Entorns estèrils per a la formació?
Els entorns de formació estan clarament influenciats pel context en el qual s’apliquen. No tots els models de formació són vàlids ni totes les organitzacions conceben la formació de la mateixa manera. Sovint les persones responsables d’elaborar els plans de formació es troben organitzacions abocades a la resolució d’urgències constants del dia a dia i centrades en la gestió, gestió i més gestió dels serveis, sense temps per pensar, analitzar, planificar ni avaluar. En aquest entorn estèril per a la formació, els projectes LUPA volen aportar espais alineats amb les estratègies organitzatives i la formació especialitzada, on el protagonisme recau en els professionals que intervenen des de l’acció directa.
En aquestes dinàmiques organitzacionals, l’aparició de la formació als primers llocs del rànquing en les seves prioritats sol estar relacionada amb la irrupció d’un problema que afecta de manera directa la gestió dels serveis, i sol ser transitòria, en funció de si el problema es resol de manera satisfactòria en un termini de temps breu. Un cop superada la urgència, la formació torna a ser aquella opció present en moments puntuals i apareix allunyada com a opció que permet millorar l’administració del dia a dia.
Sovint les organitzacions estan condicionades per resoldre el que és urgent, sense poder orientar-se al que és important. Finalment, el que era important apareix com a urgència, i les respostes en situacions d’urgència estan condicionades per la falta de temps per resoldre-les de la manera més adequada. Així, ens trobem amb organitzacions més preocupades per la seva supervivència que no pas per la seva transformació.
En aquesta voràgine de gestió, i tot i que el panorama sembli una mica desolador, és possible trobar serveis que entenen la formació com una eina clau per al desenvolupament “de les competències professionals per dur a terme eficaçment les funcions pròpies del lloc de treball, contribuint així a l’assoliment dels objectius organitzatius i estratègics, i a la millora del servei públic (…)”, tal com recull el III Acord de condicions de treball del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
Per tal que la interlocució amb aquests serveis sigui eficient, és imprescindible que els equips de gestió de la formació siguin propers i disposats a atendre, analitzar i donar la millor resposta a les necessitats formatives que puguin sorgir. Aquesta proximitat i disponibilitat acaba atorgant el reconeixement d’aquests equips, ja sigui puntualment en uns casos o de manera permanent en d’altres.
La presència i relació regular amb els serveis pretén dos objectius: d’una banda, conèixer quines dificultats, assumibles per la formació, presenten els equips professionals en l’exercici de les seves funcions i, d’altra banda, la necessitat i obligació, per part dels serveis de formació, de conèixer a fons les singularitats dels diferents centres i serveis dels quals són referents. Si el primer dels objectius és important perquè permet visualitzar els reptes que ha de plantejar la formació, el segon és imprescindible per tal d’adaptar els plans formatius als requeriments i característiques específiques dels equips que conformen l’estructura organitzativa.
Així doncs, els serveis de formació es mouen habitualment en entorns estèrils, on dur a terme deteccions de necessitats descendents requereix un esforç addicional per tal de garantir processos metodològics imprescindibles en la planificació formativa.
La formació especialitzada en l’àmbit de l’execució penal
L’àmbit d’execució penal engloba els serveis relacionats amb el compliment de mesures penals per a menors i adults: mesures penals alternatives a l’ingrés a centres d’internament (centres penitenciaris i centres de menors), mesures de compliment en la comunitat, l’assessorament tècnic a les instàncies judicials i els serveis d’atenció a les víctimes de delictes.
Aquests serveis s’emmarquen en l’estructura organitzativa de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima (d’ara endavant Secretaria) del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, i la seva nomenclatura ja ofereix algunes pistes sobre la seva rellevància i l’important paper que juguen els seus professionals.
El perfil de professionals que treballen en aquest àmbit correspon a les disciplines del treball social, educació social, psicologia, dret i la de seguretat penitenciària, tots bàsics i claus per dur a terme les polítiques públiques en l’àmbit de la justícia orientades a la reincorporació en les millors condicions de les persones ateses als seus entorns socials i familiars.
Aquests professionals desenvolupen les seves funcions en entorns mediatitzats per una sèrie de condicionants inherents als llocs de treball. Intervenen sobre col·lectius i perfils criminològics concrets, amb un marc i normatives jurídiques que delimiten les seves funcions i amb uns requeriments legals que en la majoria de casos marquen les agendes professionals: peticions d’informes per valorar quines mesures penals són les adequades; informes requerits per la instància judicial per poder-los considerar en la resolució d’una sentència; propostes de mesures disciplinàries; valoració de permisos penitenciaris; informes de seguiment de casos, etc.
A aquests condicionants cal sumar-hi l’alt volum de les demandes formals, l’elevada ràtio de persones usuàries per professional, una dotació insuficient de recursos humans i entorns arquitectònics que, en molts casos, limiten l’acció professional.
En aquest context, la principal eina d’intervenció professional és la interrelació entre professionals i persones usuàries, ja sigui mitjançant diferents modalitats d’entrevista, la interacció en espais de convivència o la dinamització de grups amb perfils de població específics.
El Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), adscrit al Departament de Justícia, Memòria i Drets, té encomanada legalment la formació especialitzada, inicial i permanent del personal dependent del Departament, així com el compromís d’ajustar la formació a les especials característiques del context de l’execució penal.
És en aquest marc legal, i en el context institucional esmentat anteriorment, en què es plantegen les diferents estratègies i plans formatius del CEJFE. En concret, i en aquelles accions vinculades a l’execució penal, és l’Àrea d’Investigació i Formació en Execució Penal (AIFEP) la que assumeix l’encàrrec de vetllar per la millora i la innovació en les competències dels diferents equips professionals adscrits als diferents serveis de la Secretaria.
L’AIFEP ofereix una oferta formativa basada en models i metodologies de formació que s’han adaptat a les necessitats canviants derivades de les polítiques del Departament, clarament influenciades per les exigències que la societat requereix des del punt de vista de la justícia. Alguns d’aquests models són el de competències professionals, el model de detecció ascendent de necessitats professionals i el model de necessitats descendents dels serveis d’execució.
L’objectiu d’aquests models és oferir anualment plans de formació que estiguin directament relacionats amb les necessitats professionals i, en la mesura que sigui possible, estiguin alineats amb l’estratègia organitzativa. És en aquest darrer punt, però, on l’oferta formativa és més difícil de concretar i finalment s’acaba decantant cap a activitats clarament relacionades amb continguts propis de la praxi que pretenen assolir un alt grau d’aplicabilitat.
LUPA, projectes integrals de formació especialitzada
Els projectes LUPA se centren a millorar i augmentar la capacitació i especialització de professionals que intervenen en programes específics o amb persones que comparteixen determinades característiques criminològiques: programes d’intervenció en delictes sexuals, programes de toxicomanies, intervencions específiques amb víctimes, amb famílies, amb joves, etc.
La participació en projectes LUPA reconeix l’especialització i rellevància de la intervenció dels professionals en encàrrecs institucionals que comparteixen una alta complexitat. Aquest reconeixement també pretén empoderar-los destacant la importància de les seves funcions i el seu paper com a actors clau en l’estratègia organitzativa. D’alguna manera, aquest reforç professional acaba potenciant la transformació de l’organització, atès que permet millorar la resposta envers els reptes que té assignats.
Des del punt de vista dels responsables de la gestió d’aquests equips i programes, els projectes de formació especialitzada ofereixen la possibilitat d’alinear la capacitació professional i els dispositius de formació amb els encàrrecs que tenen encomanats els serveis d’execució penal i, en conseqüència, amb l’estratègia institucional.
Els projectes LUPA s’incorporen com un model més en la gestió de la formació que ofereix el CEJFE, i se centren en una anàlisi profunda de les necessitats, ja que donen protagonisme a la reflexió i opinió de professionals que realitzen la intervenció directa (detecció ascendent).
Tot seguit, es defineixen alguns dels elements clau d’aquest tipus de projectes:
L’equip motor
Té assignada la gestió del projecte. Està configurat per professionals de base que intervenen directament en els programes, professionals tècnics dels serveis centrals de la Secretaria i professionals dels serveis de formació. Aquesta triple representació permet considerar els requeriments de les accions que es duen a terme i ajustar-les a les necessitats dels equips i a les necessitats i possibilitats de l’organització.
En aquest equip recau la responsabilitat d’aprofundir en l’anàlisi de les necessitats, la proposta d’accions orientades a la millora de la capacitació professional, la revisió regular del projecte i la seva avaluació. Aquesta planificació requereix la validació per part dels responsables dels serveis on es du a terme el projecte.
Detecció ascendent de necessitats
Cada projecte pretén comptar amb la participació i opinió del màxim nombre de professionals, amb l’objectiu d’identificar les necessitats directes que plantegen els equips i que configuraran, amb l’anàlisi prèvia, l’eix central de les activitats formatives que es duran a terme.
En determinats projectes també hi poden participar les persones usuàries dels serveis i destinatàries de l’acció professional (persones internes en centres penitenciaris, en centres de justícia juvenil, víctimes…), ja que la seva opinió com a persones destinatàries de la intervenció pot ser imprescindible en la correcta planificació del projecte i en l’impacte desitjat.
Durada del projecte
Els projectes estableixen una durada màxima de dos anys, tot i que aquest límit pot ser modificat si al llarg del seu desenvolupament apareixen nous reptes vinculats a l’assoliment dels objectius.
Comunicació
Al llarg de la vida del projecte és de vital importància mantenir informats els comandaments responsables dels equips i dels serveis, així com el conjunt de professionals destinataris de la formació especialitzada. La informació recollida ha de fer referència tant al resultat de les activitats com a la planificació i evolució del projecte. La comunicació busca la proximitat, informació, pertinença i reconeixement dels professionals directament interpel·lats per cada projecte.
Àmbits d’aplicació
De manera prioritària, als projectes LUPA s’ofereixen aquells serveis més habituats a relacionar-se amb els dispositius de formació, i amb els quals ja s’han establert col·laboracions d’èxit anterior en el desenvolupament de projectes formatius. Aquests serveis han de proposar els professionals que participaran en l’equip motor i, per tant, delegar-los les funcions de planificació i gestió del projecte.
Avaluació LUPA
És imprescindible concebre des d’un inici de l’avaluació del projecte tant les activitats que formen part del pla d’acció com una avaluació final de l’impacte produït. En aquesta avaluació final serà imprescindible comptar novament amb els professionals que van participar en la detecció de necessitats, la qual cosa ens permet fer-los partícips dels resultats del projecte.
Recursos formatius
Els recursos formatius al servei dels projectes LUPA estan condicionats per les característiques de les accions formatives que s’hagin de dur a terme. Del conjunt de possibilitats, és responsabilitat de l’equip motor analitzar i establir aquelles que puguin garantir l’assoliment dels objectius, per la qual cosa el plantejament de l’acció no requereix un apriorisme inicial.
En definitiva, els projectes LUPA apareixen com una possibilitat per abonar amb noves pràctiques els entorns estèrils per a la formació, permeten als serveis comptar amb programes especialitzats de formació que busquen millorar la prestació dels serveis a través de la capacitació professional, són projectes basats en l’autogestió dels equips i centren la mirada en l’acció dels professionals, tot aprofitant i gestionant el seu coneixement i posant-lo al servei de les organitzacions.
Natx Jambrina Gato
Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada
Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya