Com encarem les administracions públiques catalanes el repte de la contractació electrònica? – Mercè Corretja Torrens 

El proper 9 de març entrarà en vigor la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, (LCSP) que transposa les Directives 2014/24/UE i 2014/23/UE, sobre contractació pública. La Llei té caràcter bàsic i, per tant, és d’aplicació a totes les administracions públiques.  Una de les principals novetats que introdueix és l’obligatorietat de les comunicacions electròniques en els procediments de contractació pública.

En aquest sentit, la disposició addicional 16a. de la Llei estableix els requisits que hauran de complir els mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procediments contractuals, assenyalant, a grans trets, que no han de ser discriminatoris, han d’estar disponibles amb caràcter general i ser d’àmplia implantació, han de ser compatibles i s’ha d’evitar que l’ús d’aquests mitjans pugui restringir l’accés dels operadors econòmics al procediment de contractació.

En relació, en concret, als sistemes de comunicacions i per a l’intercanvi d’informació i emmagatzematge d’informació, s’ha de garantir la integritat de les dades de forma raonable i, pel que fa a les aplicacions per a les comunicacions i notificacions, s’ha de poder acreditar la data i hora de l’enviament o posada a disposició, la de la recepció o accés per l’interessat, la integritat del seu contingut i la identitat del remitent.  La disposició addicional 17a. especifica amb més detall els requisits exigibles a les eines i dispositius de recepció electrònica de documents.Read More »

La nova legislació bàsica de contractes del sector públic i el seu impacte a Catalunya – Mercè Corretja Torrens

El passat 27 de setembre el Senat ha aprovat el projecte de llei de Contractes del Sector Públic pel qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives 2014/23/UE i 2014/24/UE sobre contractació pública i a l’octubre, molt previsiblement, el Congrés aprovarà definitivament la nova Llei de Contractes del Sector Públic. Recordem que es tracta d’una norma bàsica i, per tant, aplicable a tot l’Estat, sens perjudici dels diferents desenvolupaments i concrecions que en puguin fer les Comunitats Autònomes. També cal recordar que portem un retard de més d’un any respecte del termini previst pel dret europeu per dur a terme aquesta transposició, que va finalitzar el 18 d’abril del 2016, i que la majoria d’estats europeus amb economies avançades, des del Regne Unit a França, Dinamarca, Holanda,  Itàlia o Alemanya, ja fa temps que estan aplicant les anomenades Directives de quarta generació.

Són moltes les expectatives i les crítiques que fins ara ha generat el projecte de llei estatal des que va iniciar la seva tramitació l’octubre del 2016. Cal destacar en aquest sentit que és un text força continuista respecte de l’actual i això es reflecteix tant en l’estructura i en el grau de detall del projecte com en el seu contingut. A grans trets, es manté la distinció actual entre contractes harmonitzats i no harmonitzats, als efectes de la seva subjecció al dret europeu, i també la distinció en tres nivells d’aplicació de la legislació de contractes (tot mantenint les instruccions internes per als anomenats poders no adjudicadors, però amb restriccions).

En relació als tipus contractuals, les principals novetats són la supressió del contracte públic-privat i el canvi en la configuració del contracte de gestió de serveis públics (per aplicació de la Directiva 2014/23/UE), que queda substituït pel nou contracte de concessió de serveis caracteritzat per la transferència de risc al contractista. Pel que fa als procediments contractuals, es mantenen els procediments existents i es regulen els nous procediments previstos a les directives: l’associació per a la innovació i el sistema dinàmic d’adquisició, així com dos procediments simplificats.Read More »

La contractació pública com a eina de transformació social: el primer pas cap a un nou sistema – Mercè Corretja

infotranspLes anomenades directives europees de “quarta generació” en matèria de contractació pública han comportat un canvi de paradigma en la mesura, que per primera vegada, el dret europeu contempla la contractació pública com a estratègia per fomentar objectius socials, mediambientals, de suport a la petita i mitjana empresa i a la innovació.

L’aplicació d’aquestes directives a les Administracions de Catalunya és doncs, necessària i imprescindible, i més quan l’Estat espanyol no ho ha fet dins del termini de dos anys previst per les pròpies directives. En conseqüència, el Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret-Llei 3/2016 de Mesures Urgents en matèria de contractació pública, amb l’objectiu d’establir un marc legal que doti de seguretat jurídica i de transparència la compra de béns i serveis per les administracions públiques catalanes i, al mateix temps, els permeti desenvolupar polítiques públiques a través de la contractació, introduint objectius socials i mediambientals i facilitant l’accés de la petita i mitjana empresa a la contractació pública.Read More »