La mentoria, una experiència viscuda – Jordi Sort i Mireia Plana

Una de les tasques més difícils a què una persona es pot enfrontar en la seva vida professional és la de liderar un equip, gestionar persones que treballen per complir uns objectius. I sovint, quan s’hi arriba, un s’hi troba molt sol, amb dubtes i incerteses que anem resolent amb la pràctica i amb els èxits i els errors, errors que a vegades podem pagar cars.

D’altra banda, moltes vegades s’ha comentat que a l’Administració hi ha un problema greu de transmissió del coneixement. La mitjana d’edat actual dels treballadors de la Generalitat és alta, i quan aquesta generació que ha acumulat experiència i coneixement es jubili, hi ha d’haver persones prou preparades per continuar la tasca amb un grau d’excel·lència al més alt possible, com requereix el servei públic.

Per això, quan a l’Escola es va proposar el programa de mentoratge, el vam trobar molt interessant i ens hi vam llençar de ple. Els que signem aquest escrit, mentor i mentorada, hi vam trobar de seguida les virtuts. El mentor, perquè anys enrere va experimentar aquesta “soledat”i va pensar que la seva experiència podia ser útil per facilitar a nous subdirectors no caure en els mateixos errors. La mentorada, perquè amb una nova responsabilitat al davant, l’aportació d’un veterà que li fes veure els esculls amb què es podia trobar representava sens dubte una gran ajuda.

El desenvolupament del programa és senzill i no es fa gens feixuc. En un termini de 6 mesos, mentor i mentorat es comprometen a trobar-se 6 vegades i estableixen un pla de treball mínim, que després sobre la marxa es pot anar adaptant a les necessitats que vagin sorgint. L’agrupació per parelles, però, no és casual, i aquí és on l’Escola hi intervé. Amb la inscripció al programa, els participants responen un qüestionari que dóna pistes sobre quines poden ser les parelles que millor es poden entendre, tant pel que fa a àrees d’expertesa com a maneres de ser i de fer. Durant el programa, un equip de tècnics està al servei de les parelles per a resoldre dubtes o qualsevol qüestió que es plantegi, i al final es fa un balanç de resultats.

Podem dir que, després d’aquesta primera edició, el resultat ha estat molt satisfactori. Tenir un espai on poder desplegar tots els dubtes i les preocupacions amb total llibertat, poder discutir aspectes comuns a qualsevol lloc directiu, compartir vivències, experiències i també eines i documents ha estat molt enriquidor no solament per al mentorat, sinó també per al mentor. En el nostre cas, podem dir que tots dos hem après molt l’un de l’altre, i ara ens mantenim com a referents en els nostres respectius espais. Si teniu la possibilitat d’accedir a aquest programa, no dubteu a provar-ho!

 

Jordi Sort Miret

Sub-director general de Programació Financera del Sector Públic Instrumental i de les Inversions
Departament de la  Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

 

Mireia Plana Franch

Sub-directora general de Memòria, Pau i Drets Humans
Departament Afers, Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència

 

El sector público ante el paradigma de innovación y ciencia abiertas: retos y oportunidades – Albert Castellanos

Los rápidos avances tecnológicos han conllevado una ruptura tecnológica y, sobre todo, cultural. Internet, las redes digitales y la generalización del uso de las TIC han comportado una revolución en la manera de acceder a la información y a los servicios y en la manera en que se relacionan los diferentes actores de la sociedad, y también la Administración pública, con la ciudadanía. Los grandes retos que tenemos como sociedad, aquí y en todas partes (paro, cambio climático, envejecimiento de la población, etc.) piden de los gobiernos nuevas respuestas, más innovadoras y más eficaces.

En un entorno rápidamente cambiante, en una sociedad con retos cada vez más complejos, los gobiernos y el conjunto del sector público solo serán motor de cambio hacia un modelo económico más sostenible e inclusivo si son capaces de liderar el desarrollo de estas nuevas respuestas a los retos de la sociedad. Y lo que tenemos que entender es que el liderazgo tiene que nacer del convencimiento que las respuestas las tenemos que encontrar entre todos. ¡Y es que cada vez queda más obsoleta aquella visión del sector público como proveedor de soluciones mágicas a cualquier problema!Read More »

The Public Administration and the Open Innovation and Science Paradigm: Challenges and Opportunities – Albert Castellanos

Rapid technological advances have brought about a technological and, especially, cultural rupture. Internet, the digital networks and the widespread use of ICTs has caused a revolution in the way we gain access to information and services, and in the way that different social actors and governments interact with citizens. The great challenges that face us as a society, here and everywhere (unemployment, climate change, ageing of the population and so on) require governments to implement new, more innovative and more effective responses.

In a rapidly changing environment, and in a society faced by increasingly complex problems, governments and the public sector as a whole can only become a driver of change towards a more sustainable and inclusive economic model if they can lead the development of these new responses to societal challenges. And what we must understand is that this leadership must spring from the conviction that we need to find the answers collectively: the idea of the public sector as the provider of magical solutions to all problems is becoming more and more obsolete!

Read More »

El sector públic davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats – Albert Castellanos

Els ràpids avenços tecnològics han comportat una ruptura tecnològica i, sobretot, cultural. Internet, les xarxes digitals i la generalització de l’ús de les TIC han comportat una revolució en la manera d’accedir a la informació i als serveis i en la manera que es relacionen els diferents actors de la societat, i també l’Administració pública, amb la ciutadania. Els grans reptes que tenim com a societat, aquí i arreu (atur, canvi climàtic, envelliment de la població, etc.) demanen dels governs noves respostes, més innovadores i més eficaces.

En un entorn ràpidament canviant, en una societat amb reptes cada vegades més complexos, els governs i el conjunt del sector públic només podrà esdevenir motor de canvi cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu si és capaç de liderar el desenvolupament d’aquestes noves respostes als reptes de la societat. I el que ens cal entendre és que el lideratge ha de néixer del convenciment que les respostes les hem de trobar entre tots. I és que cada vegada queda més obsoleta aquella visió del sector públic proveïdor de solucions màgiques a qualsevol problema!

Aquest ‘lideratge cooperatiu’ només el podrem exercir des de la pluridisciplinarietat i la pluridepartamentalitat i en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i l’aplicació dels coneixements i les capacitats dels diversos actors del territori per resoldre reptes de la societat genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques, potenciar la competitivitat de les empreses i el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.Read More »

Obrint Finestres 2017: Sisena sessió del curs: sessió de síntesi, a càrrec de la Dra. Núria Serrat.

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

Conclusions del curs

La sessió de síntesi o tancament del curs es va idear per poder fer participar l’alumnat en les conclusions del curs. Es tractava de cercar un mètode participatiu que permetés als participants ser els protagonistes reals del resultat obtingut durant la dinàmica de grups. Per això es va pensar en els materials anomenats Manual Thinking.

Manual Thinking és una eina que permet organitzar pensaments, idees i processos, i busca treballar idees d’organització i la creativitat de manera activa i directa. És un molt bon instrument per al treball en grup que contribueix a: aprendre i entendre millor una situació amb la possibilitat d’afegir relacions, categories i jerarquies; prendre decisions, de manera que es pugui recollir informació de manera organitzada i així generar una vista panoràmica d’una situació ajudant a prendre decisions; i contribueix a la trobada de solucions, de manera que es treballa de manera proactiva incorporant idees i alternatives, vinculant idees de manera gràfica. Aquest mètode fou creat per facilitar la tasca de Ferran Adrià durant els seus processos creatius i s’ha demostrat que és una eina molt útil per a qualsevol tipus d’organització.

La sessió de síntesi fou facilitada per la Dra. Núria Serrat, Departament de Didàctica i Innovació Educativa de la Universitat de Barcelona.

La sessió fou preparada prèviament a través de dues reunions: una primera entre l’equip de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (amb la Sra. Eulàlia Pla, la Sra. Tània Fernández i la Sra. Anna Arriaga) i la Sra. Mònica Sabata del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, una segona reunió entre la Sra. Sabata i la Dra. Núria Serrat per tal de concretar la sessió de treball.

Per decidir l’enfocament de la sessió de síntesi, la Sra. Sabata va preparar un primer document en què es recollien les idees força de les sessions prèvies i es plantejaven algunes vies de treball per a la sessió de tancament. El resum de les idees força que es recollien en aquest document són les següents:

Read More »