La feina de cap de servei no és senzilla. Per superar amb èxit els reptes que es presenten cada dia i assolir uns objectius clars, cal una bona planificació, organització i coordinació de les tasques i de l’equip que compon el servei.
Aquests reptes són encara més grans per a les persones que per primer cop a la seva vida professional es posen al capdavant d’un servei. Quan s’accedeix a aquests llocs de responsabilitat no hi ha un llibre d’instruccions del servei que n’expliqui el funcionament, el manteniment i les possibilitats de millora. En aquest moment aniria bé comptar amb una “mà amiga” que acompanyés la persona novella en els seus primers passos en aquesta nova empresa i que en fos un referent.Llegeix més »
Introducció
L’Institut Català de la Salut (ICS) és l’empresa pública de serveis de salut més gran de Catalunya, amb aproximadament 50.000 professionals que presten servei a gairebé sis milions de persones de tot el territori. Gestiona 283 equips d’atenció primària (EAP), tres grans hospitals terciaris d’alta tecnologia (HU Vall d’Hebron, HU Bellvitge i HU Germans Trias) a Barcelona, quatre hospitals de referència territorial (HU Arnau de Vilanova de Lleida, HU Joan XXIII de Tarragona, HU Josep Trueta de Girona i H Verge de la Cinta de Tortosa) i un hospital comarcal (H Viladecans).
És una evidència que la pandèmia provocada pel virus de la COVID-19 ens ha portat de forma accelerada a un estil de vida diferent, ha canviat la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb el nostre entorn, i el canal digital s’ha convertit en la principal via de relació. Durant molts mesos, l’única forma de treballar, establir contacte amb familiars i amics, comprar, realitzar gestions i gaudir de l’entreteniment i de l’oci ha estat a través de mitjans i plataformes digitals.
Per assolir un model d’Administració digital mínimament complet, resoldre el problema del teletreball és un repte similar a la prestació de serveis públics digitals, en què la ciutadania decideix en tot moment el lloc, el moment i el canal que utilitza per beneficiar-se dels avantatges de les relacions digitals amb les administracions públiques. De la mateixa manera que obrir les administracions públiques a la ciutadania ha representat i representa un desafiament clau per als gestors, podríem trobar un paral·lelisme en aquest nou procés de virtualització del marc relacional amb l’Administració pública, tant si s’és productor com consumidor o part necessària (col·laborador) en la concepció dels serveis públics digitals. De fet, prèviament a aquest desafiament, hem tingut altres episodis anteriors relacionats amb la digitalització dels processos i amb la mobilització dels serveis o simplement a l’hora d’incrementar l’espai relacional amb canals digitals.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.