Hola! Aquest és el meu testimoni i avui tinc l’oportunitat de compartir-lo amb tots vosaltres. La malaltia em va venir a visitar a finals de 2012, el diagnòstic va ser una gerra d’aigua freda i el tractament (quimioteràpia, cirurgia i ràdio) com si m’hagués passat un camió per sobre, com va il·lustrar una companya de feina i també de malaltia. Casualment, aquell any la Marató també va estar dedicada al càncer i per a mi va ser un moment molt dur ja que encara no havia parlat amb els meus fills del que em passava. Vaig començar la quimioteràpia i desitjava que arribés aquella setmana en la que el tractament em permetia estar millor per anar a visitar els meus companys de feina i rebre molts petons i abraçades que m’aportaven energia positiva per continuar lluitant. Durant tot el procés va ser molt important per a mi el suport de la família, dels amics i dels amics de la feina. Amb ells he compartit alegries, penes, neguits, riures i plors. Un altre moment difícil és la reincorporació al món laboral , però malgrat les conseqüències físiques i psicològiques dels tractaments i cirurgia, els amics de la feina m’ho van posar fàcil. I després de moltes ITV superades, la malaltia ha tornat fa 2 anys. Estic en tractament per cronificar-la i de moment ho estem aconseguint. I dic estem perquè en la meva lluita em sento molt bé acompanyada de persones que em sumen. I aquestes reflexions les vull dedicar a elles i en especial a una que és company de feina i de vida.
Eva García
Escola d’Administració Pública de Catalunya
La primera vegada que em van diagnosticar un càncer tenia 34 anys, era el febrer del 2008. Recordo que m’havia notat un nòdul al pit esquerre i, la veritat, no estava gaire preocupada, perquè no em pensava que fos res greu. La cosa va canviar el dia que, d’acord amb el protocol establert, vaig anar a fer-me una eco i una mamografia. Allà mateix, l’equip que em va atendre em va dir que la cosa pintava malament, sense confirmar-me res. Inclús recordo una noia que només em deia que ho sentia molt. Vaig sortir del CAP ben trasbalsada i encara no sé com, en un moment així, vaig decidir tornar cap a la feina. Allà compartia despatx amb un company a qui no va passar desapercebuda la meva cara de preocupació. Tenia molta confiança i bona relació amb aquest company i, per tant, va ser la primera persona a qui li vaig explicar el que em passava. La veritat, parlar amb ell em va anar molt bé, perquè em va tranquil·litzar i animar. En espera de rebre la confirmació del diagnòstic, tenia l’esperança que les imatges captades per l’eco i la mamo fossin un error, però recordo que em van trucar a la feina des del CAP perquè hi anés com més aviat millor. Aleshores ja ho vaig comentar a les persones del meu equip d’arxiu i tothom em va donar suport. Evidentment vaig anar al CAP, i es va confirmar el que ja imaginava: càncer de mama. Recordo que tot l’equip estava pendent d’aquesta visita i al vespre tots els companys em van trucar per saber el què.
Tenir identificades les competències professionals vinculades als perfils d’innovació, disposar de mecanismes formatius i d’aprenentatge de suport al seu desenvolupament, i reconèixer el perfil innovador i l’acció innovadora als efectes de carrera professional són objectius que s’ha marcat la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.