
L’any 1914, la Mancomunitat de Catalunya va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot Catalunya amb la idea d’estendre la cultura i la formació per tot el país. En la redacció d’aquest projecte hi va tenir una presència destacada Eugeni d’Ors. El juliol de 1915 ja es van obrir les quatre primeres biblioteques a Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot, i a la tardor naixia l’Escola Superior de Bibliotecàries.
Aquest va ser un dels molts projectes de país engegats per la Mancomunitat, un gran projecte gràcies al qual avui Catalunya disposa d’una infraestructura digna d’un Estat modern: una biblioteca nacional, la Biblioteca de Catalunya, una xarxa de 370 biblioteques públiques i més de 3 milions d’usuaris, una xarxa de biblioteques universitàries amb fons de gran valor i una xarxa de biblioteques especialitzades que, a més, donen servei d’alt valor tècnic, entre les quals podem trobar la biblioteca de l’EAPC.
Les biblioteques són un actiu fonamental en la societat de la informació i l’economia del coneixement. El concepte de xarxa de què parlem avui és tradicional en l’àmbit de les biblioteques, que funcionen en grans xarxes de centres sectorials, nacionals i internacionals i en catàlegs oberts que contenen la referència de tots els documents del món disponibles en cada matèria. A més, són un exemple de democratització del coneixement, ja que faciliten l’accés gratuït i universal i promouen un ús de la informació col·lectiu i obert.
En el cas de les biblioteques especialitzades com la de l’EAPC, ofereixen de manera proactiva suport directe a alumnes inscrits en cursos, demostrant així que són una peça clau en el procés formatiu.
Sou usuaris habituals de les biblioteques? Quina opinió en teniu? Esperem les vostres recomanacions i opinions!