Les tecnologies de la informació i la comunicació estan provocant un canvi estructural en la manera com interactuem amb les organitzacions i ens comuniquem amb els altres, amb importants derivades socials, econòmiques i culturals. En particular, el web 2.0 ha transformat Internet en un espai d’intercanvi i conversa, la qual cosa ha suposat la creació d’un nou marc de relacions i desenvolupament, tant personal com professional. En aquest context seria convenient fer un procés d’adaptació a aquestes noves formes d’interacció, que impliquen l’adquisició de noves habilitats, el coneixement de noves eines i l’assumpció d’actituds com ara compartir o participar.

Aquesta revolució tecnològica ha arribat també als àmbits de les universitats i la recerca, i cada cop són més els professors universitaris i investigadors que, a banda dels canals formals de comunicació acadèmica, fan servir altres canals informals: tenen blog , utilitzen Twitter i altres xarxes socials especialitzades (com ara Researchgate o academia.edu), per tal d’obtenir més informació, compartir el resultat de la seva recerca, trobar nous col·laboradors o incrementar la visibilitat i l’impacte dels seus articles.

És obvi que, per extensió, les publicacions científiques també estan experimentant els canvis més significatius d’ençà dels seus 350 anys d’història. Des de  les cartes que Galileu escrivia a Kepler fins al compte de Twitter de la NASA, la manera com es comuniquen les qüestions científiques –una de les tasques més importants per als investigadors– ha experimentat una gran transformació, a la qual cosa han contribuït els mitjans de comunicació social. Una bona mostra de l’èxit d’aquests mitjans és el fet que, dels 46 centres de la Institució CERCA (que agrupa els centres de recerca impulsats per la Generalitat de Catalunya), 36 tenen blog o són presents en alguna xarxa social com ara Twitter, Facebook o You Tube.

La Generalitat de Catalunya ha apostat per les xarxes socials com a eines de comunicació que permeten a la ciutadania de conversar amb l’Administració i de participar en les polítiques i els serveis públics. En aquest sentit, els mitjans de comunicació social vinculats a l’Administració són bones eines per fer difusió del coneixement científic. Les xarxes socials de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, per fer difusió de la Revista Catalana de Dret Públic o la Revista de Llengua i Dret, i les de la Secretaria d’Universitats i Recerca, per  donar suport a les activitats de recerca del sistema català de ciència i tecnologia , en són dos exemples.

Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Departament d’Economia i Coneixement

Si voleu aprofundir en aquesta matèria podeu assistir a la Jornada “Xarxes socials i revistes científiques, com difondre la recerca” el proper 25 d’abril a l’EAPC (+info)