La toma de decisiones – Seby García

“Cuando tienes que tomar una decisión y no la tomas, eso es en si mismo una decisión.” William James (filósofo y profesor de psicología en la Universidad de Harvard. 1842-1910)

Introducción
La toma de decisiones está directamente relacionada con el ejercicio de la responsabilidad de cualquier posición directiva, tanto en la administración pública como en la empresa, pero también es algo que afecta a nivel doméstico e incluso en lo más íntimo del ámbito personal. Comienza siempre con la posibilidad de decidir o no decidir, la necesidad para tener que elegir entre una o varias opciones, o por el contrario quedarse a la espera y que las cosas discurran por sí solas. Para muchas personas y en muchas ocasiones, la elección entre una opción u otra puede significar un momento de tensión y cierta ansiedad. Read More »

Treure el màxim partit a les reunions en línia – Albert Gibert

""Les reunions en línia adquireixen una rellevància molt especial en la gestió de persones i processos a distància. En moments de transició o canvi, ja sigui planificat o bé provocat per circumstàncies sobrevingudes, encara esdevenen molt més importants. Comencem per veure què és el que les fa especialment rellevants en moments d’adaptació al canvi.

Per una banda, són el vehicle que ha d’ajudar a donar visibilitat a la continuïtat de la missió de l’equip i deixar constància que aquesta no només no ha desaparegut sinó que, en molts casos, caldrà fer un esforç per adaptar-se a noves realitats.Read More »

La tècnica del 3×3 en la comunicació oral – Àgueda Vallès i Elizalde

En un sentit ampli, la comunicació consisteix a fer arribar informació per mitjà d’un canal des d’un emissor a un receptor, però tot plegat és més complex del que sembla. Hi ha molts factors que intervenen en l’intercanvi comunicatiu humà i que l’influeixen fins al punt d’arribar a negar, per exemple, per mitjà del context, el que s’està afirmant amb les paraules. En realitat, podem afirmar que ens comuniquem per l’autopista de les emocions.

De què depèn i a on es decideix l’èxit comunicatiu? L’emissor tria, o li sembla que tria, les formes lingüístiques, les corporals i les paralingüístiques i porta la iniciativa. Però el receptor rep el missatge des de la seva perspectiva. Cal, doncs, que l’emissor s’adeqüi al receptor i que triï les frases, els gestos, la veu, els recursos gràfics, d’escenografia… més eficaços i atraients sempre des del punt de vista del receptor i això sense perdre mai de vista l’objectiu comunicatiu.Read More »

Formació contínua. Avancem junts – Ariadna Rectoret i Jordi

La societat del coneixement és cada vegada més exigent en les competències que hem de tenir els treballadors i treballadores per desenvolupar-nos en els nostres llocs de treball. Ja no n’hi ha prou amb estudiar i posar-se a treballar. Ara cal mantenir les competències al mateix ritme que es mou el nostre entorn, i hem d’adaptar-nos a una gran velocitat per donar tot el que puguem de nosaltres mateixos.

L’arribada de les noves tecnologies a una velocitat vertiginosa a gairebé tots els llocs de treball o la internacionalització de les empreses introdueixen moltes variables que generen nombrosos canvis en els llocs de treball, en les empreses i en les organitzacions. Encarar aquests canvis i adaptar-s’hi només és possible mitjançant la formació contínua.

La formació contínua, a més d’ajudar-nos en l’adaptació als canvis que hi ha en l’entorn laboral, afavoreix la igualtat d’oportunitats, permet que els treballadors facin front a la presa de decisions i a la solució de problemes i contribueix a la nostra integració.Read More »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »