L’Estratègia d’Intel·ligència Artificial de Catalunya – Daniel Marco Pàrraga

cataloniaAI_500pxLa intel·ligència artificial és una tecnologia digital avançada que permet a les màquines reproduir o superar algunes de les habilitats que requereixen intel·ligència quan són realitzades per humans. Això inclou tecnologies que permeten a les màquines aprendre i adaptar-se, sentir i interactuar, raonar i planificar, optimitzar els procediments i paràmetres, per extreure coneixement de grans quantitats de dades i operar de manera autònoma.

La intel·ligència artificial és una realitat que ja influeix en les nostres decisions, la nostra seguretat, les estratègies de màrqueting i comunicació i, fins i tot, els nostres tractaments mèdics. Les màquines encara no tenen una intel·ligència generalista ni s’ha aconseguit dotar-les de sentit comú, però disposen d’intel·ligències per a tasques molt concretes, que en molts casos superen l’eficiència dels humans.Read More »

L’hort al terrat – Ferran Urgell i Núria Cardona

hort_terrat_1_500px
Vista parcial d’un dels horts amb algunes de les persones que en tenen cura. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat.

Introducció
Barcelona és una ciutat d’1.620.809 habitants, amb una densitat de població elevada (15.992 hab./km² enfront de la densitat de 235 hab./km² de Catalunya)[1] i amb un espai limitat de creixement a les zones perifèriques del municipi. Aquest element, a banda de les complicacions que pot comportar per al creixement poblacional de la ciutat, duu associada una gran dificultat a l’hora de planificar espais d’equipaments urbans per a ús educatiu, de lleure i d’oci, entre d’altres. Entre aquests equipaments hi ha els anomenats horts urbans: la ciutat no pot donar resposta a l’alt nombre de peticions de ciutadans que volen cultivar horts —i entre elles les de les entitats que treballen amb persones amb discapacitat—, senzillament perquè no hi ha espai lliure per fer-ho. Aquest fet ha portat a idear noves vies per promoure l’horticultura a la ciutat de Barcelona centrades a cercar, principalment, nous llocs on poder dur-la a terme.Read More »

El repte d’articular agendes compartides per a la sostenibilitat i el canvi social – Tatiana Fernández Sirera

En els darrers anys s’ha generat un ampli consens sobre la necessitat urgent de donar respostes eficaces a problemes com el canvi climàtic, la contaminació, el malbaratament de recursos o la desocupació persistent. Aquests problemes són un resultat directe del nostre model de desenvolupament econòmic i social. Per resoldre aquests problemes i avançar cap als objectius de desenvolupament sostenible, és imprescindible donar resposta a preguntes com ara les següents: com podem produir aliments sense malmetre el medi ambient i donant suport a les comunitats rurals?, com podem impulsar una transició justa sense deixar cap col·lectiu enrere?, com podem redirigir els recursos privats i públics que ara es destinen a activitats que provoquen degradació ambiental i canvi climàtic cap a activitats que fomentin la sostenibilitat?Read More »

The challenge of articulating shared agendas for sustainability and social change – Tatiana Fernández Sirera

In recent years, a broad consensus has been reached on the urgent need to provide effective responses to problems such as climate change, pollution, waste of resources, persistent unemployment and so on. These problems are the direct result of our model of economic and social development. To respond to these problems and to advance towards the sustainable development goals, it is essential to answer such questions as the following: how can we produce food and support rural communities without damaging the environment? How can we ensure a fair transition without leaving any group or community behind? How can we redirect private and public resources currently devoted to activities that cause environmental degradation and climate change towards activities that promote sustainability?Read More »

Camp d’innovació “La construcció del sentit de pertinença dels joves fills de famílies immigrades” – Tania Adam

El passat 23 d’octubre, a l’Espai Bital (L’Hospitalet de Llobregat) es va inaugurar el camp d’innovació dedicat a la construcció del sentit de pertinença dels joves fills de famílies immigrades amb una taula rodona que duia el mateix nom. Vam tenir l’oportunitat de dialogar amb fills dels tres grans processos migratoris del segle XX a Catalunya, els quals ens van parlar sobre com van viure el seu procés de construcció d’identitat i de creació de sentit de pertinença a la societat catalana.

Quines diferències i similituds hi havia en els diferents processos migratoris interiors i internacionals? Com es van adaptar els fills? I els pares? Quines dificultats van tenir i tenen? Per respondre aquestes i altres preguntes vam comptar amb la presència de l’escriptor Julià Guillamon (Barcelona, 1962), la família del qual va arribar a finals del segle passat; del periodista i director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo (Calella, 1972), la família del qual va arribar de la resta del territori espanyol durant els anys 60; del president de l’Associació Kalayaan Cultural Filipina, Marc Malapitan (Barcelona, 1989), la família del qual va arribar a principis dels anys 80 des de Filipines, i de l’estudiant universitària i regidora de l’Ajuntament del Vendrell, Salima El Yossoufi (El Vendrell, 1998), la família de la qual va arribar del Marroc als anys 70 i 90.Read More »