Formació i expertesa: una relació impossible?

La gran part de coneixements, habilitats i actituds útils per al desenvolupament de la nostra feina no els aprenem en contextos formals (aules físiques o virtuals), sinó en les múltiples interaccions i situacions que ens brinda el dia a dia, tal com queda reflectit en els comentaris d’un post recent en aquest mateix blog. Sens dubte, la formació planificada és una bona solució per transmetre als principiants en una tasca el conjunt de coneixements i procediments clau que hi estan associats, però potser no ajuda prou a fer millor la feina a aquells que ja coneixen –perquè la fan cada dia– la tasca en qüestió.Read More »

L’aprenentatge a les organitzacions en la societat del coneixement

Knowledge. Autor: Pavanravikanth
Knowledge. Autor: Pavanravikanth

L’evolució de la societat del coneixement, Internet i les tecnologies de la informació i la comunicació estan produint canvis profunds en la manera com les persones ens organitzem i ens relacionem, tant en entorns personals com laborals. I l’impacte d’aquests canvis és especialment important en organitzacions intensives en coneixement com les administracions públiques.Read More »

Podem saber com canviem la realitat?

Qualsevol formació planificada busca canviar la realitat. Parteix del fet que cal créixer en alguna competència concreta, que cal adquirir habilitats noves i canviar pràctiques en el lloc de treball. Per tant, s’espera que aquestes pràctiques noves aportin resultats diferents, que canviïn, en la mesura que sigui possible, la realitat.

Si preguntem a qualsevol docent com ha canviat la realitat després de fer el curs que imparteix, probablement tindrà una llarga llista de petits o grans canvis possibles. Sabrà dir el que les persones podran fer de nou, explicarà com les unitats obtindran beneficis de l’aplicació dels programes formatius i podrà orientar-los per buscar les dades que ens faran falta per demostrar que els canvis han estat reals. Llavors, on és la dificultat d’avaluar l’impacte de les accions de formació?Read More »

Temps de vacances, temps d’aprendre

Decoració porta tibetana

Deixar la rutina laboral i els crits imperiosos de l’agenda de tasques de l’endemà no és sinònim de bandejament absolut de la nostra vessant professional. El parèntesi que obren les vacances d’estiu és necessari i forçós per a la consecució de les fites professionals cobejades. Ens vénen al cap tres raons:

  • Ens permet projectar la mirada més enllà de les presses i els neguits de cada dia tot perdent-nos pels viaranys on ens han dut les nostres tries: països i gent ignota que deixen de ser un punt als mapes, intimitats properes per descobrir, complicitats per encetar…
  • Ens atorga la justa perspectiva sobre el camí recorregut i el valor (o desvalor) de la feina feta.
  • Ens dóna nou alè.

I ¿què és l’aprenentatge al llarg de la vida, sinó anar trucant a noves portes per hibridar-nos, per maridar allò que som amb allò que trobem? ¿Fa que badem aquesta bella estona estiuenca davant el llibre de meravelles en permanent procés d’escriptura que és la vida?

Som-hi, doncs! Que tingueu un bon estiu! I no deixeu de comentar-nos les vostres impressions sobre el tema…