Amb el canvi d’any arriba el moment de tancaments vénen èpoques de tancaments anuals i de fer valoracions de com ha anat el darrer exercici: assoliment d’objectius estratègics i operatius, compliment del pressupost, analitzar desviacions i preparar, com cada any, les “maleïdes” memòries d’activitats.
L’adjectiu de “maleïdes” correspon a la feina que comporta recollir i aportar tot el que s’ha fet durant aquest període, obtenir dades, fer gràfics, aportar les valoracions corresponents, i tota una feinada que tant les unitats finalistes com les àrees d’organització duen a terme sense tenir molt clar l’impacte que té elaborar la memòria, tant dins de les organitzacions com per a la ciutadania.
Tot i això, les memòries anuals d’activitat compleixen, o complien, dues funcions bàsiques: explicar la gestió que s’ha fet i tenir dades i informació que permeten planificar el futur i prendre millors decisions en la gestió pública.Llegeix més »
La nova legislació sobre transparència i accés a la informació a Catalunya ha provocat canvis culturals de primer nivell. Aquesta ha estat una de les afirmacions més pronunciades d’ençà de l’entrada en vigor de la llei de transparència catalana al desembre del 2014. Han estat dos anys intensos des de tots els punts de vista. Les administracions catalanes han pres una consciència altíssima de la necessitat de posar a disposició dels ciutadans tota aquella informació de què disposen. Els responsables polítics i tècnics han pres nota de les peticions ciutadanes, cada vegada més insistents. Però encara hi ha molta feina a fer. I això passa perquè accedir a la informació no és simplement un requisit legal sinó, sobretot, la voluntat de reestructurar tots els sistemes de producció, gestió i difusió d’aquesta informació. De la petició legal a l’exercici pràctic hi ha un llarg camí que implica canvis en la manera de treballar i canvis organitzatius que permetin proveir millor la informació sol·licitada. Teoria i praxi es posen finalment en marxa i provoquen una reestructuració fins i tot del marc mental en què els treballadors públics afronten el seu dia a dia. Aquesta nova manera de fer, però, no és tan nova com molta gent es pot arribar a pensar i té certs precedents.
Aquest article forma part de la sessió que es farà el proper 13 de desembre a l’EAPC amb el títol “eapcOpenLab: per què la ciutadania ha de fer servir les dades obertes?” a càrrec de Lourdes Muñoz, ponent de la sessió i autora del post. Si voleu venir encara hi ha places disponibles. Més informació i inscripcions 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.