Etiqueta: recerca

El nou model d’aprenentatge i desenvolupament de l’EAPC (I): arquitectura, principis rectors i atributs – Ismael Peña-López

EAPC2 comentaris

El model d’aprenentatge i desenvolupament

El model pedagògic o el model educatiu és el pal de paller d’una institució educativa: en ell s’hi explicita i detalla com entén la seva missió la institució i, sobretot, com vol dur-la a terme. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba d’enllestir el seu primer model d’aprenentatge i desenvolupament.

D’aprenentatge perquè considerem que la missió de l’EAPC no és tant educar o formar, sinó proporcionar eines perquè el seu principal públic destinatari –els servidors públics de Catalunya– pugui aprendre: quan ho necessiti i allà on ho necessiti. I, per això, serà tan important que aprengui com que aprengui a aprendre.

De desenvolupament perquè considerem que l’aprenentatge és una dimensió dinàmica, no estàtica, i que, per tant, ha de tenir un component de planificació estratègica, al llarg de la vida. De desenvolupament, també, perquè en aquesta dimensió dinàmica l’aprenent hi ha d’anar tenint un paper cada cop més protagonista, fins al punt de passar de ser un receptor passiu del coneixement a ser ell mateix qui implementi i generi nou coneixement, a través de la innovació i la recerca.Llegeix més »

El nou model d’aprenentatge i desenvolupament de l’EAPC (II): impuls i implementació del model – Ismael Peña-López

EAPC2 comentaris

La implementació del model d’aprenentatge i desenvolupament de l’EAPC

Comentàvem a El nou model d’aprenentatge i desenvolupament de l’EAPC (I): arquitectura, principis rectors i atributs que l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba d’enllestir el seu primer model d’aprenentatge i desenvolupament, projecte cabdal de la línia estratègica d’implantar un sistema integral d’aprenentatge i desenvolupament del talent de les administracions públiques catalanes del Pla estratègic EAPC 2022-2027.

Durant la segona meitat de 2022 i primera de 2023 el model s’ha anat posant a prova progressivament mitjançant els plans sectorials de capacitació per, d’aquesta manera, contrastar la validesa del seu disseny i els fonaments del seu funcionament. En els següents mesos es procedirà a la seva implementació en diferents fases, començant per la mateixa Escola d’Administració Pública de Catalunya, l’àmbit de formació de la Generalitat i, en última instància, com a proposta de funcionament oferta obertament a tot el sistema públic català.

La manera d’implementar el model d’aprenentatge i desenvolupament (MAD) és tan important com el model mateix. Primer de tot, perquè un model pedagògic o un model educatiu és el pal de paller d’una institució educativa: en ell s’hi explicita i detalla com entén la seva missió la institució i, sobretot, com vol dur-la a terme.Llegeix més »

La recerca col·laborativa, una eina de transformació de les polítiques públiques – Elvira Riera Gil

EAPCDeixa un comentari

Durant el mes de febrer, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va oferir un cicle de sessions sobre la interacció entre la política i la ciència i sobre la recerca col·laborativa. Les presentacions i els vídeos de les sessions estan disponibles al web de l’Escola. En aquest apunt plantegem una sèrie de preguntes i reflexions sorgides d’aquestes sessions.

La política es pot basar en l’evidència científica?
Si avui féssim una enquesta per preguntar si les polítiques públiques han d’estar informades per l’evidència científica, probablement la majoria de respostes serien positives, tant si vinguessin d’acadèmics, de decisors i empleats públics, o de la ciutadania. Tot i això, les relacions entre la política (i les polítiques) i la ciència (o la recerca) no són tan clares, i a la pràctica resulten molt complexes. La gestió de la pandèmia provocada per la COVID-19 ens n’ha proporcionat prou mostres.Llegeix més »

Collaborative research, a tool for transforming public policies – Elvira Riera Gil

EAPCDeixa un comentari

The Public Administration School of Catalonia (EAPC) offered a series of sessions on the interaction between politics and science and on collaborative research during the month of February. The presentations and the videos from the sessions are available on the School website. In this post we pose a series of questions and reflections that have emerged from these sessions.

Can politics be based on scientific evidence?
If we were to conduct a survey today to ask whether public policies should be informed by scientific evidence, the majority of answers would probably be positive, whether they came from academics, decision makers and public employees or from citizens. However, the relationship between politics (and policies) and science (or research) is not that clear, and in practice it is very complex. Management of the pandemic caused by COVID-19 bears witness to this.Llegeix més »

Xarxes socials en l’àmbit de les Ciències Socials a Catalunya – Lydia Gil

xarxes3 comentaris

Als darrers anys, les xarxes socials han canviat la forma de comunicar-nos i relacionar-nos, tant en l’àmbit personal com en el professional. Aquesta revolució no podia allunyar-se del món de les ciències socials, i han estat diverses les fites aconseguides. Les xarxes van ser un factor clau en les campanyes polítiques. El President Obama va revolucionar la comunicació política apostant per les xarxes socials a la seva campanya de l’any 2008, convertint-se en un dels primers polítics amb presència a les xarxes. A l’àmbit de l’educació hem vist l’embranzida que està assolint Youtube com a eina educativa o a nivell informatiu estem vivint un canvi de tendència en la qual cada vegada més els usuaris utilitzem les xarxes socials per informar-nos sobre l’actualitat.

Dins de la comunitat científica, la penetració d’aquestes plataformes com a eina de comunicació ha estat més tímida i encara avui s’observa certa reticència. A tall d’exemple, el 2015, només un 44% dels centres del CSIC estaven presents a les xarxes socials (56 de 131) i tan sols un 22% dels grups de recerca del Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC participava a les xarxes (22 de 97). En ambdós estudis, Twitter era la plataforma preferida i l’ús del vídeo i la imatge era residual.

En aquesta entrada, coneixerem quina presència té a les xarxes socials la recerca en Ciències Socials que es fa a Catalunya.Llegeix més »