Una aproximació al futur de la governança
Arriba la tardor i, amb ella, finalitzem les jornades de reflexió per a la definició d’un nou model de governança que, des de principis d’any, cada mes, s’han portat a terme a la seu de l’EAPC.
Arriba l’última sessió i cal fer balanç de les idees, pensaments i debats que al llarg d’aquests vuit mesos han anat destil·lant els ponents, els moderadors, el relator i el públic que hi han participat.
Des de la primera sessió, dedicada a les relacions entre el sector públic i el privat, fins a la sessió de cloenda, que es farà l’1 d’octubre, dedicada al model de governança que desitgem per a les nostres institucions, hem anat repassant temes com ara la percepció social de l’Administració, els valors que demana una administració pública compromesa i oberta a l’entorn, o què esperen els emprenedors de les nostres administracions (un resum de cada sessió el podeu trobar al web de l’Escola).
Ara ens toca fer balanç de tot plegat, d’iniciar, com si fóssim alquimistes, un procés de decantació, de degoteig de les millors idees i de les que no són tan bones; de les realistes i de les utòpiques, de les aplicables i d’aquelles que no ho són tant. El tema és molt ampli i serà una tasca feixuga però ho volem intentar amb la participació de tots vosaltres.
Ara volem aprofitar l’espai de la darrera sessió per debatre, preguntar i compartir totes aquelles qüestions que hagin quedat en la “proveta”. Per això us animem que, a través de les vostres aportacions en aquest bloc, ens feu arribar les observacions, els comentaris, les preguntes o reflexions que vulgueu a fi de posar-les en comú el proper dia 1 d’octubre.
Us hi animeu?
De tots els bons moments que ens han donat les Jornades si n’hagués d’escollir tres per fer el precipitat alquímic diria
1. el personal que treballem a les administracions públiques necessitem més amor i gosaria afegir començant pel propi: davant les intromissions conjunturals polítiques hem de valorar més el nostre ofici
2. i potser una manera de fer-ho és contaminant-nos de la il·lusió, basada en certeses de mercat, que ens va encomanar en Ferran Soriano (sí, senyor, si hi posem empenta i embranzida, hi ha molt per fer i tot és possible, si més no, ens ho hem de creure ;-))
3. and last but not least, situem-nos de ple al nostre temps, siguem actius i actuem cadascú des del nostre lloc amb esperit crític i alhora constructiu i per damunt de tot amb transparència i no amb autocomplaença, pagant el preu que calgui.