Etiqueta: Albert Castellanos

RIS3CAT: Challenges and Opportunities – Albert Castellanos Maduell

xarxesDeixa un comentari

In the world, in Europe, in Catalonia, we are immersed in a paradigm shift at all levels. Everything around us is changing at a dizzying pace. Rapid technological advances, Internet and the digital networks have generated a technological and cultural rupture that is affecting the most diverse sectors of society: institutional systems, power relations between groups, access to information and services, social structures, business models, research and innovation models, relations between governments and citizens and more. The great challenges that face us as a society (unemployment, population aging, climate change, etc.) urgently demand new responses.

For the 2014-2020 period, the European Union called on all regions to draw up and implement regional innovation strategies for smart specialisation (RIS3 strategies), co-financed by the European Regional Development Fund (ERDF). The objective of RIS3 strategies is to focus the economic and knowledge specialisation of regions (based on their resources, strengths and capabilities) and to promote action plans providing public support for innovation to strengthen the competitiveness of the territory and foster more sustainable and inclusive growth.

RIS3 strategies are based on open innovation models in which, besides companies, research and innovation actors and governments, citizens must also be present, as they are the main beneficiaries and users of innovations. This is particularly important in a context in which new responses to the great economic, social and environmental challenges necessarily entail changes in behaviour at both individual and societal scale.Llegeix més »

Reptes i oportunitats de la RIS3CAT – Albert Castellanos Maduell

xarxes3 comentaris

Al món, a Europa, a Catalunya, estem immersos en un canvi de paradigma a tots els nivells. Tot al nostre voltant canvia a un ritme vertiginós. Els ràpids avenços tecnològics i Internet i les xarxes digitals han comportat una ruptura tecnològica i cultural que afecta els àmbits més diversos de la societat: sistemes institucionals, relacions de poder entre col·lectius, accés a la informació i als serveis, estructures socials, models de negoci, models de recerca i innovació, relació de l’Administració pública amb la ciutadania… Els grans reptes que tenim com a societat (atur, envelliment, canvi climàtic, etc.) demanden urgentment noves respostes.

Per al període 2014-2020, la Unió Europea va demanar a totes les regions que dissenyessin i implementessin estratègies regionals d’innovació per a l’especialització intel·ligent (RIS3) que es cofinancen amb el Fons Europeu per al Desenvolupament Regional (FEDER). Les RIS3 defineixen l’especialització econòmica i de coneixement de les regions (en funció dels seus recursos, les seves capacitats i les seves habilitats) i impulsen plans d’acció de suport públic a la innovació per reforçar la competitivitat del territori i impulsar un creixement més sostenible i inclusiu.

Les RIS3 es basen en models d’innovació oberta, en els quals, a més a més de les empreses, els agents de recerca i innovació i les administracions públiques, han de ser-hi presents els ciutadans, com a principals destinataris i usuaris de les innovacions. Això és especialment rellevant en un context en què les noves respostes als grans reptes econòmics, socials i ambientals comporten necessàriament canvis de comportament a escala d’individus i de societat.Llegeix més »

El sector públic davant el paradigma d’innovació i ciència obertes: reptes i oportunitats – Albert Castellanos

xarxes2 comentaris

Els ràpids avenços tecnològics han comportat una ruptura tecnològica i, sobretot, cultural. Internet, les xarxes digitals i la generalització de l’ús de les TIC han comportat una revolució en la manera d’accedir a la informació i als serveis i en la manera que es relacionen els diferents actors de la societat, i també l’Administració pública, amb la ciutadania. Els grans reptes que tenim com a societat, aquí i arreu (atur, canvi climàtic, envelliment de la població, etc.) demanen dels governs noves respostes, més innovadores i més eficaces.

En un entorn ràpidament canviant, en una societat amb reptes cada vegades més complexos, els governs i el conjunt del sector públic només podrà esdevenir motor de canvi cap a un model econòmic més sostenible i inclusiu si és capaç de liderar el desenvolupament d’aquestes noves respostes als reptes de la societat. I el que ens cal entendre és que el lideratge ha de néixer del convenciment que les respostes les hem de trobar entre tots. I és que cada vegada queda més obsoleta aquella visió del sector públic proveïdor de solucions màgiques a qualsevol problema!

Aquest ‘lideratge cooperatiu’ només el podrem exercir des de la pluridisciplinarietat i la pluridepartamentalitat i en col·laboració amb la societat civil, els agents de recerca i innovació i les empreses del territori. La combinació i l’aplicació dels coneixements i les capacitats dels diversos actors del territori per resoldre reptes de la societat genera noves oportunitats per millorar l’eficiència i l’eficàcia de les polítiques públiques, potenciar la competitivitat de les empreses i el territori i millorar la qualitat de vida dels ciutadans.Llegeix més »

Participació ciutadana en el nou marc de l’economia col·laborativa – Albert Castellanos Maduell

xarxes1 comentari

ecocolabo

En els darrers temps, les experiències d’economia col·laborativa, basades a compartir béns i serveis entre particulars (incorporant-hi o no el pagament d’un preu i/o de part del cost), s’han fet cada vegada més presents en la nostra realitat gràcies al naixement i la difusió de plataformes tecnològiques d’intermediació a la xarxa d’internet. Aquestes experiències han esdevingut, en molts casos, elements disrup­tius de gran impacte en les relacions econòmiques i socials i han generat oportunitats i alhora reptes en relació amb la societat i el mercat, que cal abordar des de les po­lítiques públiques.

El desenvolupament tecnològic, tant en la capacitat d’accés a internet, l’existència de cada vegada més ca­nals de connectivitat i les possibilitats de tractaments de dades com en la difusió i l’aprenentatge massiu de l’ús d’internet, ha estat el catalitzador a partir del qual l’economia col·laborativa s’ha fet pre­sent en la nostra realitat.

L’economia col·laborativa es basa en l’oferta d’un particular de l’ús de béns o serveis infrautilitzats o «ociosos» per a un altre ciutadà (peer-to-peer) sense que calgui transferir-ne la propietat. Aquest paradigma, que contrasta amb l’existent en l’intercanvi econòmic de mercat actual, caracteritzat per la transferència dels drets de la propietat, fomenta l’ús compartit d’aquests béns o serveis i focalitza la determinació de la transacció econòmica en el valor d’aquest ús (que compensi els costos d’oportunitat de no utilitzar-lo o en compensi l’amortització) en comptes de en el valor del canvi.Llegeix més »

La compra pública d’innovació com a instrument de millora dels serveis públics i de foment de la innovació – Albert Castellanos

xarxes1 comentari

Banner_Compra_publica_Innovadora_735x176_tcm176-207418El passat 28 de juny, el Govern va aprovar el Pla Nacional de Compra Pública d’Innovació (CPI), que respon bàsicament a dos objectius: en primer lloc, millorar els serveis públics, i fer-los més eficients, mitjançant l’adopció de solucions innovadores per part de l’Administració Pública. I, en segon lloc, induir l’ús de la CPI com a instrument de foment de l’R+D+I a les empreses, especialment de les pimes.

Europa reconeix des de fa anys la rellevància del mercat de la contractació pública, amb un pes al voltant del 17 per cent del PIB de la Unió Europea,  per impulsar la innovació. En aquesta línia, la Directiva de la Unió Europea del 2014 sobre contractació pública estableix que els poders públics han de fer la millor utilització estratègica possible de la contractació pública per fomentar la innovació com a motor de creixement econòmic i de millora de l’eficiència i la qualitat dels serveis públics. A Catalunya, la compra pública dels Departaments de la Generalitat  i del seu sector públic l’any 2015 va ser de 2.529,11 MEUR segons les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat.Llegeix més »