Autor: xarxes

La Ciberseguretat a debat

xarxesDeixa un comentari

Relatoria duta a terme per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

D’ençà que l’any 2013, el Sr. Edward Snowden va fer públics -a través de la premsa- els milers de documents classificats com a d’alt secret de diferents programes de l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units on es descrivien alguns dels programes de ciberseguretat més rellevants i amb un gran impacte mundial, la ciberseguretat ha esdevingut una qüestió que omple portades de diaris i a més, ha arribat a ser una de les prioritats dels països avançats, els quals han desenvolupat estratègies de ciberseguretat que han de permetre als governs tenir una visió a llarg termini sobre l’estat de protecció del ciberespai.

Catalunya no ha quedat exclosa d’aquesta tendència. Ans al contrari. Per això, l’Escola d’Administració Pública, conjuntament amb la Universitat de Barcelona, van proposar dur a terme un diàleg sobre aquesta temàtica, el qual va dibuixar el context actual i al mateix temps, va abordar la importància que totes aquestes qüestions tenen en el dia a dia dels servidors públics. La jornada va aplegar dos experts en la matèria que van assenyalar els riscos i els reptes i les oportunitats que la ciberseguretat planteja. Es tracta del Sr. Tomàs Roy, director d’estratègia de seguretat al Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT); i el Sr. Jaume Abella, professor associat de La Salle Barcelona (Universitat Ramon Llull), responsable de xarxa i ciberseguretat i coordinador del Màster en Ciberseguretat.Llegeix més »

Apostar per la compra pública d’innovació – Lluís Juncà Pujol

xarxesDeixa un comentari

La compra pública d’innovació és un dels instruments més potents a l’abast de l’Administració pública per impulsar la transformació dels serveis públics i la competitivitat del teixit empresarial. De fet, és un dels principals instruments per articular la col·laboració dels agents de la quàdruple hèlix (administracions públiques, universitats i centres de recerca i innovació, empreses i usuaris dels serveis) per desenvolupar nous productes i serveis que donin respostes més efectives a les necessitats de les persones i als reptes que tenim com a societat.

En aquest sentit, els processos d’innovació col·laborativa que promou la compra pública d’innovació aporten beneficis a totes les parts: a l’Administració i la ciutadania, perquè facilita l’eficàcia i l’eficiència dels serveis públics, i a les empreses, les universitats i els centres de recerca i tecnològics, perquè els ofereix l’oportunitat de desenvolupar nous productes i serveis que responguin a demandes socials reals.Llegeix més »

The commitment to public procurement of innovation – Lluís Juncà Pujol

xarxesDeixa un comentari

Public procurement of innovation is one of the most powerful tools available to government to promote the transformation of public services and enhance the competitiveness of the business sector. Moreover, it is one of the main instruments available to articulate the cooperation of quadruple helix players (government, universities and research and innovation centres, companies, and users of services) in developing new products and services that can provide more effective responses to the needs of people and societal challenges.

Accordingly, collaborative innovation processes promoted by public procurement of innovation generate benefits for all stakeholders: government and citizens, because it helps to increase the effectiveness and efficiency of public services; and companies, universities and research and innovation centres because it offers them the opportunity to develop new products and services that respond to real social demands.Llegeix més »

Formulant l’Administració pública digital – Ester Manzano Peláez

xarxes1 comentari

Cada cop més, la nostra societat es caracteritza per la immediatesa i la necessitat de poder accedir a tot tipus de serveis de manera fàcil i a través de diferents canals. L’Administració pública no queda al marge d’aquesta realitat. Els seus usuaris demanden, exigeixen, una nova manera d’interrelacionar-se i de rebre els serveis públics. És en aquest marc en què l’Administració es prepara per fer un salt endavant en l’anomenada Administració digital, però què és i què suposa ser una Administració digital?

Una Administració que no només escolta els seus usuaris, sinó que els fa partícips del disseny dels serveis públics. Una Administració que adequa el seu model de relació i gestió i que aprofita tot el potencial de la innovació i la tecnologia. Una Administració que promou un canvi cultural dins les organitzacions per tal d’aconseguir el canvi de dins cap a fora.

El nostre objectiu se centra en la prestació de serveis públics digitals, proactius i personalitzats, però per arribar a aquesta fita encara ens queda camí per recórrer. Us imagineu rebre directament una subvenció que no heu sol·licitat i us correspon? Amb la inspiració de Víctor Kuppers, l’Administració digital es podria formular de la manera següent:Llegeix més »

El principi de la igualtat efectiva de dones i homes a l’“ADN” de totes les comunicacions públiques – Cristina Baulies

xarxes7 comentaris

Cartell Comunicació sexista o no sexista

La igualtat efectiva de dones i homes és un principi fonamental de la nostra societat i de l’actuació de totes les administracions publiques que cal incorporar a tots els nivells i àmbits, també a tot allò que produeixen comunicativament totes les administracions, interna i externament.

L’article 25 de la Llei 17/2015 d’Igualtat efectiva de dones i homes determina que tots els mitjans de comunicació han de garantir la no difusió de continguts sexistes que justifiquin o banalitza la violència contra les dones o incitin a practicar-la; han de defugir els estereotips sexistes sobre les funcions que exerceixen dones i homes en els diferents àmbits de la vida i, especialment, en els continguts destinats a la població infantil i juvenil; i han de garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.

Fer un ús no sexista ni androcèntric del llenguatge; garantir la difusió de les activitats polítiques, socials i culturals promogudes per dones o destinades a dones en condicions d’igualtat, i també les que n’afavoreixin l’apoderament; promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva; mostrar la diversitat d’orígens i les realitats culturals que hi ha a Catalunya, les realitats i les expectatives de les dones, i establir mecanismes que garanteixin la visibilitat de les aportacions de les dones al progrés social al llarg de la història, son altres aspectes sobre els quals la norma catalana legisla.

Aquest text legal també estableix que els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques han de reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-les en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència; i que cal promoure el desenvolupament i la formació d’un esperit crític amb relació als continguts i biaixos sexistes.Llegeix més »