Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.Llegeix més »
Etiqueta: serveis públics
Personalització i proactivitat: un pas més enllà en la prestació de serveis digitals – Agustí Cerrillo, Ramon Galindo i Clara Velasco
La personalització i la proactivitat en la prestació de serveis no són res nou al sector públic. La creixent digitalització a l’Administració, la disposició de grans quantitats de dades públiques i la tecnologia necessària per processar-les —a través de l’automatització o de tecnologies com la intel·ligència artificial— li han donat una gran rellevància. Personalitzar els serveis i oferir-los als ciutadans de forma proactiva en millora substancialment l’efectivitat i l’eficiència. La personalització no està exempta de riscos, ja que està basada en el processament de dades personals. A través del projecte La personalització dels serveis públics. La contribució de la intel·ligència artificial i les dades massives, ens hem proposat analitzar quines són les causes que provoquen aquesta situació i quins són els reptes jurídics i organitzatius que planteja la possibilitat de construir serveis personalitzats i proactius al sector públic.Llegeix més »
La gestió de la qualitat dels serveis públics com a palanca de transformació – Ester Manzano i Pelaez
I. La bona administració: orígens i evolució
La Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea, proclamada a la Cimera de Niça el desembre de l’any 2000, reconegué per primer cop el dret dels ciutadans a una bona administració. Aquest dret es traslladà en el nostre ordenament jurídic intern a l’article 30 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, vinculat al dret d’accés als serveis públics i al tracte imparcial, objectiu i proporcionat. A nivell legal, es recollí a l’article 22 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya. Aquest quadre normatiu es completà amb les previsions de l’article 23 de la referida Llei, relatiu al dret a uns serveis públics de qualitat, i amb la instauració de les cartes de serveis com a eina de millora de la qualitat, en connexió amb els principis d’eficàcia, eficiència, proximitat, simplificació i racionalitat administrativa previstos a l’article 31 de la mateixa Llei.Llegeix més »
Obrint Finestres 2017: La coherència entre el pensament polític i el servei públic (Dr. Quim Brugué)
“L’administració pública és el braç executor de la política. Per això cal polititzar-la i democratitzar-la”
Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona
“La vinculació de les idees amb el servei públic és molt interessant. I és que sovint el pensament polític s’ha quedat tancat a les aules i el que fa referència a l’administració pública n’ha quedat separat”, afirmava el Dr. Quim Brugué tot just començar la sessió. I continuava fent una sentència que -sens dubte- va ser el context de tota la seva intervenció: “L’administració és el braç executor de la política. Com que enmig de la política i l’administració pública hi trobem la democràcia, hem de dir que si ajuntem les diferents peces aconseguirem una visió molt més integral”.
En aquest sentit, molt sovint, aquest mapa mental entre l’administració pública i la política s’ha traduït en forma de metàfora afirmant que l’administració pública és la màquina o bé que la relació entre totes dues es defineix dient que va “de la barra del bar a la taula del cafè”. I és que el que succeeix és que aquestes metàfores assenyalen la gran paradoxa: a l’acadèmia es pot parlar molt de participació però quan arribes a una administració on has d’executar polítiques públiques cal combinar-les totes dues: promoure la participació i els espais deliberatius i, al mateix temps, aplicar les polítiques públiques.Llegeix més »
Serveis públics, divisió territorial i estructures d’Estat – Josep Ramon Morera i Balada
És molt probable que l’organització territorial prevista en el Títol VIII de la Constitució i la distribució de forces polítiques de diferent color en el territori i en les institucions hagin estat factors determinants per entendre per què el poder nacional i el poder local han conviscut tants anys donant-se l’esquena. També és plausible que aquests fets expliquin per què gran part del debat polític en la represa de l’autogovern es va centrar en la sempiterna i irresolta determinació de quina pot ser la divisió territorial idònia, evitant d’entrar en una reflexió profunda sobre el paper d’ajuntaments, diputacions o vegueries i Generalitat a partir de les competències assignades a cadascú. Ara bé, si arriba el moment de fixar les bases constitucionals per exercir la sobirania plena, és evident que caldrà superar la iteració dels debats que han dominat l’escena pública immediata i concentrar-nos en fixar un nou paradigma institucional que atengui a qüestions distributives. Llegeix més »
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.