Fent créixer la Comunitat de jammers, resum de la 2a trobada

Cartell Taller Comunitat BCN GOV JAM: Posem en marxa la comunitat, Desembre 2018L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha estat en els darrers anys la seu de la Barcelona GovJam, un esdeveniment sobre disseny de serveis públics organitzat per l’estudi de disseny de serveis We Question Our Project en el marc de la Global GovJam, on cada any han participat alhora altres 30 a 50 ciutats arreu del món.

Un dels valors que s’han anat generant en tots aquests anys de l’esdeveniment ha estat la creació, informal, d’una comunitat de persones, majoritàriament treballadors i treballadores del sector públic de Catalunya, que mogudes per les “ganes de més innovació”, han insistit en cada edició, en la necessitat de seguir en contacte per continuar compartint, aprenent i explorant, més enllà de l’esdeveniment de 48 hores–– Barcelona Govjam.  Arran d’això el 2017 i el 2018 s’han dut a terme algunes activitats que giren al voltant d’aquesta idea: crear la Comunitat de la Barcelona GovJam. La primera de les activitats va ser el 2017 amb la celebració de la 1a Trobada anual que donava inici a l’embrió de la pròpia comunitat, en aquella sessió es va establir, amb les persones participants, com havia de ser aquesta comunitat.

El 2018 es van dur a terme dues accions més, per una banda la 1a Trobada territorial de Jammers amb l’objectiu de descentralitzar el concepte d’innovació a través de la co-creació de serveis públics, aquesta trobada va ser a l’estiu i es va fer a Reus, va ser l’oportunitat que els membres de la comunitat s’estrenessin com a dinamitzadors-mentors d’una activitat formativa de co-creació de serveis públics i l’oportunitat d’incrementar la xarxa de persones, especialment a les administracions del Camp de Tarragona.

A finals de 2018 es va fer la 2a trobada que va servir per seguir definint el futur de la Comunitat.  La sessió va començar amb un Open Space (si no sabeu el que és ho podeu aprendre a l’article de la 1a trobada a aquest mateix blog) i en aquesta primera part es van tractar algunes propostes que els propis participants van voler presentar sobre innovació i co-creació de serveis públics. Llegeix més »

#SomAquí #Som8deMarç – Núria Balada

Cartell campanya Som aquí, som 8 de marçAconseguir la igualtat efectiva de drets de dones i homes i l’erradicació de la violència masclista son objectius fonamentals del Govern. Aquest 8 de març hem de dir que queda feina a fer, perquè encara hi ha discriminació sistemàtica de les dones en tots els àmbits de la vida: personal, familiar, laboral i social. I aquesta discriminació és la causa de la pitjor manifestació del masclisme: la violència contra les dones i els seus fills i filles.

És per aquesta raó que la campanya d’enguany del Dia Internacional de les Dones #SomAquí #Som8deMarç mostra la sintonia del Govern amb els moviments feministes i reconeix les seves importants aportacions a la societat i per als drets de les dones. I és, gràcies als moviments feministes i les dones que van sortir al carrer a reclamar els seus drets, que la igualtat de dones i homes és un dret teòric conquerit. Però, com molt bé queda explicat a la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes: aquest dret, no només ha d’ésser reconegut legalment, sinó que, a més, s’ha d’exercir d’una manera efectiva (…) A la pràctica, dones i homes no gaudeixen dels mateixos drets, ja que persisteixen desigualtats polítiques, econòmiques i culturals (…) resultat d’estructures socials que es fonamenten en nombrosos estereotips presents en la família, l’educació, la cultura, els mitjans de comunicació, el món laboral i l’organització social, entre altres àmbits”.Llegeix més »

El futur dels mitjans de comunicació públics – Mònica Sabata

El proppassat 29 de gener es van iniciar els diàlegs de l’any 2019 que l’Escola d’Administració Pública organitza -conjuntament amb la Universitat de Barcelona- per a directius de l’administració pública. Es tracta d’analitzar temes d’actualitat, generar reflexió i aportar elements que millorin la governança de l’administració pública. En aquesta ocasió la temàtica triada fou el futur dels mitjans de comunicació públics i per abordar-la vàrem comptar amb dos experts ben reconeguts, tant des del punt de vista teòric com pràctic. Es tractava del Dr. Vicent Sanchis, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i actual director de TV3; i del Dr. Albert Sáez, professor titular de Sociologia de la Comunicació a la Facultat de Comunicació Blanquerna, secretari de Mitjans de Comunicació de la conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicació entre 2006 i 2008, i president del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) entre 2008 i 2010. Així doncs, vàrem comptar amb dues persones que han estat i tenen l’experiència de la gestió de mitjans de comunicació públics i privats al mateix temps que un molt bon coneixement de la realitat que els envolta i del món acadèmic vinculat al tema que ens va ocupar. Tots aquests factors van contribuir a generar -amb la col·laboració dels assistents- un diàleg ric i ple d’idees de futur. Parlem-ne a partir d’algunes qüestions concretes.Llegeix més »

Projecte de mentoria d’acollida: una nova manera de rebre a les persones a l’Escola

Reunió del grup de mentoria de l'EAPCAcollir a les (noves) persones a una organització

L’acollida de les persones a una organització és un procés que esdevé cabdal per facilitar la incorporació plena de les persones al seu lloc de treball.  Habitualment aquesta acollida es fa “presentant” l’organització i, sobretot, el lloc de treball en el qual es desenvoluparà, és a dir: posant el centre en l’organització i el lloc de treball, però i si canviem el punt de vista i la persona que s’incorpora és el més important?

Com ho feiem fins ara?

L’acollida a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, igual que a molts altres llocs de l’administració (i també del sector privat) consistia en el lliurament d’una documentació elaborada per l’àrea de recursos humans amb un conjunt d’informació que hauria de servir perquè les noves incorporacions coneguessin la institució i un “passeig” per l’Escola per fer presentacions de persones i funcions dels que ja hi treballaven i la persona que s’incorporava.

Com va començar aquest projecte?

Fruit del treball desenvolupat per l’equip motor sobre participació del personal de l’any 2017 es va proposar i definir “la mentoria d’acollida”, com una eina per facilitar la incorporació del nou personal a l’Escola, centrada en les necessitats de la persona que s’incorpora a l’organització durant les primeres setmanes a l’EAPC i, com a organització, fomentar la cohesió de les persones més enllà de l’acollida professional.

La mentoria és una eina d’aprenentatge que afavoreix el desenvolupament de les persones en una organització. Consisteix en aprendre de l’experiència d’una altra persona, qui fa la mentoria, qui guia i ajuda a la persona que rep la mentoria.Llegeix més »

Decàleg dels serveis d’atenció ciutadana – Direcció General d’Atenció Ciutadana

La Direcció General d’Atenció Ciutadana sintetitza en deu punts els principis que han de regir l’atenció ciutadana del segle XXI. La Direcció General d’Atenció Ciutadana ha elaborat un decàleg per explicar els principis a partir dels quals es conceben i dissenyen els serveis d’atenció ciutadana:

  1. El ciutadà té el dret a produir dades i informació amb valor públic. Una ciutadania apoderada és determinant per definir les polítiques i els serveis públics del país. Cal, doncs, arbitrar mecanismes que facin possible que l’Administració pugi reutilitzar aquests dades. Ex. iniciatives com Fabs Lab, Citizen Makers, Hackathons.
  2. L’empleat públic participa intensivament en la producció i compartició de coneixement, per apoderar-lo i provocar un canvi en la gestió i provisió de serveis d’atenció ciutadana.
  3. Els continguts de servei es componen amb un registre còmplice amb la ciutadania, és a dir, en un estil clar, directe i empàtic. Els continguts fan que la ciutadania estigui més informada i que tingui una actitud més crítica i cívica en una societat més oberta i lliure.
  4. El valor públic dels serveis d’atenció es focalitza en els temes i les necessitats que són d’interès comú per a la ciutadania. Per això, cal estructurar les informacions i els serveis seguint els seus cicles vitals.
  5. L’escolta activa dels serveis és la base per elaborar els serveis proactius i personalitzats.
  6. L’atenció ciutadana té un enfocament holístic, en clau omnicanal. Al seu voltant s’organitza l’operativa per satisfer les necessitats de benestar col·lectiu de la ciutadania i de la seva experiència com a usuària. Es fa en tres nivells: atenció, assistència i gestió.
  7. Els serveis d’atenció ciutadana s’organitzen en xarxa, tant internament entre els professionals com en la relació amb la resta d’actors públics (ciutadania, empreses i entitats). Aquesta estructura reticular de nodes, que estan en un pla d’igualtat, afavoreix pràctiques de funcionament col·laboratiu com a mètode preferent de treball.
  8. Les dades –i no pas els documents ni els expedients– són la clau de volta d’aquest model.
  9. L’avaluació dels serveis d’atenció és l’instrument per mesurar l’impacte que tenen sobre el conjunt de la ciutadania i per reorientar-los si cal.
  10. Les plataformes tecnològiques per a l’atenció ciutadana es valen, quan escau, d’eines de programari lliure i de solucions cognitives disruptives (intel·ligència artificial, bots, internet de les coses).

Canals de comunicació

Canals de relació amb el ciutadà

Dades obertes dels serveis d’atenció ciutadana

Web d’Atenció Ciutadana

Direcció General d’Atenció Ciutadana