Quins reptes tenen les administracions públiques catalanes del futur? – Xarxa d’Innovació Pública

El món d’avui està en constant canvi a causa de l’efecte combinat de les diferents tecnologies digitals. La revolució digital ens afecta a tots i en tots els àmbits de la nostra vida, i modifica el nostre comportament com a persones i com a societat. Està canviant dramàticament la manera com ens relacionem, com treballem, com aprenem, com fem negocis, com fem política o fins i tot com eduquem els nostres fills.

El món digital en què vivim està influint en el comportament humà, està fent aparèixer una nova cultura, fet que ha donat pas a una nova societat: la societat digital. Ja no es tracta d’una societat que usa la tecnologia, sinó d’una que basa en la tecnologia les seves relacions i la gestió del seu coneixement.

I, és clar, a una societat digital li correspon una Administració digital: una Administració que sigui capaç d’assumir amb velocitat els canvis tecnològics, capaç d’entendre’n el significat dins la societat connectada actual; una Administració dinàmica, atenta i permeable que no vagi a remolc, sinó que impulsi la seva societat i creï la infraestructura (digital) necessària perquè es desenvolupi plenament.

Aquest és el repte fonamental, però la situació actual resulta llunyana i decebedora en molts aspectes. Sense cultura digital la nostra Administració fracassarà en la seva missió de donar servei a la societat digital. En el món digital el risc més gran és no prendre riscos!

Com ha de ser el personal públic que assumeixi aquests nous reptes?Read More »

“El líder ha de comptar amb un propòsit alineat amb l’organització” – Carme Castro

Les empreses, des que naixen, reben la influència dels seus líders, els quals modelen les organitzacions i marquen la ruta a seguir. No obstant això, un bon líder és una persona  que genera seguidors, demostra interès per ajudar les persones perquè tinguin èxit i les motiva i inspira amb la seva manera d’actuar.

Segons Carme Castro, fundadora i sòcia de Kainova, un líder ha de tenir clar quina és la seva visió/missió, saber perquè lidera i conèixer quina és la seva raó de lideratge, és a dir, el seu propòsit. A més, és indispensable creure en aquests conceptes, “ja que només pots comunicar transmetent confiança, si t’ho creus”, indica Castro.Read More »

La nova legislació bàsica de contractes del sector públic i el seu impacte a Catalunya – Mercè Corretja Torrens

El passat 27 de setembre el Senat ha aprovat el projecte de llei de Contractes del Sector Públic pel qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE sobre contractació pública i a l’octubre, molt previsiblement, el Congrés aprovarà definitivament la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Recordem que es tracta d’una norma bàsica i, per tant, aplicable a tot l’Estat, sens perjudici dels diferents desenvolupaments i concrecions que en puguin fer les Comunitats Autònomes. També cal recordar que portem un retard de més d’un any respecte del termini previst pel dret europeu per dur a terme aquesta transposició, que va finalitzar el 18 d’abril del 2016, i que la majoria d’estats europeus amb economies avançades, des del Regne Unit a França, Dinamarca, Holanda,  Itàlia o Alemanya, ja fa temps que estan aplicant les anomenades Directives de quarta generació.

Són moltes les expectatives i les crítiques que fins ara ha generat el projecte de llei estatal des que va iniciar la seva tramitació l’octubre del 2016. Cal destacar en aquest sentit que és un text força continuista respecte de l’actual i això es reflecteix tant en l’estructura i en el grau de detall del projecte com en el seu contingut. A grans trets, es manté la distinció actual entre contractes harmonitzats i no harmonitzats, als efectes de la seva subjecció al dret europeu, i també la distinció en tres nivells d’aplicació de la legislació de contractes (tot mantenint les instruccions internes per als anomenats poders no adjudicadors, però amb restriccions).

En relació als tipus contractuals, les principals novetats són la supressió del contracte públic-privat i el canvi en la configuració del contracte de gestió de serveis públics (per aplicació de la Directiva 2014/23/UE), que queda substituït pel nou contracte de concessió de serveis caracteritzat per la transferència de risc al contractista. Pel que fa als procediments contractuals, es mantenen els procediments existents i es regulen els nous procediments previstos a les directives: l’associació per a la innovació i el sistema dinàmic d’adquisició, així com dos procediments simplificats.Read More »

Valors com a gestió del lideratge – Simon Dolan

Al món actual, cada vegada més globalitzat i canviant, els líders de les organitzacions requereixen de noves competències per gestionar i dirigir persones, cada vegada més ben formades i més exigents. Aquesta tasca no és gens senzilla per a les directives i directius que han d’aconseguir motivar, inspirar i treure el millor dels treballadors perquè innovin i contribueixin a aconseguir els objectius estratègics de l’organització.Read More »

Obrint finestres, formació humanista per al segle XXI – Mònica Sabata i Manel Bardavio

 

Impuls de la formació humanista

El proppassat 14 de setembre ha estat inaugurada la segona edició del curs Obrint finestres: reptes de l’Administració pública al segle XXI.

L’impuls de la formació humanista adreçada a servidores i servidors públics és un projecte iniciat l’any 2016 i compartit per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

El projecte parteix de tres reflexions:

  • Cada vegada amb més força, diverses institucions acadèmiques nacionals i europees, i la mateixa Comissió Europea, han posat en relleu la necessitat d’incorporar les humanitats i les ciències socials en tots els àmbits de la formació, la innovació i la investigació.
  • La formació i la investigació, en general, necessiten dotar-se de plantejaments amb més multinivell i més multidisciplinaris. És per això que la incorporació de les humanitats representa una finestra de triple oportunitat: facilitar que l’aprenentatge sigui més global, fomentar l’adquisició de nous continguts i promoure la reflexió individual sobre la societat en el seu conjunt, així com la generació de sentit crític.
  • La formació i la recerca en matèria de direcció i gestió pública que s’ofereix des de les administracions públiques haurien d’incorporar un enfocament molt més humanista, situant-se així en una perspectiva que incorpori una mínima innovació en aquest sentit. En definitiva, es tracta d’obrir noves finestres de coneixement i de la seva aplicació pràctica, fins ara no explorades.

Read More »