Les institucions i persones responsables de formular polítiques públiques constantment estan prenent decisions sobre aquestes, com per exemple el disseny d’un nou programa, la població a qui ha d’anar adreçat, la continuïtat d’una política ja existent, etc.

Aquests actors tenen a l’abast cada cop més informació relacionada amb la problemàtica que volen tractar, incloent literatura acadèmica, en la qual es poden basar per prendre decisions informades sobre les polítiques i programes públics. En els darrers anys, la recerca aplicada en l’àmbit de les polítiques públiques ha crescut considerablement, especialment en els països anglosaxons. Paral·lelament, cal tenir en compte que existeix molta literatura grisa (notes breus, informes, policy briefs…) sobre determinades intervencions socials. En conseqüència, s’ha generat prou coneixement científic com per poder respondre en millors condicions a aquelles preguntes clau relatives a la naturalesa del problema, què funciona per resoldre’l, el per què i el com.

Malauradament, prendre decisions en base al millor coneixement existent no és tan habitual ni tan senzill en l’àmbit de les polítiques públiques. Donada la gran quantitat d’informació existent, és poc probable que tots aquests actors tinguin el temps i els recursos per analitzar-la i aplicar-la de forma sistemàtica en el disseny i desenvolupament d’intervencions públiques. A més, experiència, tradicions, judicis, hàbits o contingències del context politico-administratiu són elements que “competeixen” amb l’evidència científica.

Davant d’aquesta situació, en diversos països del nostre entorn s’ha generat un interès creixent sobre la necessitat d’aplicar el coneixement derivat de la investigació acadèmica a la presa de decisions sobre política pública per tal de produir polítiques més eficaces.

Sense la intenció de substituir altres metodologies de recerca i generació de coneixement, les revisions sistemàtiques de literatura són un instrument que permet avançar cap a polítiques públiques basades en l’evidència. D’acord amb la guia elaborada per la Cochrane Foundation, la finalitat d’una revisió sistemàtica de literatura és identificar, valorar i sintetitzar la informació científica existent sobre una problemàtica social. Algunes de les característiques principals d’una revisió sistemàtica de literatura són, tal i com indica el seu nom, la sistematització de la cerca d’evidència i una presentació sintetitzada i sistemàtica dels resultats. Aquests tipus de revisions compten amb un protocol de cerca on s’estableixen les estratègies de cerca i els criteris d’inclusió i exclusió dels estudis, així com criteris de valoració de la qualitat de la metodologia i resultats dels estudis identificats.

El valor afegit d’aquest exercici és el de comptar amb un sol document que permeti concentrar un nombre elevat d’estudis i articles diferents referits a una mateixa problemàtica específica i definida, en ocasions amb resultats diferents, fins i tot contradictoris, i que permeti a les administracions i actors responsables de l’elaboració de polítiques públiques comptar amb coneixement útil que els permeti prendre decisions basades en l’evidència. La taula següent mostra les diferències principals entre una revisió sistemàtica de literatura i  altres tipus de revisions de literatura.

A més,  les revisions sistemàtiques permeten identificar allò que ens manca per saber:  la cerca exhaustiva ens permet detectar quins son els aspectes en els quals la recerca primària -és a dir, aquella recerca que obté dades de primera mà- ha fet més èmfasi i aquelles àrees on l’evidència és escassa. Saber el que ens falta per conèixer pot contribuir al disseny de les agendes futures d’investigació tant de les administracions com dels centres de generació de coneixement (universitats i centres de recerca).

Per tant, si dimensionem el temps i recursos necessaris, la capacitat de resposta de les revisions sistemàtiques les converteix en una eina clau per al disseny de qualsevol política pública. La síntesi resultant permet al decisor polític respondre a preguntes clau sobre la naturalesa del problema: què, el per què i el com funciona per resoldre’l.

En l’aposta d’Ivàlua per les polítiques públiques basades en l’evidència, estem treballant en dues revisions sistemàtiques de literatura: en primer lloc, una revisió sobre els efectes dels sistemes de tutoria intel·ligent sobre els aprenentatges, en col·laboració amb la UOC i, en segon lloc, una revisió sobre l’efectivitat de les polítiques d’habitatge en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona. A més,  conjuntament amb la Fundació Jaume Bofill, Ivàlua impulsa el projecte “Què funciona en educació”, que consisteix en revisar les evidències generades per la recerca rigorosa al voltant de polítiques i intervencions educatives, per tal d’informar-ne el disseny. Finalment, Ivàlua està treballant en una Guia sobre les revisions sistemàtiques, que està previst que es publiqui aquest any 2018.

Jordi Sanz i Laura Kirchner
Analistes d’Ivàlua