Els reptes de la gestió documental a les administracions públiques catalanes

xarxes3 comentaris

Aquest article a l’eapc blog es publica en el marc del Dia Internacional dels Arxius, que se celebrarà el pròxim 9 de juny de 2017

Els passats 4, 5 i 6 de maig es va celebrar a Reus el XVI Congrés d’Arxivística i Gestió de Documents de Catalunya, amb el títol “La gestió documental: el futur (és) ara”.

Aquest Congrés de caràcter internacional va constituir un espai de trobada biennal per a compartir experiències, nous coneixements i analitzar els principals reptes de l’arxivística i la gestió documental. En la trobada d’enguany es van fer interessants ponències, taules rodones i sessions participatives que van permetre fer una valoració de la gestió documental del present i del futur de l’arxivística a Catalunya i d’arreu del món.Llegeix més »

Construint els pilars per a la reforma horària – Meritxell Masó

xarxesDeixa un comentari

Reforma horària

L’Administració de la Generalitat ha de ser un agent clau i un element transformador en el projecte de reforma horària

El Govern de la Generalitat de Catalunya està absolutament compromès amb el projecte de reforma horària i plenament convençut dels beneficis de tot tipus (econòmics, socials, culturals, de salut, etc.)  que ha de comportar, i l’Administració de la Generalitat ha de ser un agent clau i un element transformador en aquest cas.

Cal veure el projecte com un canvi de tendència, que exigeix una visió a mitjà i a llarg termini i un treball constant —diari i no sempre visible ni mediàtic—, envers els objectius que s’han d’assolir. És cert que hi ha elements del projecte que tenen un impacte més immediat, com la modificació dels horaris dels treballadors públics, aspecte en el qual estem abocats i que exigeix la necessària complicitat dels agents socials. Però a partir d’aquest element referit a l’horari, si el paper que volem assumir com a Administració és el d’impulsor i motor de transformació, cal que ho abordem amb una visió estratègica.  Per aquest motiu, considerem cabdal anar més enllà i integrar la reforma horària en tots i cadascuns dels projectes i els processos d’innovació i de reforma de l’Administració.

És per això que entenem que no s’ha de concebre la reforma horària com un mer ajustament dels hàbits horaris dels servidors públics, sinó que cal analitzar-ne i avaluar-ne l’impacte respecte de la millora de la qualitat dels serveis públics que es presten a la ciutadania i de quina és la seva contribució a l’interès públic.

La reforma horària en l’Administració ha d’anar més enllà de canvis en els horaris de treball. Ha d’anar lligada al canvi de paradigma que suposa passar d’una Administració burocràtica a una Administració del coneixement. I per això, la reforma horària s’ha d’integrar en els projectes d’innovació i de modernització de l’Administració i els ha d’impregnar.

I tot això perquè la reforma horària en l’Administració no s’esgota, ni es pot esgotar, en els servidors públics, sinó que s’ha de projectar en el conjunt de la societat.

I això només serà possible si som capaços de demostrar que uns horaris més racionals en el sector públic no només serveixen per a millorar el benestar i les condicions de treball del servidor públic, sinó que contribueixen a incrementar-ne la productivitat i a enfortir-ne el compromís envers el servei públic i l’interès general. En definitiva, per generar i mantenir un nou marc de confiança amb la ciutadania a la qual servim.

Meritxell Masó i Carbó  
Secretària d’Administració i Funció Pública

La Gran Barcelona – Mònica Sabata

xarxesDeixa un comentari

L’any 1964 Bob Dylan escrivia i afirmava que “els temps estan canviant”. Ho feia amb paraules que encara avui són escaients: “The line it is drawn/ The curse it is cast/ The slow one now will later be fast/ As the present now will later be past/ The order is rapidly fading/ And the first one now will later be last/ For the times they are a-changing”. I així, hem vist com durant els darrers anys moltes qüestions que semblaven estar consolidades sense cap mínima possibilitat de transformació han girat com un mitjó. Això és el que està succeint amb les ciutats i el concepte que en tenim. I és que les urbs, com a espais on es desenvolupa la política de proximitat, han esdevingut espais de canvi imparable. Algunes més que d’altres, evidentment, però en el global podem afirmar que el cas de Barcelona és prou paradigmàtic: el pas de la Barcelona tancada al mar a la Barcelona dels Jocs Olímpics va ser molt notable, així com també va ser-ho l’aposta de transformar un barri antigament industrial en un districte destinat a la innovació anomenant-lo 22@. Tanmateix, totes aquestes metamorfosis ja estan plenament integrades i ara és el moment de parlar del futur. I és que, a més del pas del temps, hi ha hagut dos fets que han marcat fortament aquesta ciutat: el procés i la crisi econòmica. I per això, hi ha qui defensa un nou concepte, el de la gran Barcelona, el qual suposa un canvi de paradigma i un salt important en tot allò que fa referència al relat que fins ara hem vinculat a la ciutat. Per parlar-ne aquest segon diàleg va comptar amb el Sr. Miquel Àngel Escobar (delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Barcelona) que només començar va afirmar que “no es tracta d’una proposta tancada que vulgui excloure cap identitat” i el Dr. Joan Gabriel Burguera (cap d’estudis del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona) que defensava que “cal construir un relat perquè hi ha un treball de l’àrea metropolitana que no qualla amb l’imaginari col·lectiu”. Però anem a pams i parlem-ne amb calma.Llegeix més »

 “Effective leadership and emotional intelligence” – Ron Humphrey

xarxes2 comentaris

There are many factors that influence employee’s job satisfaction. Pay, benefits, co-workers, location, the type of work done, even the room temperature can make a difference. However, leaders make a huge difference in whether employees like their jobs or not. As the adage states, employees don’t quit their jobs, they quit their bosses. A good leader can motivate employees to achieve outstanding results. A bad leader can do the reverse, and prompt dissatisfaction, mass turnover, poor performance, strikes, and even sabotage. We can draw upon our emotional intelligence to improve employees’ job satisfaction, task performance, and organizational citizenship behaviours. Research has provided solid evidence that emotional intelligence is important to both job satisfaction and leadership.

The workplace can be a frustrating place. Problems both big and small crop up every day. When problems occur, employees may feel frustrated, demoralized, and downhearted. Leaders may also feel the effects of the work problems and be irritated. Naturally, leaders may sometimes take their frustrations out on their employees, which would make the employees even more frustrated and distracted, and unable to focus on their work tasks. Both subordinates and leaders can experience emotional hijacking, which occurs when our emotions overwhelm our rational thought processes, and we respond to events with anger, fear, or panic. Emotional intelligence helps leaders avoid emotional hijacking. Recognizing “trigger points” early on, before the emotional hijacking is well underway, is a key to remaining calm and in control.Llegeix més »

Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat de Catalunya. Primer premi de Polítiques sectorials i serveis finalistes de la 3a edició dels Premis Alfons Ortuño – Agustí París i Roig

xarxesDeixa un comentari

El Sistema d’Informació Geogràfica Corporatiu de la Generalitat és una plataforma per compartir i publicar capes d’informació geogràfica generades pels diferents organismes de la Generalitat. És un sistema d’informació transversal que permet visualitzar i relacionar dades de temàtiques diferents en un únic mapa, amb informació actualitzada i oficial.  El Departament de Territori i Sostenibilitat és el promotor d’aquesta plataforma d’àmbit de tota la Generalitat.

Les reestructuracions de departaments solen portar inherents problemes tecnològics i d’interoperabilitat d’informació. Això va succeir al Departament de Territori i Sostenibilitat amb la reestructuració de departaments de la Generalitat aprovada pel Decret 200/2010 de 27 de desembre, quan es va constituir amb la unió del Departament de Política Territorial i Obres Públiques amb part del Departament de Medi Ambient i Habitatge. El nou Departament es va trobar amb dos sistemes d’informació geogràfica (SIG) tecnològicament diferents que provocaven problemes d’accessibilitat a la informació, perquè continuaven funcionant com a sistemes separats.Llegeix més »