Fa unes setmanes es va celebrar el II Congrés de Govern Digital, durant els dos dies que va durar el Congrés moltes persones de diferents administracions i del sector privat vam poder compartir sensacions, il·lusions i, perquè no dir-ho, patiments i angoixes en relació a tot el que comporta això que anomenem Govern Digital.

El Congrés va complir alguns dels seus objectius: el primer dels reptes assolits comporta posar en el mateix debat a professionals diversos: juristes, economistes, tecnòlegs, politòlegs, arxivers, càrrecs electes, directius públics, funcionaris habilitats de les administracions locals, acadèmics diversos i molts d’altres!.  Aquesta barreja va posar de manifest la necessitat de viure el Govern Digital des de la transversalitat professional i, segurament, en aquest aspecte les administracions hem madurat en els darrers anys; per fi tenim capacitat de posar al voltant d’una mateixa taula a diferents perfils de la pròpia administració, a més de proveïdors tecnològics.

El segon repte que hem assolit les administracions radica en la capacitat de donar resposta a la ciutadania a través de canals digitals menys formals però més efectius i més útils per a la ciutadania.

Un tercer repte gira al voltant d’entendre que això del Govern digital no és una “guerra” de cada administració sinó que l’èxit radica en la cooperació entre diferents administracions, a risc de perdre aquells principis bàsics de les administracions anomenats autonomia i marc competencial.

Finalment s’ha arribat a la conclusió que l’eix principal del Govern Digital no són les plataformes tecnològiques ni les administracions ni el marc jurídic, tots ells necessaris!, l’eix al voltant gira el Govern Digital és la ciutadania!!

Ara bé, assolir reptes en Govern Digital comporta el naixement de nous reptes, els podem anomenar els somnis digitals, sovint convertits en malsons, també és cert!  A mode d’exemple ens queda fer alguna cosa, o més d’una, en relació a les matèries següents:

 

– El Govern Digital necessita del sector privat, però cal conservar i retenir algunes particularitats per a les administracions, en concret cal retenir el coneixement, el talent i la informació.

– El Govern Digital necessita nous sistemes de treball, nous processos i nous protocols basats en la flexibilitat.

– El Govern Digital requereix, necessàriament, personal públic amb actituds, habilitats i competències diferents a les que fins ara donen accés a la funció pública, és a dir, cal seleccionar personal públic creatiu, innovador, digital, obert, transversal…i en això els sistemes de provisió de llocs de treball públic no acaben de ser els més adequats.  Potser cal anar pensant en un cos d’innovadors digitals públics?

– Cal transformar al personal públic, no és necessari substituir al personal, però si cal formació des d’un sentit humanista i digital, però no tant a aprendre sistemes o ús d’eines, sinó a treballar en competències i habilitats concretes i específiques.  A banda de la formació cal valorar com a mèrit la capacitat d’innovar, les habilitats digitals i la creativitat pública.

 

Però el repte més important de tot plegat radica en la necessitat de fer útil el Govern Digital per a la ciutadania, perquè en cas contrari, per molt que l’estructura de l’administració canviï o el personal públic es digitalitzi tot plegat serà un gran fracàs si no aconseguim que la ciutadania pugi al tren…o potser som nosaltres, administracions i empleats públics que hem de pujar al “seu” tren de Govern Digital?

I aquest haurà de ser el gran repte que de cara a una tercera edició del Congrés caldrà anar resolent, la implicació, participació, col·laboració, co-creació i fins i tot el lideratge de la ciutadania en el Govern Digital, no penseu que seria fantàstic que al Congrés de 2019 a les taules, presentacions i ponències la ciutadania, organitzada o no, ens expliqui com fa servir el Govern Digital? I que el personal públic i els càrrecs polítics estiguem a la sala per aprendre i com a públic, us ho imagineu?

Cal reflexionar-hi….i que sigui ben aviat!!!