Polítiques públiques basades en l’evidència: la utilitat de les revisions sistemàtiques de literatura – Jordi Sanz i Laura Kirchner

Les institucions i persones responsables de formular polítiques públiques constantment estan prenent decisions sobre aquestes, com per exemple el disseny d’un nou programa, la població a qui ha d’anar adreçat, la continuïtat d’una política ja existent, etc.

Aquests actors tenen a l’abast cada cop més informació relacionada amb la problemàtica que volen tractar, incloent literatura acadèmica, en la qual es poden basar per prendre decisions informades sobre les polítiques i programes públics. En els darrers anys, la recerca aplicada en l’àmbit de les polítiques públiques ha crescut considerablement, especialment en els països anglosaxons. Paral·lelament, cal tenir en compte que existeix molta literatura grisa (notes breus, informes, policy briefs…) sobre determinades intervencions socials. En conseqüència, s’ha generat prou coneixement científic com per poder respondre en millors condicions a aquelles preguntes clau relatives a la naturalesa del problema, què funciona per resoldre’l, el per què i el com.

Malauradament, prendre decisions en base al millor coneixement existent no és tan habitual ni tan senzill en l’àmbit de les polítiques públiques. Donada la gran quantitat d’informació existent, és poc probable que tots aquests actors tinguin el temps i els recursos per analitzar-la i aplicar-la de forma sistemàtica en el disseny i desenvolupament d’intervencions públiques. A més, experiència, tradicions, judicis, hàbits o contingències del context politico-administratiu són elements que “competeixen” amb l’evidència científica.

Davant d’aquesta situació, en diversos països del nostre entorn s’ha generat un interès creixent sobre la necessitat d’aplicar el coneixement derivat de la investigació acadèmica a la presa de decisions sobre política pública per tal de produir polítiques més eficaces.Llegeix més »

L’Administració pública catalana del futur: digital, pionera i transformadora – Jordi Puigneró i Ferrer

foto_3359540 (1)

Deixeu-me en primer lloc saludar-vos com a nou conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública. Un departament nou, que sota l’impuls del M.H president Quim Torra, vol situar Catalunya i les seves institucions als capdavant del lideratge de la revolució digital que estem vivint.

La Generalitat de Catalunya és l’administració pública de referència per als catalans i les catalanes i el nivell d’autoexigència dels seus treballadors i treballadores ha estat sempre altíssim. Tenim uns professionals altament qualificats que treballen en benefici de l’interès públic i que ho fan cercant l’excel·lència.

Ha estat així al llarg de la seva història. Aquesta vocació de servei públic s’ha evidenciat encara més en aquesta llargs mesos d’intervenció per part de l’Estat i d’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. El col·lectiu dels servidors i servidores públics heu estat un dels col·lectius que més heu patit els efectes de la intervenció de l’Estat Espanyol i, malgrat les dificultats, heu continuat exercint les vostres responsabilitats amb enorme professionalitat i excel·lència. Vagi, doncs, per endavant el meu agraïment i reconeixement.

Tenim una administració potent i un personal molt preparat al capdavant de les nostres institucions. Ara bé, ens cal una actualització per adaptar-nos a les noves realitats i reptes que imposa la revolució digital en què ens trobem immersos.

Encetem, doncs, una nova etapa. Posem rumb cap a l’administració pública catalana del futur.Llegeix més »

Gestión de lo imperfecto – Javier Fernández Aguado

“Recuerdo un tipo de mi tierra que se cayó de una casa de diez pisos.

  • ¿Y qué le pasó?

Mientras iba cayendo, la gente de cada planta le oía decir: ¡por ahora bien, por ahora bien…!”

Steve McQueen en Los siete magníficos, John Sturges 1960

Los modelos de diagnóstico son un instrumento esencial para que las organizaciones definan dónde se encuentran y hacia adónde se dirigen. Hay dos grandes grupos: específicos e integrales. Los primeros ponen el énfasis en procesos productivos, financieros, de gestión, en aspectos relativos al mercado, etc.  Los integrales se caracterizan por una visión holística, donde la mirada se centra también en los colaboradores, el talento, la eficacia en la gestión de las personas…, manejando una amplia gama de variables.

Dentro de la categoría de métodos de diagnóstico integrales se encuentra Gestión de lo Imperfecto.

Gestión de lo Imperfecto aspira a transformar las imperfecciones, una vez diagnosticadas, en ventajas competitivas.  Lo imperfecto no se resuelve por sí mismo, pero cuando es definido, asumido y tratado, puede convertirse en oportunidad de mejora.Llegeix més »

La contractació pública de la Generalitat l’any 2017: Estat de la qüestió – Mercè Corretja

Com cada any des del 2011, fem públic el primer Informe sobre l’activitat contractual de l’Administració de la  Generalitat i del seu sector públic de l’any 2017. L’Informe s’inscriu en el Pla de Treball de Transparència, Informació i Avaluació de la Contractació Pública i forma part de les polítiques de transparència i govern obert impulsades pel Govern de la Generalitat.

D’acord amb les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat,[1] el volum total de la contractació pública de la Generalitat i del seu sector públic, incloses les universitats públiques, l’any 2017 ha estat de 3.794 milions d’euros, dels quals 1.420 milions corresponen a noves adjudicacions. La resta són pròrrogues, modificacions i anualitats de contractes pluriennals. L’informe també inclou dades sobre contractació menor.

En total, respecte del 2016,[2] l’import de la contractació pública s’ha incrementat en un 5,1%.  Ara bé, la distribució ha estat força diferent, ja que l’import de les adjudicacions ha disminuït un 11,2%, mentre que s’han incrementat les anualitats (un 13,2%) i les pròrrogues (un 21%). Llegeix més »

#eapcOpenLab: Més enllà de la competitivitat i la reputació, la Responsabilitat Social al centre de l’estratègia – Juliana Vilert

El sector públic empresarial és aquell instrument de que es dota una societat per a poder prestar o organitzar la prestació dels serveis públics essencials amb uns criteris de gestió que poc s’haurien d’allunyar dels propis de qualsevol empresa de caràcter privat, com ho són per exemple la rendibilitat i l’eficiència.

Dit això, cal tenir present però que aquesta gestió ha de fer-se, amb caràcter imperatiu, en un marc de governança ètica i socialment responsable que tingui com a visió essencial l’interès general.

Orientar la presa de decisions de les empreses a l’interès general, no significa res més, però tampoc res menys, que no perdre de vista que aquestes decisions han de posar l’interès de la ciutadania al centre. Ha de ser una gestió que, amb una visió proactiva i un enfocament empresarial busqui la creació de valor públic.

La cerca de valor públic és l’equivalent a la cerca del benefici econòmic en el context privat. La gestió pública empresarial ha de cercar l’augment del valor d’interès general en un enfoc integral d’allò que és valuós per una societat. I a més hem de ser capaços de demostrar-ho en termes de resultats i impactes: del servei públic que tenim encomanat, d’altres impactes socials i en el manteniment de la confiança i la reputació de la ciutadania en les nostres empreses.Llegeix més »