Per a governs i administracions, la crisi pandèmica de la COVID-19 ha fet inajornable la necessitat de disposar d’una política que posi en comú bases de dades i informació d’alta qualitat en temps real i amb solucions interoperables.
La Unió Europea (UE) s’ha de postular com un referent mundial en l’establiment d’estàndards en la governança de dades i ha d’actuar immediatament per començar a treure profit de les que té en el seu si. En aquesta línia, els països de la UE necessiten disposar d’una infraestructura, de maquinari i plataformes adequades per gestionar i emmagatzemar dades sobre les quals fer funcionar aplicacions i sistemes.
I és que les tecnologies basades en les dades són una oportunitat per reduir possibles condicions laborals (de qualitat sense rebaixes en les condicions laborals) i socials nocives per a la ciutadania i alhora per promoure el progrés social i tenir cura especialment de grups de persones vulnerables o desfavorides en termes de capacitats i accés a eines digitals.
A més, tenen un rol essencial en la transició de tots els actors –petits i grans, evitant la bretxa– cap a societats ecològiques i climàticament neutres. I això és especialment rellevant en un sector, el de les TIC, en què l’empremta digital representa entre el 5% i el 9% del consum mundial d’electricitat i més del 2% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle.
Per tant, podem afirmar sense dubtar-ne que les dades generades per l’àmbit públic i governamental són determinants per promoure el creixement econòmic, però també social en tots els àmbits de la societat: salut, educació, acció social, medi ambient, agroalimentació, turisme, mobilitat, ocupació…
Apuntant en la direcció correcta, el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), de 8 de desembre de 2021, publica la Resolució del Parlament Europeu, de 25 de març de 2021, sobre una Estratègia europea de dades (2021/2217(INI)), en què reitera que la Unió Europea (UE) ha d’aconseguir «una governança de les dades a escala europea i una societat i una economia de les dades centrades en l’ésser humà i basades en els valors de la privacitat, la transparència i el respecte dels drets i les llibertats fonamentals, que capacitin els seus ciutadans per prendre decisions significatives sobre les dades produïdes per ells mateixos o les que s’hi relacionin».
Per això, totes les organitzacions i unitats amb responsabilitat sobre la governança i la gestió de les dades, en el seu conjunt i en el nivell que els correspongui, han de tenir molt en compte aquesta Estratègia europea de dades, per la qual es demana a la Comissió Europea que posi fil a l’agulla en tot l’univers de les dades.
L’encàrrec és prou clar. La UE –a través dels Estats membres i de les corresponents administracions públiques– ha de construir una societat i una economia de les dades competitives, centrades en l’ésser humà i sostenibles des del punt de vista ètic, que promoguin la innovació social i nous models de negoci.
La Comissió ha de fixar les directrius comunes per governar la interoperabilitat i l’intercanvi de dades a la UE, mitjançant la participació dels Estats membres i altres administracions i actors que organitzin espais comuns europeus de dades. S’insta la Comissió i els Estats perquè, assessorats amb tota l’expertesa que calgui, creïn espais sectorials de dades interoperables que segueixin directrius comunes, requisits jurídics i protocols d’intercanvi de dades. Amb API (interfícies de programació d’aplicacions) ben construïdes que permetin que els usuaris connectin amb plataformes i que puguin escollir entre diferents tipus de sistemes i serveis.
L’intercanvi i tractament de dades industrials i públiques a la UE és una font de creixement sostenible i innovador que pot contrarestar els desequilibris del mercat. Aquesta política de les dades garanteix el creixement econòmic basat en unes condicions de competència equitativa, assegurant la interoperabilitat i l’accés a les dades de tots els actors, independentment de la seva dimensió.
Totes les transferències de dades que tinguin lloc han de comptar amb el consentiment dels propietaris de les dades, quan escaigui i a partir de les consegüents identitats digitals. Per això es demana a la Comissió i els poders públics que, amb aquesta finalitat, empoderin la ciutadania i altres actors.
Es demana, fins i tot a la Comissió, que defineixi en quin context i condicions es pot arribar a obligar el sector privat a compartir les dades amb el sector públic, per exemple, organitzar uns determinats serveis públics basats en dades.
Li demana a la Comissió que es coordini amb els Estats membres perquè, més enllà del que exigeix la Directiva sobre dades obertes, facilitin l’intercanvi de conjunts de dades digitals brutes en temps real i en un format llegible per màquina, procurant que siguin gratuïtes i, si no pot ser, que el preu s’ajusti a cobrir costos. I que el model d’intercanvi sigui compatible amb els requeriments del Reglament general de protecció de dades europeu (RGPD).
Es demana als Estats membres que impulsin innovacions tecnològiques basades en la col·laboració oberta i que despleguin projectes de gran impacte que respectin el principi de neutralitat tecnològica i amb una visió oberta de la regulació de la propietat intel·lectual. Al mateix temps, han de garantir l’autodeterminació de les organitzacions i els individus per tenir el control sobre les seves dades.
Finalment, es conclou que l’accés a les dades pot accelerar la recerca científica i els programes educatius i que cal acordar noves normes ètiques i tècniques que regulin l’ús de noves solucions com la intel·ligència artificial (IA), la internet de les coses (IoT), la 5G o la 6G.
Núria Espuny Salvadó
Directora general d’Administració Digital de la Generalitat de Catalunya
Estratègia europea de dades
EUR-Lex – 52021IP0098 – EN – EUR-Lex (europa.eu)