The Public Administration and the Open Innovation and Science Paradigm: Challenges and Opportunities – Albert Castellanos

xarxes1 comentari

Rapid technological advances have brought about a technological and, especially, cultural rupture. Internet, the digital networks and the widespread use of ICTs has caused a revolution in the way we gain access to information and services, and in the way that different social actors and governments interact with citizens. The great challenges that face us as a society, here and everywhere (unemployment, climate change, ageing of the population and so on) require governments to implement new, more innovative and more effective responses.

In a rapidly changing environment, and in a society faced by increasingly complex problems, governments and the public sector as a whole can only become a driver of change towards a more sustainable and inclusive economic model if they can lead the development of these new responses to societal challenges. And what we must understand is that this leadership must spring from the conviction that we need to find the answers collectively: the idea of the public sector as the provider of magical solutions to all problems is becoming more and more obsolete!

Llegeix més »

El sector públic davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats – Albert Castellanos

xarxes2 comentaris

Els ràpids avenços tecnològics han comportat una ruptura tecnològica i, sobretot, cultural. Internet, les xarxes digitals i la generalització de l’ús de les TIC han comportat una revolució en la manera d’accedir a la informació i als serveis i en la manera que es relacionen els diferents actors de la societat, i també l’Administració pública, amb la ciutadania. Els grans reptes que tenim com a societat, aquí i arreu (atur, canvi climàtic, envelliment de la població, etc.) demanen dels governs noves respostes, més innovadores i més eficaces.

En un entorn ràpidament canviant, en una societat amb reptes cada vegades més complexos, els governs i el conjunt del sector públic només podrà esdevenir motor de canvi cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu si és capaç de liderar el desenvolupament d’aquestes noves respostes als reptes de la societat. I el que ens cal entendre és que el lideratge ha de néixer del convenciment que les respostes les hem de trobar entre tots. I és que cada vegada queda més obsoleta aquella visió del sector públic proveïdor de solucions màgiques a qualsevol problema!

Aquest ‘lideratge cooperatiu’ només el podrem exercir des de la pluridisciplinarietat i la pluridepartamentalitat i en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i l’aplicació dels coneixements i les capacitats dels diversos actors del territori per resoldre reptes de la societat genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques, potenciar la competitivitat de les empreses i el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: Sisena sessió del curs: sessió de síntesi, a càrrec de la Dra. Núria Serrat.

xarxes1 comentari

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

Conclusions del curs

La sessió de síntesi o tancament del curs es va idear per poder fer participar l’alumnat en les conclusions del curs. Es tractava de cercar un mètode participatiu que permetés als participants ser els protagonistes reals del resultat obtingut durant la dinàmica de grups. Per això es va pensar en els materials anomenats Manual Thinking.

Manual Thinking és una eina que permet organitzar pensaments, idees i processos, i busca treballar idees d’organització i la creativitat de manera activa i directa. És un molt bon instrument per al treball en grup que contribueix a: aprendre i entendre millor una situació amb la possibilitat d’afegir relacions, categories i jerarquies; prendre decisions, de manera que es pugui recollir informació de manera organitzada i així generar una vista panoràmica d’una situació ajudant a prendre decisions; i contribueix a la trobada de solucions, de manera que es treballa de manera proactiva incorporant idees i alternatives, vinculant idees de manera gràfica. Aquest mètode fou creat per facilitar la tasca de Ferran Adrià durant els seus processos creatius i s’ha demostrat que és una eina molt útil per a qualsevol tipus d’organització.

La sessió de síntesi fou facilitada per la Dra. Núria Serrat, Departament de Didàctica i Innovació Educativa de la Universitat de Barcelona.

La sessió fou preparada prèviament a través de dues reunions: una primera entre l’equip de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (amb la Sra. Eulàlia Pla, la Sra. Tània Fernández i la Sra. Anna Arriaga) i la Sra. Mònica Sabata del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, una segona reunió entre la Sra. Sabata i la Dra. Núria Serrat per tal de concretar la sessió de treball.

Per decidir l’enfocament de la sessió de síntesi, la Sra. Sabata va preparar un primer document en què es recollien les idees força de les sessions prèvies i es plantejaven algunes vies de treball per a la sessió de tancament. El resum de les idees força que es recollien en aquest document són les següents:

Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: La coherència entre el pensament polític i el servei públic (Dr. Quim Brugué)

xarxes1 comentari

“L’administració pública és el braç executor de la política. Per això cal polititzar-la i democratitzar-la”

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona 

“La vinculació de les idees amb el servei públic és molt interessant. I és que sovint el pensament polític s’ha quedat tancat a les aules i el que fa referència a l’administració pública n’ha quedat separat”, afirmava el Dr. Quim Brugué tot just començar la sessió. I continuava fent una sentència que -sens dubte- va ser el context de tota la seva intervenció: “L’administració és el braç executor de la política. Com que enmig de la política i l’administració pública hi trobem la democràcia, hem de dir que si ajuntem les diferents peces aconseguirem una visió molt més integral”.

En aquest sentit, molt sovint, aquest mapa mental entre l’administració pública i la política s’ha traduït en forma de metàfora afirmant que l’administració pública és la màquina o bé que la relació entre totes dues es defineix dient que va “de la barra del bar a la taula del cafè”. I és que el que succeeix és que aquestes metàfores assenyalen la gran paradoxa: a l’acadèmia es pot parlar molt de participació però quan arribes a una administració on has d’executar polítiques públiques cal combinar-les totes dues: promoure la participació i els espais deliberatius i, al mateix temps, aplicar les polítiques públiques.Llegeix més »

Obrint Finestres 2017: Per a què serveix l’administració pública? (Dr. Agustí Colomines).

xarxes3 comentaris

“L’administració pública ha d’estar inspirada en la vocació de servei”

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona

La intervenció del Dr. Agustí Colomines durant la quarta sessió del curs Obrint Finestres va iniciar-se amb una pregunta clau: avui l’administració pública compleix la missió per a la qual va ser pensada en el seu dia? Sembla evident que no. I és que de la mateixa manera que el món canvia també ho fa l’administració.

“Comencem amb una mica d’història”, va afirmar Colomines, per fer un dibuix curt, però aclaridor, del naixement de l’administració pública amb dues idees:

 

Primera idea: l’administració pública va néixer amb la constitució dels estats contemporanis, deixant enrere una estructura jerarquitzada de l’època feudal (de persona a persona) i tendint a una organització que estableix la relació entre un individu constituït en ciutadà i un ens, que és l’estat, que ha de garantir la igualtat, l’equitat i els serveis. A l’època feudal, hi havia un element d’arbitrarietat que preponderava: el poder que emanava del senyor cap al vassall. En canvi, amb l’estat i l’aparició de l’administració aquesta arbitrarietat desapareix. No en va, existeix la necessitat de crear un instrument que faci que tots els ciutadans siguin considerats iguals. Més tard, amb la revolució francesa, la idea s’expandeix. A l’actualitat, parlem de servei públic, que sembla un concepte molt més adequat per retratar-lo.Llegeix més »