El sexismo como limitador de las capacidades humanas, también de los hombres – Ritxar Bacete

Uno de los objetivos fundamentales de las administraciones públicas pasa por facilitar que todas las personas desarrollen plenamente sus potencialidades, amplíen sus capacidades y libertades, y en definitiva enriquezcan sus vidas. Por ello es fundamental analizar uno de los principales factores estructurales en la construcción de la realidad social: la creación de los hombres y las mujeres a partir de pautas culturales sexistas. Esta segregación sexual, apoyada en un sistema simbólico de valores y normas sociales que privilegian a los hombres y discriminan a las mujeres, se convierte en uno de los principales limitadores de las libertades y capacidades humanas. De este modo, los roles y estereotipos de género actúan como cercenadores de posibilidades de ser y actuar en el mundo de las personas, al limitar y condicionar tanto las expectativas sociales como las habilidades psicológicas y afectivas, en base a la asignación sexual ligada a la simbolización cultural de la genitalidad. Este “servicio sexista obligatorio” al que nos somete y condiciona la sociedad en la que vivimos, (no siempre con la misma intensidad ni con igual éxito socializador) o la construcción segregada y asimétrica de prácticas y modelos de masculinidad y feminidad, generan hombres y mujeres ontológicamente limitados. Por lo tanto, la sociedad que se deriva de una construcción sexista y desigual de las personas, genera problemas específicos con consecuencias diferenciadas para las mujeres y los hombres.

Read More »

Repensant la governança corporativa, Institució CERCA – Mònica Sabata

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

 “La Unió Europea s’ha adonat que la política científica d’un país és molt més del que es fa a les universitats. En general, podem dir que és una política de país”. Aquesta fou una de les primeres afirmacions que es van poder sentir durant el primer diàleg dedicat a repensar la governança corporativa. I és que aquest apartat del projecte Diàlegs (impulsat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona) pretén parlar, observar i repensar la governança interna de les empreses públiques o semipúbliques i avaluar els reptes que aquestes hauran d’encarar en el futur. Per fer-ho, vàrem començar amb l’exemple de la Institució CERCA, un model que va permetre parlar de polítiques destinades al foment de la recerca. Un bon exemple per començar i un model d’èxit del nostre país. El diàleg va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA i doctor en biologia a la Universitat de Barcelona, el Dr. Lluís Rovira, que va mantenir una conversa rica, clara i constructiva amb la Dra. Laura Díez, catedràtica en dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

Comencem fent una descripció de la institució que ens ocupa: la Institució CERCA. És un sistema de quaranta-un centres de recerca, acumulatiu, fet —segons el seu director— a partir de la generositat de les universitats, la Generalitat i els centres que hi participen. Aquesta generositat és la seva màxima generadora de fortalesa i, al mateix temps, pot ser la portadora d’una certa fragilitat que es produiria si la cadena de confiances es trenqués i es retornés a un model atomitzat. La Institució CERCA està liderada per la Generalitat de Catalunya a partir de les competències que li són pròpies. Aquesta organització descentralitzada facilita l’autonomia de cadascun dels centres que en formen part, des de la seva pròpia identitat i organització (hi ha, per exemple, consorcis i fundacions, entre d’altres). Té un pressupost de 400 milions d’euros i uns actius de 1.000 milions d’euros. La xarxa compta amb mecenatges i donacions, per bé que sempre és un tema que cal millorar. I finalment, és una xarxa capaç d’exportar talent a l’exterior, amb noms prou coneguts com el Dr. Baselga i el Dr. Massagué.

Un cop feta la fotografia de la institució que ens permetrà parlar de governança corporativa, parlem del diàleg que van mantenir els dos científics, el qual ens va permetre fer un dibuix ben acurat del que hauria de ser la política de recerca al nostre país durant els propers anys. Vegem-ho.Read More »

Garantir els drets de les persones LGBTI és responsabilitat de les administracions de Catalunya – Mireia Mata i Solsona

Si el 2016 va ser l’any en el que des del Govern de la Generalitat es va emprendre el desplegament efectiu de la llei 11/2014, ha estat el 2017 l’any en el que hem recollit els primers fruits dels esforços que hi hem destinat. Esforços compartits de les entitats, dels i les professionals que hi treballen, del personal de la funció pública, local, comarcal i de la Generalitat i d’altres agents. Destaquem, del global de la feina que hem dut a terme en col·laboració, la primera fase del desplegament de la xarxa de Serveis d’Atenció Integral (SAI) LGBTI arreu de Catalunya.

Convençudes que els drets de les persones han de poder fer-se efectius en qualsevol lloc del territori, i molt especialment allà on resideixen les persones, al llarg del 2017 hem posat en funcionament, amb la complicitat d’ajuntaments i consells comarcals, la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral de Catalunya amb 30 Serveis d’Atenció Integral LGBTI des de l’Alt Urgell a la Ribera d’Ebre, amb la previsió de que enguany, tots els ens locals de Catalunya tinguin aquest servei en funcionament.

Per acord de Govern es va crear la Comissió interdepartamental per coordinar l’acció transversal de les polítiques per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI). Aquesta comissió ha anat creixent amb una construcció operativa de 15 comissions intradepartamentals (una a cada un dels departaments i dels Servies Territorials), per implicar i dimensionar els objectius i les actuacions de cada una de les direccions generals dels Departaments de la Generalitat per elaborar el Pla interdepartamental d’actuacions de poplíties LGBTI 2017-2020

Posem també de relleu l’aprovació, per part del Govern, del deure d’intervenció en el cas de ser víctimes o testimonis de qualsevol vulneració de drets per motiu d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere. Aquesta instrucció, en la que destaca la obligatorietat d’intervenir i la manera específica de fer-ho, a totes les persones que treballen a les administracions públiques (funcionariat de la Generalitat i dels ens locals) ha estat posada en coneixement a tots els treballadors i treballadores de la funció pública catalana, dels que més de 1.300, d’àmbits que van de presons a agricultura, passant –naturalment- per ensenyament, ja han fet formació en la matèria aquest any.

Read More »

Quins reptes tenen les administracions públiques catalanes del futur? – Jordi Pacheco i Sònia Pereda

No podem perdre de vista que el punt de partida és la visió de Weber, la seva idealització de com havia de ser l’Administració en societats suposadament homogènies i amb un interès general basat en fomentar i fer possible l’activitat econòmica. Per a Weber, l’Administració s’havia de limitar a actuar racionalment i assegurar l’acompliment de les normes.

Lluny ens ha de quedar, i així ha de ser, aquest model d’organització basat en rols clarament diferenciats. Els pilars de l’Administració i la seva gestió s’han d’adaptar a les noves realitats que Bauman avançava, societats cada cop més líquides on s’imposa l’individualisme i més conscients de la seva complexitat. En conseqüència, el principal repte de les administracions públiques catalanes és saber en què i com adaptar-s’hi.

El primer que s’ha de fer és incorporar el punt de vista ciutadà, que les administracions siguin més properes, obertes i sensibles a les necessitats i diversitat de la població. El respecte a la ciutadania fa que siguin tan importants els principis bàsics de la bona gestió dels recursos públics (eficiència, eficàcia, transparència, equitat etc.) com establir canals de comunicació multidireccionals i àgils que permetin no només donar respostes ràpides sinó també interactuar de manera permanent amb tots els actors implicats en cada política pública.

En aquesta línia, destaquem quatre elements claus per què les administracions puguin fer front als nous reptes:Read More »

La Comisión Interdepartamental de la Economía Colaborativa en Cataluña: un ejemplo de buena gobernanza – Anna Merino i Castelló

Los retos económicos y sociales a los cuales deben hacer frente los poderes públicos son cada vez más complejos. Las plataformas digitales y las criptomonedas ya conviven hoy con las empresas tradicionales y los billetes de papel; los robots han salido de los laboratorios y de los centros de investigación para reivindicar su espacio en el mundo laboral: parece el futuro pero es ya una realidad tangible.

A menudo, las administraciones públicas esconden la cabeza bajo el ala y optan por prohibiciones de facto y reacciones a la defensiva ante situaciones de cambio disruptivo que vienen de la mano de la aplicación de nuevas tecnologías, con el objetivo de mantener el statu quo durante todo el tiempo que sea posible. Es cierto que no siempre es sencillo que estructuras pesadas y burocratizadas como las predominantes en las administraciones públicas tengan una capacidad de reacción rápida y empática, ya que la digitalización de las relaciones empresariales escapa de los convencionalismos a los que estamos acostumbrados. Es precisamente en estos supuestos cuando se hace evidente que la administración pública, en su papel de regulador y diseñador de políticas públicas, se enfrenta a retos del siglo XXI que ya no puede resolver con herramientas del siglo pasado.

En el campo de la innovación social, la administración ha optado por utilizar métodos de gobernanza pública inteligente con la participación de los pilares de la cuádruple hélice (administración, ámbito de conocimiento, tejido empresarial y ciudadanía) mediante procesos de participación ciudadana, sesiones de cocreación, hackathons, plataformas de debate y de deliberación abierta, con la finalidad de diseñar políticas públicas más sostenibles e inclusivas.

En el campo de la innovación reguladora, este esquema se reproduce: por una parte, la ciudadanía ha ganado el papel protagonista en el proceso de creación de normas, los operadores económicos y los expertos en la materia son también escuchados en varios momentos del procedimiento y la administración pública juega el rol de impulso y liderazgo.Read More »