L’Administració de la Generalitat ha de ser un agent clau i un element transformador en el projecte de reforma horària

El Govern de la Generalitat de Catalunya està absolutament compromès amb el projecte de reforma horària i plenament convençut dels beneficis de tot tipus (econòmics, socials, culturals, de salut, etc.)  que ha de comportar, i l’Administració de la Generalitat ha de ser un agent clau i un element transformador en aquest cas.

Cal veure el projecte com un canvi de tendència, que exigeix una visió a mitjà i a llarg termini i un treball constant —diari i no sempre visible ni mediàtic—, envers els objectius que s’han d’assolir. És cert que hi ha elements del projecte que tenen un impacte més immediat, com la modificació dels horaris dels treballadors públics, aspecte en el qual estem abocats i que exigeix la necessària complicitat dels agents socials. Però a partir d’aquest element referit a l’horari, si el paper que volem assumir com a Administració és el d’impulsor i motor de transformació, cal que ho abordem amb una visió estratègica.  Per aquest motiu, considerem cabdal anar més enllà i integrar la reforma horària en tots i cadascuns dels projectes i els processos d’innovació i de reforma de l’Administració.

És per això que entenem que no s’ha de concebre la reforma horària com un mer ajustament dels hàbits horaris dels servidors públics, sinó que cal analitzar-ne i avaluar-ne l’impacte respecte de la millora de la qualitat dels serveis públics que es presten a la ciutadania i de quina és la seva contribució a l’interès públic.

La reforma horària en l’Administració ha d’anar més enllà de canvis en els horaris de treball. Ha d’anar lligada al canvi de paradigma que suposa passar d’una Administració burocràtica a una Administració del coneixement. I per això, la reforma horària s’ha d’integrar en els projectes d’innovació i de modernització de l’Administració i els ha d’impregnar.

I tot això perquè la reforma horària en l’Administració no s’esgota, ni es pot esgotar, en els servidors públics, sinó que s’ha de projectar en el conjunt de la societat.

I això només serà possible si som capaços de demostrar que uns horaris més racionals en el sector públic no només serveixen per a millorar el benestar i les condicions de treball del servidor públic, sinó que contribueixen a incrementar-ne la productivitat i a enfortir-ne el compromís envers el servei públic i l’interès general. En definitiva, per generar i mantenir un nou marc de confiança amb la ciutadania a la qual servim.

Meritxell Masó i Carbó  
Secretària d’Administració i Funció Pública