El Govern ha ratificat el projecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans i catalanes residents a l’estranger, que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba especials dificultats per votar de forma presencial. Per tal d’assolir aquest objectiu, però, cal activar un debat que abordi tres dimensions: la tecnològica, la política i la legal. Us en fem un breu resum.
La complexitat creixent de la presa de decisions polítiques i l’anomenada desafecció política no poden ser superades sense oferir noves possibilitats a la ciutadania que millorin la gestió pública. Aproximadament un 12,02% dels 226.000 catalans a l’exterior van poder votar el 21D. La participació total va ser de quasi el 80%. La llei ha de tenir com a objectiu corregir aquest problema evident: que 200.000 persones més puguin votar i amb garanties.
En aquest sentit, el Govern planteja la implantació de les votacions electròniques a partir d’unes premisses determinades: els antecedents propis existents a Catalunya, sobretot a escala municipal, i l’experiència d’altres països on el vot electrònic constitueix ja un element intrínsec de la vida democràtica.Llegeix més »
Article escrit per Daniel García Casado, representant de l’equip motor de 2017 de l’Escola per a l’elaboració de la carta de serveis de la Biblioteca
Al món actual, cada vegada més globalitzat i canviant, els líders de les organitzacions requereixen noves competències per gestionar i dirigir persones, cada vegada més ben formades i exigents. Una tasca gens senzilla per a les directives i directius, que han d’aconseguir motivar, inspirar i treure el
La compra de béns, serveis i obres per les administracions públiques pot ser una eina per impulsar la igualtat efectiva entre dones i homes? Pensem que sí i per això, l’Institut Català de les Dones i la Direcció General de Contractació Pública conjuntament hem elaborat una Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la contractació pública. La Guia ha comptat amb la participació dels sindicats, entitats i organitzacions empresarials i del tercer sector i de les associacions municipalistes que formen part de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat i ha estat aprovada pel Govern de la Generalitat el passat 12 de setembre.
La tecnologia blockchain s’entén bé si es compara amb l’internet i, fent ús d’aquesta comparació, podríem dir que es troba en la maduresa tecnològica de l’internet de l’any 1992 però en el hype de l’internet de l’any 2000. Aquesta discordança al respecte de l’internet és deguda a que l’interès que la tecnologia ha generat al sector privat va acompanyada de por i amenaça. D’aquí que l’adopció de la tecnologia vagi acompanyada de forma simultània de soroll i desinformació, l’anomenat hype. Pel que fa a sector públic, les administracions són encara espectadores de l’evolució del blockchain, però no per massa temps més.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.