Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.Read More »

Temps de vacances, temps d’aprendre

Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional. El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. Ens vénen al cap tres raons:

  • Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…
  • Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.
  • Ens dóna nou alè.

I ¿què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem? ¿Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant el llibre de meravellesen permanent procés d’escriptura que és la vida?

Som-hi, doncs! Que tingueu un bon estiu! I no deixeu de comentar-nos les vostres impressions sobre el tema…

Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat de Catalunya. Primer premi de Polítiques sectorials i serveis finalistes de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño – Agustí París i Roig

El Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat és una plataforma per compartir i publicar capes d’informació geogràfica generades pels diferents organismes de la Generalitat. És un sistema d’informació transversal que permet visualitzar i relacionar dades de temàtiques diferents en un únic mapa, amb informació actualitzada i oficial.  El Departament de Territori i Sostenibilitat és el promotor d’aquesta plataforma d’àmbit de tota la Generalitat.

Les reestructuracions de departaments solen portar inherents problemes tecnològics i d’interoperabilitat d’informació. Això va succeir al Departament de Territori i Sostenibilitat amb la reestructuració de departaments de la Generalitat aprovada pel Decret 200/2010 de 27 de desembre, quan es va constituir amb la unió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb part del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El nou Departament es va trobar amb dos sistemes d’informació geogràfica (SIG) tecnològicament diferents que provocaven problemes d’accessibilitat a la informació, perquè continuaven funcionant com a sistemes separats.Read More »

Una nova manera de governar: l’APP de #CoberturaMòbil. Primer premi de Gestió pressupostària, avaluació i transparència de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño -­ Jordi Puigneró i Ferrer

El nou país que estem construint reclama un govern de portes obertes, de ciutadans actius i de polítiques compartides en què els ciutadans puguin confiar en les institucions. La nova governança política ha de perseguir una comunicació bidireccional, permanent i transparent entre l’Administració i la ciutadania. Cal retornar la política a la ciutadania; calen ciutadans i ciutadanes informats perquè puguin participar en la presa de decisions polítiques; cal consolidar unes institucions transparents, rigoroses i capaces de respondre a les demandes de la ciutadania.

Des de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital treballem en la implicació real dels ciutadans en els processos de decisió i col·laboració. Posem al centre la participació, una de les línies estratègiques d’smartCatalonia, l’instrument per fer de Catalunya un Estat digital de referència. Creiem que la participació és una oportunitat per implicar la ciutadania, vincular-la amb els seus representants polítics o per intervenir directament en processos d’informació, de consultes ciutadanes i de processos electorals. Aquesta dinàmica permetrà desenvolupar, establir, visualitzar i simular decisions i polítiques públiques, així com segmentar la població amb precisió, amb l’objectiu d’entendre millor les seves necessitats i conèixer-les amb més profunditat.Read More »

Joventut i ruptura generacional – Pau Serracant i Melendres

Fa uns mesos l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut va organitzar el seminari “Joves, canvi social i ruptura generacional” per parlar dels canvis que està experimentant el col·lectiu juvenil.

És sabut que la crisi econòmica actual ha tingut un impacte especialment intens entre les noves generacions: no només van ser les primeres en rebre-la sinó que és un col·lectiu al que li està costant especialment enganxar-se a la incipient recuperació. No obstant això, la situació de vulnerabilitat de la joventut davant la crisi és un indici de la seva vulnerabilitat general, independentment del moment en del cicle econòmic en què ens trobem.

És en aquest sentit que el seminari pretenia reflexionar sobre el fet que les transformacions que han viscut les societats postindustrials en les últimes dècades han tingut un gran impacte sobre la joventut. Hi ha indicis, però, que els canvis no afecten només el període juvenil sinó que van més enllà d’aquesta etapa vital: algunes d’aquestes transformacions estructurals continuen condicionant la vida de les persones a mesura que deixen enrere la joventut. Parlem, per exemple, de la precarietat laboral, que no només fa referència a la temporalitat: els baixos ingressos, les feines amb baixa qualificació, les feines per a les què les persones joves amb estudis estan sobre qualificades o la rotació constant entre atur i ocupació són característiques que en el passat tendien a acotar-se a una fase ràpida d’inserció laboral i que en l’actualitat esdevenen cròniques per a bona part de les noves generacions.Read More »