tant, cal vetllar contínuament per revertir aquest fet inevitable. La democràcia també es desgasta. L’auge dels populismes n’és un símptoma, entre d’altres. Qualsevol bona política reforça la democràcia, i en aquest sentit el compromís amb ella és, implícitament, de tot el govern, de tota l’Administració. Però cal que algú, de forma explícita i prioritària, tingui l’objectiu de no deixar que la democràcia defalleixi, des de la indiferència que sovint s’instal·la en tot allò que donem per fet i normalitzat i no com a una consecució valuosa que ha costat molt i per la qual cal continuar treballant.Llegeix més »

Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Llegeix més »