Reptes i tendències

Reptes globals derivats de la crisi econòmica, canvi climàtic, densificació de les ciutats, envelliment de la població, entre d’altres, ha provocat que en les agendes públiques, primer des d’Europa i després les posteriors transposicions a l’agenda nacional, sorgissin plans de transformació fonamentats en economies basades en la innovació i coneixement, la gestió eficient dels recursos i la cohesió territorial i social. És una de les primeres palanques que permet a les ciutats adoptar el nou paradigma de les smartcities, per mirar de donar respostes als nous reptes.

En paral·lel, un context d’hiperconnectivitat, agilitat i volatilitat provocat per una societat digital amb tendències tecnològiques totalment disruptives, com el cloud, Internet de les coses (IoT),  bigdata, etc, on les persones em modificat la nostra relació amb la informació provocant canvis i nous hàbits de relació, consum, treball i economia, on les empreses per subsistir i ser competitives es veuen obligades a  transformar-se per oferir serveis totalment ubicus, proactius i personalitzats als seus clients, afavorint experiència d’usuari. Per tant, adaptació al nou context digital per sobreviure i respondre a les expectatives dels clients.

Però tot plegat és només el tret de sortida d’un procés de transició digital imparable i on tenim ja madurant al cap del carrer a un 5G, Blockchain o intel·ligència artificial que contribuirà encara més a la necessitat de la transformació i adaptació, on és totalment necessari l’adopció de nous perfils professionals i a l’establiment d’una nova cultura a les organitzacions.

On queda en aquest escenari la Smartcity, nascuda inicialment amb una visió de tecnificació de ciutats amb la voluntat d’una millor gestió de l’entorn i espai urbà?

Smart?

Doncs sincerament, crec que el concepte “Smart…” és el que ha de donar solució a la confluència dels reptes globals amb les tendències tecnològiques, amb la voluntat de prendre el polze de les relacions de la ciutadania amb els serveis públics, ciutats i territoris, per analitzar, dissenyar i/o redissenyar els serveis públics per adequar-los a les necessitats, però d’una forma àgil i ràpida que demanda el nou context.

És en aquest sentit, que “Smart” agafa un caràcter totalment polièdric defugint de la visió únicament tecnològica inicial. Va de gestió de l’entorn i espai públic, la mobilitat, la generació de noves oportunitats econòmiques, de millora de competitivitat, d’una administració més eficaç i eficient, de noves relacions digitals i multicanal amb el ciutadà; amb l’objectiu de tenir un impacte, valor i retorn social.

Territoris intel·ligents

L’entorn o territori intel·ligent ja no és pròpiament el circumscrit al límit de la ciutat, aquell territori sobre el que una administració local té competències. No va de la llei de bases de règim local, sinó de llei de bases de reptes locals. Va d’obrir mires i establir sinergies amb d’altres agents i administracions del territori per fer front a reptes i necessitats  socials, econòmiques, ambientals i culturals similars. Sols amb aquesta visió global podrem satisfer necessitats i reptes locals.

Smart ja no és un concepte o adjectiu sinó que ha esdevingut una filosofia o una forma de fer, de com les ciutats i territoris es poden mantenir àgils i flexibles en donar resposta a les necessitats dels ciutadans i adoptant entorns i models de “negoci” digitals. Els territoris han esdevingut plataformes i ecosistemes digitals que promouen la connectivitat (hiper i inter), la innovació oberta, l’emprenedoria, la monitorització, la col·laboració.

Administració intel·ligent

És en aquest punt on l’administració davant un etern procés de canvi inacabat (no entrarem en els possibles motius) anomenat administració electrònica dona pas al d’administració intel·ligent, amb la visió i missió de:

• Explorar i entendre una societat cada vegada més exigent, digitalitzada i informada, on ens necessitem mútuament i per tant obra les portes a la col·laboració público-privada i on existent un compromís amb la comunicació, ètica, valors, qualitat i la sostenibilitat.
• Gestionar nous models de negoci en l’economia digital, de les dades i el coneixement, i de col·laboració i participació.
• Adoptar noves tecnologies com Cloud, IoT (internet de les coses), big-small-fast-Data i l’analítica, plataformes i serveis integrals de ciutats així com aquelles aplicades als serveis urbans, gestionant les dades de forma proporcionada i com un actiu, que permeti establir polítiques basades en dades que ens permeti oferir serveis públics adaptatius, proactius i personalitzats, de forma ràpida i àgil.
• Desplegar noves metodologies que permetin disposar de processos més digitals i de curta i àgil cadena de valor, d’una gestió transversal i integral de projectes amb objectius d’impacte i valor públic, i per tant de medició de resultats.
• Establir una nova cultura. Posar a treballar el talent existent, independentment d’estructures i rangs jeràrquics. Ser capaços de ser atractius per atraure nou talent. Competenciar, formar i informar i sobretot acompanyar el capital humà davant la transició al nou context.
• Establir una governança pública mitjançant una administració de base digital, oberta i transparent amb rendiment de comptes que permeti l’auditoria social de forma permanent; obertura de dades, lideratge i planificació holística i integrada amb una avaluació de resultats de projectes, programes i polítiques públiques.

Ho estem aconseguint?

És cert que tot just és l’inici i estem en una fase de transició de l’anomenada revolució digital i que per tant, tot i que l’administració adopta consciència i actua de vegades tard, ja està posant fil a l’agulla. Existeixen estratègies, agents i iniciatives al nostre país, alineades amb el nou paradigma i que també ajuden a l’administració local en el camí de la transformació digital. Per tant podem dir que efectivament estem treballant per :

• Coordinar i alinear estratègies que permetin connectar projectes entre si
• Establir sinèrgies, relacions i aliances complexes intra i inter administració publica, sector privat, altres agents i ciutadania que composen l’ecosistema Smart.
• Disposar d’eines, metodologies i capital humà especialitzat així com ajustos organitzatius a l’administració que permetin donar transversalitat i visió de projectes, millor si és amb l’enfoc “Smart”.
• L’obertura i transparència dels governs cercant la participació i col·laboració en les noves polítiques públiques. Una Governança Oberta i participativa.

Ens toca debatre i posar en crisi alguns dels marcs, models i normes establerts per tal que permetin i facilitin l’escalabilitat de projectes i iniciatives, economies d’escala, estandardització, normalització i interoperabilitat així com la nova gestió de les dades.

Ens cal adoptar estratègies que dotin de recursos i permetin executar actuacions vers la nova informació i comunicació,  maduresa, solvència i confiança de les infraestructures i solucions tecnològiques i l’adopció i consolidació d’una nova direcció i gestió pública i tècnica així com una nova cultura a les organitzacions amb el repte que aquest requereix un tempo, a mig termini, i a la vegada cal respondre, a curt termini,  amb agilitat i immediatesa a les demandes socials.

En resum, els reptes, tendències i necessitats no son tant futures sinó que son realitats a la que també algunes administracions em començat a caminar per tal de poder esdevenir intel·ligents, desenvolupant estratègies i projectes “Smart” amb la visió i focus en les oportunitats i reptes de nous models de gestió de projectes innovadors que permetin un retorn econòmic, mediambiental i social.

Pep Budi
Director TIC a l’Ajuntament de Tarragona