S’estan gestionant les dades obertes? – Montserrat Garcia Alsina

Els ajuntaments catalans i la Generalitat de Catalunya estan implantant la llei de transparència. Aquesta ha posat sobre la taula la gestió de les dades obertes i la reutilització de la informació. Mentre que publicar informació associada a la transparència és una pràctica avançada en la majoria de les administracions públiques catalanes, desconeixem què estan fent aquestes per gestionar les dades obertes. En el cas que s’estigui gestionant, estan orientades només al govern obert, o també a la reutilització? Tenint en compte aquests interrogants, el grup de recerca Knowledge and Information Management in Organisations (KIMO) de la Universitat Oberta de Catalunya ha conduït l’estudi exploratori Gestió de les dades obertes: models i protocols per al govern obert i reutilització de la informació durant l’any 2019. L’univers d’estudi són els ajuntaments, la Generalitat, les universitats i els centres de recerca de Catalunya. Els resultats obtinguts són una base per continuar estudiant les pràctiques i els reptes que les administracions tenen per a la plena obertura de les dades, que afavoreixi no només el govern obert, sinó també l’impuls de la indústria de reutilització de la informació. Aquest coneixement contribueix alhora a la reflexió sobre quines accions són necessàries per superar els reptes identificats en aquest treball de recerca per tal de seguir impulsant l’obertura de dades. Anem a veure quins són breument els objectius i els resultats de l’estudi.Llegeix més »

La recerca col·laborativa, una eina de transformació de les polítiques públiques – Elvira Riera Gil

Durant el mes de febrer, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va oferir un cicle de sessions sobre la interacció entre la política i la ciència i sobre la recerca col·laborativa. Les presentacions i els vídeos de les sessions estan disponibles al web de l’Escola. En aquest apunt plantegem una sèrie de preguntes i reflexions sorgides d’aquestes sessions.

La política es pot basar en l’evidència científica?
Si avui féssim una enquesta per preguntar si les polítiques públiques han d’estar informades per l’evidència científica, probablement la majoria de respostes serien positives, tant si vinguessin d’acadèmics, de decisors i empleats públics, o de la ciutadania. Tot i això, les relacions entre la política (i les polítiques) i la ciència (o la recerca) no són tan clares, i a la pràctica resulten molt complexes. La gestió de la pandèmia provocada per la COVID-19 ens n’ha proporcionat prou mostres.Llegeix més »

Collaborative research, a tool for transforming public policies – Elvira Riera Gil

The Public Administration School of Catalonia (EAPC) offered a series of sessions on the interaction between politics and science and on collaborative research during the month of February. The presentations and the videos from the sessions are available on the School website. In this post we pose a series of questions and reflections that have emerged from these sessions.

Can politics be based on scientific evidence?
If we were to conduct a survey today to ask whether public policies should be informed by scientific evidence, the majority of answers would probably be positive, whether they came from academics, decision makers and public employees or from citizens. However, the relationship between politics (and policies) and science (or research) is not that clear, and in practice it is very complex. Management of the pandemic caused by COVID-19 bears witness to this.Llegeix més »

Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista. Accions i reptes de futur – Aina Ibàñez, Núria Ferrer i Astrid Pineda (OCJVM)

L’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista (en endavant, l’Observatori) és un òrgan col·legiat adscrit al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i integrat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), que es crea i es posa en marxa per l’Acord GOV/28/2019 per analitzar de manera polièdrica i des de l’àmbit de la justícia el fenomen de la violència masclista. L’acord s’emmarca en els projectes del Pacte d’Estat en matèria de violència de gènere, a càrrec dels crèdits rebuts del Ministeri d’Igualtat, en concret de la Secretaria d’Estat d’Igualtat i contra la Violència de Gènere.Llegeix més »

Ciències del comportament, gestió pública i dret públic: l’exemple de les respostes davant la covid-19 – Juli Ponce Solé

1. Decisors públics i privats i racionalitat. Importància per a la gestió pública: bon govern i bona administració

D’acord amb les aportacions provinents de les denominades behavioural sciences o ciències de la conducta humana, sobretot de la psicologia, amb els coneguts treballs de Kahneman, Premi Nobel d’Economia del 2002, actualment s’ha arribat a un punt en què aquestes dues idees són àmpliament acceptades:

– La racionalitat absoluta de la persona —de l’anomenat Homo economicus, com a model de decisor utilitzat en l’economia neoclàssica— no existeix, ja que, abans de res, i pel que ara ens interessa, la racionalitat humana és limitada, com ja fa molts anys va assenyalar el Premi Nobel d’Economia del 1978 Herbert Alexander Simon, i perquè, a més, no té en compte comportaments perfectament racionals com la reciprocitat i l’altruisme.

– Aquesta racionalitat està interferida per heurístiques (dreceres mentals per estalviar-nos energia) i biaixos (errors sistemàtics causats per les heurístiques).

Llegeix més »