Són necessaris els plans d’igualtat a les administracions públiques?

Aquest dijous se celebra el Dia Internacional de les Dones. Cada 8 de març es commemora la lluita de les dones per la seva participació tant en l’àmbit laboral com en la societat en general amb les mateixes condicions que l’home. Sovint els estereotips de gènere i les estructures organitzatives han estat elements que han dificultat i, encara dificulten, l’accés, la presència, el desenvolupament i l’estabilitat de les dones en el mercat laboral.

Des de fa anys les administracions públiques són capdavanteres en la defensa dels valors i en l’aplicació de mesures associades al desenvolupament de polítiques d’igualtat entre dones i homes. Concretament, l’Administració de la Generalitat de Catalunya ha posat especial èmfasi a integrar en el seu funcionament i en les seves actuacions una perspectiva social. En aquest sentit, la promoció de la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, la conciliació de la vida personal i laboral, el foment de pràctiques per a la no-discriminació o les iniciatives dirigides a la integració laboral de col·lectius amb dificultats constitueixen, entre d’altres, actuacions que responen a aquesta voluntat.

Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes també han estat objecte d’actuacions, des de fa anys, en el marc dels plans de polítiques de dones aprovats pel Govern de la Generalitat, els quals disposen d’un eix de mesures adreçades a l’àmbit intern de l’Administració.

En aquest sentit, l’Institut Català de les Dones (ICD) ha impulsat estratègies que assumeixen la transversalització de la perspectiva de gènere, com un procés clau i permanent en la pràctica quotidiana de les polítiques públiques, amb la finalitat d’aconseguir la igualtat efectiva entre ambdós generes. Aquestes polítiques s’han desplegat en un doble vessant: per una banda, en l’àmbit extern, és a dir, adreçat a la ciutadania; i per l’altra, en l’àmbit l’intern, és a dir, adreçat a les persones que treballen a l’Administració pública.Llegeix més »

La gestió pública en el nou paradigma de la intel·ligència artificial – Xavier Marcet

En els anys noranta ens preguntàvem si n’hi hauria per a tant de l’internet que vèiem venir. Vint anys després, ja sabem que ho ha canviat gairebé tot. Ara ens tornem a fer les mateixes preguntes respecte de la intel·ligència artificial. N’hi haurà per a tant? Ho canviarà tot? Em temo que d’aquí a vint anys donarem una resposta similar a la que avui donem a internet.

Albiro que, a diferència del canvi de paradigma d’internet que va transformar absolutament el nostre entorn d’informació i comunicació, el nou paradigma del big data (dades massives) i la intel·ligència artificial també canviarà la forma com gestionem les nostres organitzacions. És a dir, com analitzem la realitat, com prenem les decisions i com les executem. Per això, té sentit parlar de “nou management”. Veurem la realitat en tota la seva complexitat. De fet, gestionar serà gestionar la complexitat. Venim d’un món complicat que produïa problemes, i anem a un món complex on predominaran els dilemes.

Aquest nou paradigma de gestió afectarà, i molt, les organitzacions públiques. D’una forma molt sintètica, aventuro alguns dels vectors que definiran el nou management públic:

Llegeix més »

Com encarem les administracions públiques catalanes el repte de la contractació electrònica? – Mercè Corretja Torrens 

El proper 9 de març entrarà en vigor la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, (LCSP) que transposa les Directives 2014/24/UE i 2014/23/UE, sobre contractació pública. La Llei té caràcter bàsic i, per tant, és d’aplicació a totes les administracions públiques.  Una de les principals novetats que introdueix és l’obligatorietat de les comunicacions electròniques en els procediments de contractació pública.

En aquest sentit, la disposició addicional 16a. de la Llei estableix els requisits que hauran de complir els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments contractuals, assenyalant, a grans trets, que no han de ser discriminatoris, han d’estar disponibles amb caràcter general i ser d’àmplia implantació, han de ser compatibles i s’ha d’evitar que l’ús d’aquests mitjans pugui restringir l’accés dels operadors econòmics al procediment de contractació.

En relació, en concret, als sistemes de comunicacions i per a l’intercanvi d’informació i emmagatzematge d’informació, s’ha de garantir la integritat de les dades de forma raonable i, pel que fa a les aplicacions per a les comunicacions i notificacions, s’ha de poder acreditar la data i hora de l’enviament o posada a disposició, la de la recepció o accés per l’interessat, la integritat del seu contingut i la identitat del remitent.  La disposició addicional 17a. especifica amb més detall els requisits exigibles a les eines i dispositius de recepció electrònica de documents.Llegeix més »

La mentoria, una experiència viscuda – Jordi Sort i Mireia Plana

Una de les tasques més difícils a què una persona es pot enfrontar en la seva vida professional és la de liderar un equip, gestionar persones que treballen per complir uns objectius. I sovint, quan s’hi arriba, un s’hi troba molt sol, amb dubtes i incerteses que anem resolent amb la pràctica i amb els èxits i els errors, errors que a vegades podem pagar cars.

D’altra banda, moltes vegades s’ha comentat que a l’Administració hi ha un problema greu de transmissió del coneixement. La mitjana d’edat actual dels treballadors de la Generalitat és alta, i quan aquesta generació que ha acumulat experiència i coneixement es jubili, hi ha d’haver persones prou preparades per continuar la tasca amb un grau d’excel·lència al més alt possible, com requereix el servei públic.

Per això, quan a l’Escola es va proposar el programa de mentoratge, el vam trobar molt interessant i ens hi vam llençar de ple. Els que signem aquest escrit, mentor i mentorada, hi vam trobar de seguida les virtuts. El mentor, perquè anys enrere va experimentar aquesta “soledat”i va pensar que la seva experiència podia ser útil per facilitar a nous subdirectors no caure en els mateixos errors. La mentorada, perquè amb una nova responsabilitat al davant, l’aportació d’un veterà que li fes veure els esculls amb què es podia trobar representava sens dubte una gran ajuda.

El desenvolupament del programa és senzill i no es fa gens feixuc. En un termini de 6 mesos, mentor i mentorat es comprometen a trobar-se 6 vegades i estableixen un pla de treball mínim, que després sobre la marxa es pot anar adaptant a les necessitats que vagin sorgint. L’agrupació per parelles, però, no és casual, i aquí és on l’Escola hi intervé. Amb la inscripció al programa, els participants responen un qüestionari que dóna pistes sobre quines poden ser les parelles que millor es poden entendre, tant pel que fa a àrees d’expertesa com a maneres de ser i de fer. Durant el programa, un equip de tècnics està al servei de les parelles per a resoldre dubtes o qualsevol qüestió que es plantegi, i al final es fa un balanç de resultats.

Podem dir que, després d’aquesta primera edició, el resultat ha estat molt satisfactori. Tenir un espai on poder desplegar tots els dubtes i les preocupacions amb total llibertat, poder discutir aspectes comuns a qualsevol lloc directiu, compartir vivències, experiències i també eines i documents ha estat molt enriquidor no solament per al mentorat, sinó també per al mentor. En el nostre cas, podem dir que tots dos hem après molt l’un de l’altre, i ara ens mantenim com a referents en els nostres respectius espais. Si teniu la possibilitat d’accedir a aquest programa, no dubteu a provar-ho!

 

Jordi Sort Miret

Sub-director general de Programació Financera del Sector Públic Instrumental i de les Inversions
Departament de la  Vicepresidència i d’Economia i Hisenda

 

Mireia Plana Franch

Sub-directora general de Memòria, Pau i Drets Humans
Departament Afers, Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència

 

El sector público ante el paradigma de innovación y ciencia abiertas: retos y oportunidades – Albert Castellanos

Los rápidos avances tecnológicos han conllevado una ruptura tecnológica y, sobre todo, cultural. Internet, las redes digitales y la generalización del uso de las TIC han comportado una revolución en la manera de acceder a la información y a los servicios y en la manera en que se relacionan los diferentes actores de la sociedad, y también la Administración pública, con la ciudadanía. Los grandes retos que tenemos como sociedad, aquí y en todas partes (paro, cambio climático, envejecimiento de la población, etc.) piden de los gobiernos nuevas respuestas, más innovadoras y más eficaces.

En un entorno rápidamente cambiante, en una sociedad con retos cada vez más complejos, los gobiernos y el conjunto del sector público solo serán motor de cambio hacia un modelo económico más sostenible e inclusivo si son capaces de liderar el desarrollo de estas nuevas respuestas a los retos de la sociedad. Y lo que tenemos que entender es que el liderazgo tiene que nacer del convencimiento que las respuestas las tenemos que encontrar entre todos. ¡Y es que cada vez queda más obsoleta aquella visión del sector público como proveedor de soluciones mágicas a cualquier problema!Llegeix més »