El passat dia 28 va tenir lloc a l’EAPC, la primera sessió de les tres programades sobre la reforma de la funció pública, la segona de les quals serà el proper 19 d’octubre.
Un dels ponents que hi varen participar, el Sr. Miguel Sánchez Morón, catedràtic de Dret Administratiu de la UAH, especialista en funció pública, i en el seu dia president de la comissió d’experts que va elaborar l’informe previ a l’EBEP va indicar que en la seva opinió el desenvolupament de l’EBEP havia quedat totalment paralitzat, i que en la pràctica estàvem en el mateix punt que l’any 2007.
Quant a les possibilitats d’impulsar un nou procés reformador, tenint en compte les greus dificultats pressupostàries actuals, el professor Sánchez Morón va indicar la possibilitat de centrar-se en una reforma que intentés promoure la millora de la productivitat , establint un nou equilibri entre els drets i les responsabilitats dels empleats públics.
Entre les mesures concretes que podrien ajudar en aquesta línia va assenyalar la millora dels instruments de planificació, la introducció de la direcció pública professional, l’avaluació del rendiment o les millores en els processos selectius.
Finalment, quant a la construcció de consensos a l’entorn d’aquesta reforma s’hi va mostrar favorable, tot indicant que aquesta cerca de consensos no podia condicionar el procés de canvi, i molt menys paralitzar-lo de nou.
¿També creus que el desenvolupament de l’EBEP està paralitzat com indica el ponent? ¿Ha de ser la productivitat dels empleats públics l’eix bàsic de la propera reforma? ¿N’hi ha d’altres que cal també abordar? ¿Quins són els elements de la gestió de recursos humans o de gestió pública que poden aportar millores en termes de productivitat? I en el moment actual el consens: és imprescindible o desitjable? ¿Què n’opines….? Participa-hi !!
Adjunto dos articles un de Jiménez Asensio i un altre de Longo sobre direcció pública i productivitathttp://www.ivap.euskadi.net/r61-2347/es/contenidos/informacion/autoformacion/es_com_virt/adjuntos/DIRECTIUS_CAMPALANS.pdf
http://www.elpais.com/articulo/carreras/capital/humano/productividad/funcionarios/elpepueconeg/20101121elpnegser_6/Tes
[…] els comentaris d’un participant a l’entrada anterior de l’EAPC sobre reforma de la funció pública , es comentava que “…En la reforma de la funció pública el gran repte és passar de les […]
En la reforma de la Funció Pública el gran repte és passar de les propostes teòriques a la pràctica diària. Responsabilitats i drets dels empleats públics, planificació, direcció pública professional, etc. són elements necessaris per implementar eficientment les polítiques públiques. Tenir clar quins llocs de treball de la Funció Pública han d’estar ocupats per professionals amb “perfil tècnic” i quins amb “perfil polític” crec que és una altra assignatura pendent.
És evident la paràlisi de l’EBEP. La Llei es va publicar l’any 2007 i continuem sense la llei catalana que el desenvolupi. A nivell estatal la cosa també està bastant aturat i la resta de comunitats autònomes algunes han publicat les seves lleis de funció pública però sense grans novetats respecte l’EBEP.
Crec que la gestió s’ha de professionalitzar i no s’ha de permetre que determinats elements distorsionin la qüestió. Molst llocs de treball responent a l’exercici d’unes habilitats i coneixements que s’adquireixen amb la titulació, els cursos de perfeccionament i d’ampliació de coneixements i l’experiència. Moltes vagades es desaprofita tot aquest potencial que ja tenim en l’Administració per motius més aviat inconfessables. S’ha de seixar treballar als tècnics sense tantes interferències alienes.
Es parla escessivament de la productivitat com si estiguessim fent cargols. La funció pública és quelcom més que una fàbrica de qualsevol producte.
De vegades veiem la direcció professional com una mena de solució universal a tots els problemes. No falten directius, falten directrius i decissions polítiques valentes. Sembla com si els nostres subdirectors/ores, caps de serveis etc fossin amateurs i no dirigeixin res. Hi ha molt a desenvolupar a l’EBEP com l’avaluació de l’acompliment, i especialment que fem amb l’avaluació de l’acompliment ( provisió, carrera horitzontal, retribucions lligades a l’avaluació, etc)
D’actituts n’hi ha de tots els colors. Hi haurà treballadors públics que vulguin avançar en aquest camp, d’altres que ja els està bé la situació actual… Però com es diu bé al post la cerca de consensos no pot condionar el procés de canvi.
La direcció professional, la gestió per competències, l’existència d’indicadors són elements clau, però més que centrar-se en els conceptes de “macroeconomia” potser ens hauriem de centrar també en la “microeconomia” i promoure elements com la creació de xarxes, l’estandardització de procesos, la mobilitat en llocs intermitjos, i també hauriem de promoure la cultura dels valors, esforç, respecte, cooperació, etc..
Totalment d’acord, opino de la mateixa manera, l’EBEP está totalment paral·litzat i l’única qüestió de funció pública que es troba actualment a l’agenda política és el sou dels funcionaris, és a dir, perpectiva de macroeconomía. Crec que l’element clau a desenvolupar és la direcció pública professional, que acompanyi als gestors polítics en realizat una bona planificació i selecció, elaborar un bon sistema d’avaluació i que treballi per a consolidar un model de gestió per competències en tot l’Estat. Sense una direcció professional del personal continuarem sense fer-hi avenços tant en aquest com en d’altres temes relatius al managament públic.