Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Read More »

La RIS3CAT 2021-2027 i la política d’innovació transformativa – Tatiana Fernández i Alberto Pezzi
L’impuls de trajectòries de desenvolupament sostenibles i inclusives, per superar la crisi de la COVID-19

La crisi de la COVID-19 ens fa plantejar quins aprenentatges podem extreure’n per promoure trajectòries de desenvolupament sostenibles i inclusives, alineades amb els objectius de desenvolupament sostenible.

Aquesta és una qüestió clau per al plantejament de l’Estratègia de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent de Catalunya 2021-2027 (d’ara endavant, RIS3CAT 2021-2027), una agenda de recerca i innovació transformadora, cofinançada amb fons europeus, que té com a principal objectiu mobilitzar els esforços de l’ecosistema català de recerca i innovació per donar resposta als grans reptes socials i ambientals del país. Aquests reptes, concretats en l’Agenda 2030, requereixen discussions profundes sobre transformacions en tres nivells: el sistema econòmic, les relacions socials i la relació de les persones amb l’entorn natural.Read More »

RIS3CAT 2021-2027 and transformative innovation policy – Tatiana Fernández and Alberto Pezzi
Promoting sustainable and inclusive development pathways to overcome the COVID 19 crisis

The COVID-19 crisis poses key questions as to what lessons will be learnt and, above all, what will need to change in order to promote sustainable and inclusive development pathways aligned with the Sustainable Development Goals (SDGs).

The latter is a relevant question when it comes to developing the Research and Innovation Strategy for the Smart Specialisation of Catalonia 2021-2027 (hereafter, RIS3CAT 2021-2027). RIS3CAT 2021-2027 is a transformative research and innovation agenda, co-financed by European funds, the main objective of which is to mobilise the efforts of the Catalan research and innovation ecosystem to respond to the major social and environmental challenges that face the region. Meeting these challenges, which are set out in the 2030 Agenda, requires in-depth discussions about transformations at three levels: the economic system, social relations and the relationship between people and the natural environment.Read More »

L’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya – Daniel Marco Pàrraga

Cartell d el'eastratègia Catalonia.AILa intel·ligència artificial és una tecnologia digital avançada que permet a les màquines reproduir o superar algunes de les habilitats que requereixen intel·ligència quan són realitzades per humans. Això inclou tecnologies que permeten a les màquines aprendre i adaptar-se, sentir i interactuar, raonar i planificar, optimitzar els procediments i paràmetres, per extreure coneixement de grans quantitats de dades i operar de manera autònoma.

La intel·ligència artificial és una realitat que ja influeix en les nostres decisions, la nostra seguretat, les estratègies de màrqueting i comunicació i, fins i tot, els nostres tractaments mèdics. Les màquines encara no tenen una intel·ligència generalista ni s’ha aconseguit dotar-les de sentit comú, però disposen d’intel·ligències per a tasques molt concretes, que en molts casos superen l’eficiència dels humans.Read More »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

Persones treballant al projecte Hort al Terrat en un terrat de la ciutat de Barcelona
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Read More »