La #BCNGovjam i com aprendre a través de l’experiència – Jordi Castanyer

Imagina que has d’explicar la situació que més recordes de les darreres setmanes… Ja la tens? És molt probable que hagis escollit una situació que et va generar emocions amb un grau d’intensitat més elevat que les de la rutina del dia a dia. I segurament hi ha un aprenentatge vinculat amb el record d’aquesta experiència. I és que, el que s’aprèn a través d’una emoció ja no es pot oblidar.

Ara fa nou anys vaig ser pare per primera vegada, i des de llavors se’m va despertar l’interès per l’educació i l’aprenentatge. Diuen que el nostre cap està preparat per aprendre en tres dimensions i que la millor manera d’aprendre ja no són les tradicionals classes magistrals sinó poder experimentar. Té a veure amb allò que s’aprèn més fent que escoltant. Experimentar facilita que la nostra ment incorpori l’aprenentatge sense necessitat de memoritzar-lo.

La Govjam, va més enllà, i no només experimentes en allò que has d’aprendre sinó que també et fa emocionar. T’emociona a través de la diversió, la sorpresa, les relacions humanes, la vergonya, les pors i fins i tot el cansament. La suma d’experimentar i emocionar-se és el que entenc com aprendre a través de l’experiència.

I si, puc dir que la Govjam ha estat una experiència en tota la seva amplitud. He passat tres dies amb un grup de persones que no havia vist mai, i us puc assegurar que tampoc les oblidaré mai. M’ho he passat d’allò més bé i he après, això vol dir que ha contribuït a que sigui més feliç i també millor professional. Sembla que sovint ho oblidem, però som persones abans que professionals, i si la feina contribueix a la teva felicitat de ben segur que tens més possibilitats d’esdevenir un excel·lent professional.Read More »

Er occitan en Catalonha: quines prioritats? – Aitor Carrera Baiget

Ena escadença deth detzau anniversari dera oficializacion der occitan en Principat de Catalonha (per Estatut d’autonomia de 2006, article 6.5), que comencèc de circular un document, nescut en quadre deth mon associatiu catalan, que se volie ua analisi d’aqueri dètz ans d’oficialitat. Aquera analisi –que non cau bric dobtar dera sua bona volontat– que venguie lèu ua seguida de proposicions adreçades tara administracion e eth poder public catalans, aparentaments entà possar er occitan en Catalonha, damb quauques idèes que virauen plan soent ath torn d’un èish geografic plan aluenhat deth territòri a on er occitan ei parlat. Atau, maugrat qu’ena Val d’Aran non i age cap ne un solet tren (eth temps deth tramvai de Marinhac, qu’arribaue denquias Quate Lòcs, qu’ei ja lonhdan), eth document que proposaue que se prenguesse es mesures necessàries entà qu’er occitan figurèsse en futur enes vagons e enes distribuidors de bilhets des Ferrocarrils de la Generalitat. S’auem liejut coma cau, tà qu’eth mètro de Barcelona siguesse tanben en occitan. Tà qu’eth menut dera cafeteria deth Parlament de Catalonha poguesse èster liejut tanben en occitan. E atau. Qüestions mès o mens chocantes vist a on n’èm sociolingüisticaments e es terribles urgéncies dera lengua en sòn territòri.Read More »

Els reptes de la gestió documental a les administracions públiques catalanes

Aquest article a l’eapc blog es publica en el marc del Dia Internacional dels Arxius, que se celebrarà el pròxim 9 de juny de 2017

Els passats 4, 5 i 6 de maig es va celebrar a Reus el XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, amb el títol “La gestió documental: el futur (és) ara”.

Aquest Congrés de caràcter internacional va constituir un espai de trobada biennal per a compartir experiències, nous coneixements i analitzar els principals reptes de l’arxivística i la gestió documental. En la trobada d’enguany es van fer interessants ponències, taules rodones i sessions participatives que van permetre fer una valoració de la gestió documental del present i del futur de l’arxivística a Catalunya i d’arreu del món.Read More »

La Gran Barcelona – Mònica Sabata

L’any 1964 Bob Dylan escrivia i afirmava que “els temps estan canviant”. Ho feia amb paraules que encara avui són escaients: “The line it is drawn/ The curse it is cast/ The slow one now will later be fast/ As the present now will later be past/ The order is rapidly fading/ And the first one now will later be last/ For the times they are a-changing”. I així, hem vist com durant els darrers anys moltes qüestions que semblaven estar consolidades sense cap mínima possibilitat de transformació han girat com un mitjó. Això és el que està succeint amb les ciutats i el concepte que en tenim. I és que les urbs, com a espais on es desenvolupa la política de proximitat, han esdevingut espais de canvi imparable. Algunes més que d’altres, evidentment, però en el global podem afirmar que el cas de Barcelona és prou paradigmàtic: el pas de la Barcelona tancada al mar a la Barcelona dels Jocs Olímpics va ser molt notable, així com també va ser-ho l’aposta de transformar un barri antigament industrial en un districte destinat a la innovació anomenant-lo 22@. Tanmateix, totes aquestes metamorfosis ja estan plenament integrades i ara és el moment de parlar del futur. I és que, a més del pas del temps, hi ha hagut dos fets que han marcat fortament aquesta ciutat: el procés i la crisi econòmica. I per això, hi ha qui defensa un nou concepte, el de la gran Barcelona, el qual suposa un canvi de paradigma i un salt important en tot allò que fa referència al relat que fins ara hem vinculat a la ciutat. Per parlar-ne aquest segon diàleg va comptar amb el Sr. Miquel Àngel Escobar (delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona) que només començar va afirmar que “no es tracta d’una proposta tancada que vulgui excloure cap identitat” i el Dr. Joan Gabriel Burguera (cap d’estudis del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona) que defensava que “cal construir un relat perquè hi ha un treball de l’àrea metropolitana que no qualla amb l’imaginari col·lectiu”. Però anem a pams i parlem-ne amb calma.Read More »

#eapcOpenLab: Confianza y gobierno abierto – gobierno abierto y confianza: explorando conexiones – Cecilia Güemes y César Nicandro Cruz-Rubio

Esta breve post se escribe a propósito del seminario #EAPCOpenLab, en donde abordaremos el vínculo entre confianza y gobierno abierto.

Las estrategias de transparencia, participación y rendición de cuentas que arriban de la mano del gobierno abierto son promesas para quienes buscan reconstruir la confianza de la ciudadanía en el sector público. A su vez, la confianza es una necesidad primaria para la realización y funcionamiento del gobierno abierto, especialmente, en lo que refiere a la participación ciudadana y la búsqueda colaborativa de soluciones a problemas complejos.

Se podría pensar que la prestación de servicios públicos y el desarrollo e implementación de las políticas públicas bajo los principios del gobierno abierto son vías clave para mejorar la confianza ciudadana en las instituciones públicas, y que a su vez, su adecuada implementación precisa al mismo tiempo de elevadas dosis de confianza para ser efectivas y socialmente relevantes. Dicho de otra forma, la existencia de confianza se torna en (una) causa que podría explicar el éxito de las iniciativas de apertura, y es ese éxito de dichas iniciativas, al mismo tiempo el que detona la generación o fortalecimiento de la confianza.

I. Desconfianza e instituciones

Los funcionarios y servidores públicos son actores que están en la mira ciudadana. La desconfianza podría ser la norma antes que la excepción Los burócratas son ineficientes, lentos, poco innovadores, y muchas veces corruptos. Esta afirmación podría ser suscrita por la mayoría de las personas que conocemos y  rubricada por datos de encuestas. La percepción de la administración pública, es que es algo feo y malo de lo que nadie quiere hablar, salvo que esté uno enojado y quiera usar la palabra para insultar para referirse a algo farragoso, lento, inútil o ineficiente. Sí, así es, nos referimos a la palabra – palabrota- “burocracia”.Read More »