Fer de Catalunya un referent en Qualitat Democràtica – Jordi Foz i Dalmau, Núria Espuny i Salvadó i Ismael Peña López

Vivim en una societat globalitzada, complexa i amb grans incerteses, en què la ciutadania no té el control d’una part important de les decisions que afecten la seva vida. En aquest context, s’ha fet palesa una crisi de confiança en les nostres institucions i en la política com a mecanisme per transformar la realitat en la recerca del bé comú. En front de les solucions “populistes” o “elitistes”, quines alternatives hi ha que aprofundeixin en la democràcia?

Per trobar la resposta la pregunta ens pot ser d’ajuda respondre’n una altra. Què tenen en comú Suècia, Dinamarca, Noruega i Suïssa que apareixen sempre al capdamunt dels estudis sobre bona governança, qualitat democràtica i resultats socioeconòmics?

Doncs bé allò que comparteixen és que en tots ells hi ha una percepció  ciutadana de qualitat institucional.  Sembla, per tant, que hi una evidència suficient per concloure que el desenvolupament d’institucions de qualitat incrementa la  confiança ciutadana i afavoreix el desenvolupament i la justícia social.

Les democràcies de qualitat són aquelles que, més enllà d’assegurar la imparcialitat en l’aplicació de les normes i en la gestió del serveis,  es doten d’institucions formals i informals que incentiven que govern, mercat i societat actuïn de forma cooperativa i eficient, adoptant millors decisions en un entorn complex i disminuint les conductes extractives i desintegradores. En aquesta línia, les solucions republicanes cíviques passen per una visió institucional que permeti establir mecanismes i programes que reforcin les capacitats  cooperatives i de participació de la ciutadania i dels actors polítics.

Cal construir institucions de qualitat que comuniquin adequadament la complexitat de les decisions i obrir canals ciutadans per enriquir-les. Per assolir aquest objectiu, calen institucions flexibles, obertes, transparents, intel·ligibles, avaluables, que aprofitin el potencial de les diferents formes d’exercici democràtic i de participació ciutadana, que rendeixen comptes i amb cultures ètiques i de la integritat.Read More »

Felicitat ciutadana: la rellevància de la qualitat democràtica i la confiança institucional – Ada Ferrer-i-Carbonell

Al llarg dels últims anys, la importància de la felicitat dels ciutadans com a mesura de progrés social d’un país ha entrat amb força al debat internacional. La felicitat subjectiva o declarada és aquella que els individus mateixos assignen a una pregunta similar a la següent: “Com de satisfet està vostè amb la seva vida, tenint-ho tot en compte? Respongui en una escala de 0 a 10 on 0 vol dir totalment insatisfet i 10 totalment satisfet”. Actualment comptem amb l’evidència suficient per estar segurs que els individus són capaços i estan disposats a donar respostes vàlides i coherents quan se’ls demana valorar en una escala finita la satisfacció amb la pròpia vida.

Mitjançant les preguntes subjectives de satisfacció podem entendre el nivell de benestar dels individus i, sobretot, extreure informació sobre els gustos dels individus respecte a diversos assumptes rellevants, com ara tenir feina, els ingressos, les condicions laborals, el seu estat de salut, o la qualitat democràtica i institucional del seu país. En aquesta entrada m’abstindré de la distinció entre felicitat privada i felicitat pública o del debat sobre el concepte de felicitat al qual Jefferson es referia en la declaració de la independència.Read More »