La mentoria, una eina polivalent de desenvolupament professional i organitzatiu – Manel Bardavio

TheGodfatherAlPacinoMarlonBrandoMèntor és un personatge de la mitologia grega que apareix a l’Odissea com a vell amic d’Odisseu. És nadiu d’Ítaca i fill d’Àlcim. Odisseu li confia, quan parteix cap a la guerra de Troia, la custòdia dels seus interessos i l’educació del seu fill Telèmac. La deessa Atenea adopta la figura de Mèntor quan acompanya a Telèmac a buscar el seu pare i quan ajuda a Odisseu en la seva lluita contra els persistents pretendents que volen casar-se amb Penèlope, ocupar el seu tron i fer-se amb les seves possessions.

El nom de Mèntor ha quedat associat modernament a conseller savi i lleial. Així, el DIEC2 de l’Institut d’Estudis Catalans recull el substantiu mentor/mentora amb l’accepció següent: “Persona que fa de consellera i de guia d’algú”.  Al Diccionario de la Lengua Española s’hi donen tres accepcions: “Consejero o guía”, “Maestro, padrino” i, com a sinònim de ‘ayo’, “Persona encargada en las casas principales de custodiar niños o jóvenes y de cuidar de su crianza y educación”.

Mentoria i coaching

En l’àmbit del funcionament de les organitzacions, específicament pel que fa al desenvolupament professional de les persones, hi ha dues eines que estan molt relacionades i que de vegades es confonen: mentoria i coaching.

Si bé el que compta al final és la utilitat i resultats que s’obtenen a l’hora de posar en marxa accions per a la millora professional individual i organitzativa en el seu conjunt, sí que val la pena assenyalar breument alguns trets que diferencien aquests dues eines i que permet valorar quina és l’eina més apropiada segons les necessitats que es manifesten a cada moment.Read More »

Els principis bàsics del govern obert

L’avenç d’internet i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, no només ha servit com una nova forma d’entendre la nostra vida quotidiana, sinó que ha estat un avenç en tots els nostres àmbits, fins i tot en la gestió dels poders públics, ja que ens ha portat a una nova forma de relacionar els ciutadans i els governs.

Encara que ens resulti estrany, el concepte de govern obert no és nou, va ser a finals dels anys 70 quan va aparèixer, per primera vegada i de manera oficial, a l’espai polític britànic. Originàriament, el govern obert es referia a qüestions relacionades amb el secret de govern i a les iniciatives per a “obrir les finestres” del sector públic cap a l’escrutini ciutadà, amb l’objectiu de reduir l’opacitat.

Actualment, però, es tracta d’un dels fenòmens més disruptius, controvertits i apassionants en el debat sobre la pràctica política, la gestió pública i l’enfortiment democràtic.

El Govern obert permet obrir la gestió dels assumptes públics als ciutadans, de manera que aquests puguin: d’una banda tenir un major coneixement, informació i control sobre les actuacions dels polítics i gestors públics i, de l’altra, intervenir, col·laborar i participar en aquesta gestió, recuperant així la proximitat entre la gestió pública i les polítiques públiques i els ciutadans. Un govern obert és aquell que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal de sentir el que ells diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta i que comunica tot el que decideix i fa de forma oberta i transparent.Read More »

Una transparencia real y efectiva – Arrate García Campos

Su ejercicio en el marco de la Ley de instituciones locales de Euskadi

Es innegable que la transparencia y la publicidad activa de las Administraciones públicas han venido para quedarse a la sociedad moderna.

En este sentido, la transparencia de las Administraciones Públicas se va asentando en el imaginario de todas ellas y haciendo un (pequeño por el momento) hueco en la comunicación de éstas con su ciudadanía.

En cuanto al vehículo, parece claro que las nuevas tecnologías han posibilitado que la ciudadanía cuente con un acceso multicanal a la información y en un tiempo nunca antes conocido: inmediatamente.

Además posibilita que la sociedad sea sujeto activo de nuevas políticas y pueda incidir de forma inmediata en la agenda institucional convirtiéndose en un sujeto más relevante que nunca en la realidad política.Read More »

Accelerar el canvi positiu a l’Administració pública – Pilar Pineda

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha acollit aquest estiu de 2017 una jornada de treball sobre emprenedoria i sector públic en el marc del projecte “L’emprenedoria com a estratègia per millorar el talent a les administracions públiques”. La trobada s’emmarcava en la fase final d’aquesta iniciativa després de realitzar entrevistes individuals a persones directives de l’Administració pública i aplicar qüestionaris als seus empleats. Van assistir-hi responsables i comandaments de l’Administració pública catalana, personal acadèmic i de recerca de diversos països, a més d’altres professionals interessats en la temàtica.

Presentada pel Dr. Nick Williams (Universitat de Leeds), durant la primera part la jornada va centrar-se a analitzar els resultats de la recerca obtinguts fins al moment. Al discurs d’obertura, l’investigador Konstantinos Karyotakis (Universitat Tècnica de Creta) va presentar els resultats del seu treball, en col·laboració amb Vassilis Moustakis, sobre la vinculació entre emprenedoria i sector públic i les bones pràctiques portades a terme a Grècia. Es van tractar temes com les emocions a l’emprenedoria, la diferència de gènere i la innovació al sector públic.

A continuació, els resultats preliminars del projecte van ser presentats per la Dra. Carla Quesada-Pallarès (codirectora) i la Dra. Pilar Pineda (directora). Es va destacar l’actual situació dels treballadors del sector públic de Yorkshire (Anglaterra) i Catalunya envers les seves conductes emprenedores. Es van revelar algunes incompatibilitats entre els empleats potencialment emprenedors i la burocràcia, la formalització i altres barreres que els treballadors es troben en el seu lloc de treball per ser emprenedors.Read More »

#eapcOpenLab: La comunicación pública, más eficiente si se basa en datos – Nagore de los Ríos

Alimentarse mejor, ir al gimnasio, hidratarse por dentro y por fuera, dejar de fumar, gastar menos, dormir más, estudiar un idioma… El ser humano se promete de forma recurrente buenos propósitos que no siempre es capaz de cumplir; donde ayer dijo “digo” hoy hace “Diego” y así, ¿cómo vamos a fiarnos de nuestras propias intenciones?

No es que los humanos mintamos por defecto, y no solo que seamos débiles de voluntad, es también que somos incapaces de predecir el futuro y las circunstancias que en cada momento determinarán nuestra forma de actuar. Esto implica una volatilidad relativa: lo de hoy no siempre vale para mañana (¡menos aún si atendemos al mundo digital!) y es fundamental tenerlo en cuenta a la hora de comunicar. La vigencia es un concepto cada vez más efímero y, por extensión, el acierto más difícil de hallar.

En este sentido cuando una Administración Pública se plantea comunicar, ¿cómo saber lo que tiene que decir? ¿cómo saber a quién dirigirse? ¿cómo saber en qué momento debe hacerlo? y, lo más importante, ¿cómo saber a quién le interesa realmente ese mensaje?Read More »