El dret a un futur il·lusionant – Albert Cañigueral Bagó

Cap a la part final de la seva presentació, i coincidint amb part del títol de la sessió, Raúl Oliván fa un al·legat pel dret al futur: “El dret de construir col·lectivament el futur. El dret d’aprendre junts. El dret de caminar junts cap a un futur concertat, plural i inclusiu. El dret a un futur il·lusionant”.

En moments molt complicats, com els actuals, costa plantejar-se futurs il·lusionants. El futur és més aviat paralitzant. Com descriu Marina Garcés amb el concepte de condició pòstuma ja pensem en el futur en termes de “temps de descompte”: Fins quan tindré parella? Fins quan tindré feina? Fins quan farem veure que creiem en la democràcia?Llegeix més »

La regulació de la participació ciutadana a debat – Andrea Conte Santiago

Font: Pixabay. Autoria: geralt

L’Avantprojecte de llei de participació ciutadana, que ha estat objecte d’una sessió de debat el 7 de març passat, inclou alguns reptes de caràcter jurídic sobre com regular la participació o, més ben dit, com la regulació sobre participació pot ajudar a crear les condicions necessàries perquè tota la població pugui incidir de manera efectiva en les polítiques públiques. A l’espera de poder disposar dels resultats de la sessió de debat i en relació amb les qüestions plantejades, assenyalem a continuació alguns punts forts i alguns punts febles de la norma que es proposa, amb la voluntat d’aportar elements per a la reflexió que seguirà els propers mesos.Llegeix més »

El nou model d’Informe d’execució i de Memòria anual – Equip del Servei de Qualitat i Suport Tècnic de l’EAPC

El gran volum de dades relacionades amb les activitats formatives, la diversitat de fonts i canals de procedència d’aquestes i les eines que tenim al nostre abast ens han fet replantejar la manera com les posem a disposició de les persones que puguin estar interessades en la seva lectura i/o anàlisi.

Com a resultat d’aquesta reflexió hem actualitzat els formats i continguts, tant de l’Informe d’execució com de la Memòria anual de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC). La connexió de la base de dades amb l’eina que ens permet construir un visor ens ha permès fer-los més entenedors, dinàmics i agradables de llegir.Llegeix més »

Els principis bàsics del govern obert

L’avenç d’internet i el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació, no només ha servit com una nova forma d’entendre la nostra vida quotidiana, sinó que ha estat un avenç en tots els nostres àmbits, fins i tot en la gestió dels poders públics, ja que ens ha portat a una nova forma de relacionar els ciutadans i els governs.

Encara que ens resulti estrany, el concepte de govern obert no és nou, va ser a finals dels anys 70 quan va aparèixer, per primera vegada i de manera oficial, a l’espai polític britànic. Originàriament, el govern obert es referia a qüestions relacionades amb el secret de govern i a les iniciatives per a “obrir les finestres” del sector públic cap a l’escrutini ciutadà, amb l’objectiu de reduir l’opacitat.

Actualment, però, es tracta d’un dels fenòmens més disruptius, controvertits i apassionants en el debat sobre la pràctica política, la gestió pública i l’enfortiment democràtic.

El Govern obert permet obrir la gestió dels assumptes públics als ciutadans, de manera que aquests puguin: d’una banda tenir un major coneixement, informació i control sobre les actuacions dels polítics i gestors públics i, de l’altra, intervenir, col·laborar i participar en aquesta gestió, recuperant així la proximitat entre la gestió pública i les polítiques públiques i els ciutadans. Un govern obert és aquell que entaula una constant conversa amb els ciutadans per tal de sentir el que ells diuen i sol·liciten, que pren decisions basades en les seves necessitats i preferències, que facilita la col·laboració dels ciutadans i funcionaris en el desenvolupament dels serveis que presta i que comunica tot el que decideix i fa de forma oberta i transparent.Llegeix més »

#eapcOpenLab: Confianza y gobierno abierto – gobierno abierto y confianza: explorando conexiones – Cecilia Güemes y César Nicandro Cruz-Rubio

Esta breve post se escribe a propósito del seminario #EAPCOpenLab, en donde abordaremos el vínculo entre confianza y gobierno abierto.

Las estrategias de transparencia, participación y rendición de cuentas que arriban de la mano del gobierno abierto son promesas para quienes buscan reconstruir la confianza de la ciudadanía en el sector público. A su vez, la confianza es una necesidad primaria para la realización y funcionamiento del gobierno abierto, especialmente, en lo que refiere a la participación ciudadana y la búsqueda colaborativa de soluciones a problemas complejos.

Se podría pensar que la prestación de servicios públicos y el desarrollo e implementación de las políticas públicas bajo los principios del gobierno abierto son vías clave para mejorar la confianza ciudadana en las instituciones públicas, y que a su vez, su adecuada implementación precisa al mismo tiempo de elevadas dosis de confianza para ser efectivas y socialmente relevantes. Dicho de otra forma, la existencia de confianza se torna en (una) causa que podría explicar el éxito de las iniciativas de apertura, y es ese éxito de dichas iniciativas, al mismo tiempo el que detona la generación o fortalecimiento de la confianza.

I. Desconfianza e instituciones

Los funcionarios y servidores públicos son actores que están en la mira ciudadana. La desconfianza podría ser la norma antes que la excepción Los burócratas son ineficientes, lentos, poco innovadores, y muchas veces corruptos. Esta afirmación podría ser suscrita por la mayoría de las personas que conocemos y  rubricada por datos de encuestas. La percepción de la administración pública, es que es algo feo y malo de lo que nadie quiere hablar, salvo que esté uno enojado y quiera usar la palabra para insultar para referirse a algo farragoso, lento, inútil o ineficiente. Sí, así es, nos referimos a la palabra – palabrota- “burocracia”.Llegeix més »