Aquest article s’ha escrit en el marc del Seminari sobre nous models d’aprenentatge per a
reponsables i gestors de formació que s’està realitzant a l’EAPC durant el 2016
Darrerament han caigut a les meves mans diversos articles, post, comentaris relacionats amb la innovació, amb el talent, amb l’emprenedoria, amb les xarxes de treball col·laboratiu , amb les bones pràctiques en creació i gestió del coneixement. És veritat que tots aquests temes són diferents però tots ells tenien un punt en comú, l’Administració Pública. Tots tractaven el tema dins de l’Administració Pública.
Fins ara era un tema al que hi havia dedicat una atenció colateral, però és cert que moltes coses s’estan movent, i movent a l’Administració Pública, ja són paraules majors. Tots estem immersos en la era digital, volem més flexibilitat i, en algunes matèries més especialització. Totes aquestes noves necessitats, conformen uns nous sistemes d’aprendre.
Ja s’ha dit que la transformació que comporta la presència de noves tecnologies solament és comparable a la que va suposar la invenció de la impremta en temps de Gutemberg. I això, també, afecta a la forma en que adquirim coneixements i aptituds per a professionalitzar-nos. Els treballadors de l’Administració d’avui, en la seva gran majoria, ens hi hem trobat en aquesta era digital i, estem aprenent a desenvolupar-nos-hi. Tot i així, estem demanant ja, encara que tímidament, noves formes d’aprendre. El que si serà o potser ja és un repte per tots els que ens dediquem a la formació a l’Administració Pública és formar a les persones que ingressen a l’Administració i que segurament, per edat, s’han desenvolupat en uns entorns i aprenentatges diferents. Avui , nosaltres, les unitats de formació, estem, majoritàriament, oferint formació en models d’aprenentatge més tradicionals.
És ben segur que la formació presencial (cursos, recursos didàctics i explicacions per part del docent) no desapareixerà totalment però crec que, poc a poc, seran substituïts per mètodes d’aprenentatge en que l’experiència tindrà un pes determinant.
La innovació en el sector públic no és nova. Sempre han sortit diferents veus, que plantegen i parlen de reptes, de noves metodologies, de discurs tècnic en la manera en com s’aborda la formació en aquest sector. En el procés de transformació de moltes Administracions Públiques, de la introducció de nous models d’aprenentatge es desprèn, també, la gestió del coneixement. I, tots els que estem o formem part d’aquest curs, estem implicats en donar aquest impuls, treballem i estem aprenen per avançar en aquests nous models d’aprenentatge. He vist uns treballadors públics motivats per la innovació, per la renovació per canviar i millorar. Amb ganes i amb passió per la seva feina.
El que he vist, només, a la primera classe d’aquest curs, contrasta amb les diferents mirades que alguns autors tenen de la Funció pública. Parlen d’una “Funció Pública estancada” com “d’aigua estancada”, aquest és el títol d’un Post de Rafael Jiménez Asensio. Amb aquesta metàfora volen descriure una Administració paralitzada, en que la mobilitat o l’adequació als nous temps es, avui per avui, inexistent. Tot va molt de presa, a gran velocitat i la funció pública te molts problemes d’adaptació. En molts casos hi estic d’acord. Però, afortunadament, hi ha persones i, en són moltes, que fan de la iniciativa, la creativitat i la implicació la seva forma de relació professional.
De ben segur que la màquina és lenta però moltes de les persones que la fan funcionar tenen una actitud molt positiva davant la vida laboral i professional. I amb les persones que conformen aquest curs la transformació cap a la implementació de nous models d’aprenentatge serà possible. I tots hi guanyarem.
Magda Castro
Cap del Servei de Form. Contínua Professionalitzadora i de Selecció per a l’Administració local de l’EAPC